Màquines escurabutxaques: el conflicte d'interessos per lluitar contra el joc més addictiu

Són molt accessibles, s'hi poden fer apostes baixes i el premi pot ser immediat. Aquests elements fan que les màquines escurabutxaques tinguin un potencial addictiu molt gran. De fet, són la causa principal d'addicció al joc a Catalunya entre les persones més grans de 40 anys.

La majoria, però, van començar a jugar-hi quan en tenien 18. "Que siguin tan accessibles fa que moltes vegades la porta d'entrada al joc, fins i tot pe als més joves i per als menors d'edat, siguin les màquines escurabutxaques", assegura la doctora Susana Jiménez Murcia, de la Unitat del Joc de l'Hospital de Bellvitge. "Després passen al joc online", afegeix.

Tot i la llei que les regula a Catalunya, hi ha 28.095 màquines repartides per bars i restaurants en 604 municipis. Els que més en tenen són Barcelona --5.215--, l'Hospitalet de Llobregat --1.190-- i Badalona --1.019. Les segueixen poblacions com Sabadell --877--, Terrassa --784--, Lleida --693--, Tarragona --601-- o Mataró --569.

Entre les persones que acaben demanant ajuda per l'addicció que tenen --sovint per la pressió familiar--, la doctora Jiménez explica que hi ha dos subgrups: les persones que han fet un inici tardà del trastorn, per exemple quan es jubilen o a partir d'una situació adversa, i els pacients que porten tota la vida jugant.
 

"El joc ha format part de la meva manera de viure"

És el cas del Carlos Garrido, que va començar a jugar a les escurabutxaques de bingos i casinos amb només 16 anys. Ara en té 61 i assegura que "el joc ha format part de la meva manera de viure". Ara fa un any que no juga, però el trastorn gairebé li costa la família. "Enganyava, mentia, demanava préstecs, de tot, sense que a casa se n'assabentessin", relata.

"Mentre jugava era feliç. Però quan comences a perdre, vas a pitjor." Va tocar fons per primer cop fa 30 anys, quan era addicte al bingo. Va demanar que li restringissin l'accés per evitar jugar. Però les escurabutxaques les continuava tenint al seu abast, en bars i restaurants. "Arribes a una màquina, no mires els diners, el portes i pam pam pam", explica en Carlos.

La família li va posar un ultimàtum i ara fa un any que no juga i no té accés al seu compte bancari. "Amb el temps t'adones que a qui fa més mal és a tu mateix", diu. I afegeix: "La iniciativa de passar per tot això ja no és per un mateix, ho fas per les persones que t'estimen i estan al teu costat i et donen suport."

Milers d'euros de benefici

Casos com el seu porten els experts, com la doctora Susana Jiménez, a demanar que es treguin les màquines escurabutxaques dels bars o se'n limiti l'accés. "Hem de fer un pas valent i hem de treure les màquines dels bars", afirma. "Han d'estar ubicades en punts on la persona es pugui autoprohibir."

La idea la comparteix el Carlos: "Les màquines estan a l'abast de tothom. Han de posar-hi barrera. Seria una manera de tallar els problemes que tenim moltes persones."

El sector, però, hi és reticent. I és que els propietaris de bars i restaurants n'obtenen entre 100 i 100.000 euros setmanals.