"Made in Mexico" és el nou "Made in China"?

"A los chinos les gustan los tacos!" La frase és de César Santos, el soci mexicà del projecte Hofusan Industrial Park, una extensió de 850 hectàrees al nord de Monterrey. L'any 2015 el va contactar un grup d'inversió xinès i després d'uns quants viatges i de, com ell diu "tropicalitzar" el projecte, aterrar-lo a la realitat mexicana, el resultat és el primer parc industrial xinès a Mèxic.

"A nosaltres ens va anar molt bé la política de Trump de posar aranzels als productes xinesos, perquè les empreses han vingut cap aquí", explica. "La pandèmia i la guerra a Ucraïna van acabar de certificar la importància de tenir una cadena de subministrament a prop del consumidor".

"Nosaltres tenim una posició privilegiada al costat del primer mercat del món, els Estats Units"

Monterrey està a poc més de 200 quilòmetres de la frontera, un punt de partida ideal pels camions que surten del parc, on ja hi ha 50 companyies xineses operant, carregats amb electrodomèstic, parts d'automòbil, mobles o plàstics.

El projecte contempla naus industrials, però també habitatges i zones comercials, tot i que fer entendre que viure al costat de la fàbrica no és una cosa que funcioni a Mèxic és una de les tasques de César Santos.

N'hi ha més: "Procuren estalviar al màxim en costos laborals, pagar el mínim, però ja han vist que si no pugen una mica els salaris tindran massa rotació de personal".

"Es van adaptant, en general es deixen assessorar, i també veuen que aquí hi ha una xarxa de proveidors locals molt bona" argumenta Santos. "Tota la regió de Nuevo León és un teixit industrial de fa molts anys i veuen que poden trobar el que necessiten sense haver-ho de portar de la Xina". 

Porta oberta al tractat de lliure comerç

Però sobretot, el que veuen els xinesos són aquestes sigles: UMSCA, el tractat de lliure comerç entre Mèxic, els Estats Units i Canadà, l'antic NAFTA.

Aquesta és la clau de volta que atrau empreses xineses, però també d'arreu del món cap a Mèxic: si el producte està manufacturat amb un mínim de material i mà d'obra dels països que formen part del pacte viatja pràcticament sense pagar impostos.

Mercaderia "duty free". César Santos ho resumeix així: "Aquestes empreses quan s'instal·len aquí ja no són xineses, són mexicanes, i la majoria no contemplen fer marxa enrere un cop veuen els avantatges de produir i exportar des d'aquí".

De Tesla a Lego i Caterpillar

El despatx del subsecretari d'economia del govern de la regió és un aparador de banderes i gadgets empresarials. Des de grues de Caterpillar en miniatura fins a un model de Tesla --la seva fàbrica de bateries es construirà als afores de Monterrey-- passant per una capsa de Lego amb les peces per construir el que serà l'ampliació de la seva actual fàbrica aquí.

"Tenim 200 quilòmetres cap a la frontera, hi ha terreny"

Emmanuel Loo no veu límit al creixement: "Hi ha projectes per millorar les carreteres, projectes per ampliar els ponts que ens connecten amb els Estats Units, millorar-ne els sistemes de control perquè siguin ràpids i eficaços. Les parcel·les dels parcs industrials es construeixen i es venen, la demanda es menja tot el que oferim".

Quan preguntem sobre l'alt índex de contaminació que registra la regió no sembla que hi hagi tants projectes en marxa.

Aquest 2023 Loo s'ha passat 35 dies a la Xina. Fa 15 dies encara en recollia els fruits, amb l'anunci de l'arribada d'una planta de LGMG i exhibeix amb orgull aquests números: en els dos últims anys han arribat 106 inversions noves i s'han confirmat 99 expansions d'empreses que ja són aquí.

"Les expansions són gairebé més importants que les noves inversions, perquè ens demostren que som un bon lloc per establir-se i créixer"

Però què passa amb els càrtels?

Un parèntesi sobre seguretat: aquest tema preocupa a la inversió estrangera? Davant d'aquesta pregunta, la resposta oficial que ens hem trobat és "forma part de la conversa, però no és un tema determinant".

Extraoficialment, n'hem trobat un parell més: l'advocat que vam entrevistar per explicar el tràfic il·legal de persones a través dels camions que travessen la frontera assegura que a Mèxic tothom que té un negoci, paga. No està segur de com funciona amb les empreses grans, però amb els petits negocis tothom paga als càrtels de la seva zona. No per a res concret, senzillament per ser-hi.  

L'altra conversa sobre el tema la mantenim amb un grup de camioners que esmorzen al mateix motel de frontera que nosaltres i que són els qui fan possible que les mercaderies creuin constantment amunt i avall. No tenen cap problema en explicar-nos, fora de càmera, que a ells els han aturat a la carretera membres del càrtel del nord-est, el que treballa aquesta zona a l'altura de Nuevo Laredo, a Mèxic, uniformats i identificats.

Els demanen la documentació, els revisen el telèfon, arxiven les seves dades i els deixen continuar la ruta. Asseguren que la "sort" d'aquesta zona és que només hi ha un grup criminal, i això la fa més tranquil·la perquè no hi ha foc creuat.

Ens expliquen que tenen una organització més sofisticada que la policia, i que no els roben ni els assalten, senzillament s'asseguren que res entorpeixi la seva activitat criminal.  

Sobre aquesta qüestió afegirem que "casualment", una de les parcel·les del Hofusan Industrial Park se l'ha quedat l'exèrcit mexicà per instal·lar-hi una caserna de la força civil. És a dir, la seguretat no és determinant però efectivament forma part de la conversa.

El port de los Dos Laredos, el primer en trànsit de mercaderia

Tot aquest boom de manufactura i de "nearshoring" (produir a prop de consumidor) es tradueix en 20.000 camions diaris passant pels ponts de frontera entre les ciutats de Nuevo Laredo, a Mèxic i Laredo, a Texas. Ja era el port terrestre d'entrada als Estats Units més important, però aquest any s'ha convertit en el més important de tots, superant els marítims.

Aquí la carreta 85 mexicana empalma amb la I-35 nord-americana, que després es ramifica cap a tot el país, i la logística perquè el pas sigui fluid i no entorpeixi el comerç és la prioritat número 1 de les autoritats. I també de les empreses.

Una de les companyies de logística amb magatzems i despatxos de duana a banda i banda de la frontera és Uni-Trade. El seu president, Luis Hinojosa, ens explica que la meitat dels seus clients són empreses japoneses, però que ja comencen a treballar per a xineses: "La guerra comercial entre els Estats Units i Xina ha sigut una tempesta perfecta per a nosaltres, que estem mig aquí i mig a Mèxic".

"Són molt bons negociant, i molt agressius, van molt de pressa a fer les coses, però també veuen que s'han d'adaptar a les regulacions d'aquí"

L'ull humà no pot veure la fi de la disponibilitat de terreny en aquesta ciutat de frontera nord-americana i els seus afores. A Laredo s'estan desenvolupant més de 8.000 hectàrees de parcs industrials i magatzems. S'han convertit en el primer port d'entrada als Estats Units i volen mantenir la plaça.

Tant des de l'ajuntament com des del consorci de desenvolupament econòmic assenyalen a Washington, la capital, per recordar que tenen presentats projectes d'ampliació dels ponts i dels carrils de la carretera. També del punt d'inspecció de camions, que sovint és un coll d'ampolla que aprofiten les xarxes criminals per fer passar camions on la mercaderia és humana, migrants que intenten arribar als Estats Units. 

L'aliança del Taco i el Chop Suey

Al principi d'aquest article César Santos ens deia que als xinesos els agraden els tacos. No ho dubtem. Però també hem vist com aquest aterratge d'inversió xinesa a Mèxic va acompanyada d'allò que els fa sentir més a casa. El parc de Hofusan encara no està al 100%, però el que no hi falta és un restaurant xinès amb una carta sense traduir i un personal que només atén en xinès.  

Mèxic tanca l'any superant la Xina com a principal exportador cap als Estats Units, però ho fa, en part, perquè la Xina ha trobat una porta del darrere per seguir fabricant pel mercat nord americà, encara que l'etiqueta sigui made in Mexico enlloc de made in China.