L'últim collaret elaborat pels neandertals, trobat en una cova de Calafell

Molt abans que l'Homo sapiens sapiens fes servir com ornaments petxines de mar perforades, els neandertals ja feien servir urpes d'àliga per elaborar penjolls. I la mostra més moderna d'aquesta bijuteria prehistòrica s'ha trobat a la cova Foradada de Calafell, al Baix Penedès. La troballa es descriu a la revista "Science Advances".

L'estudi ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l'Institut d'Evolució Humana a l'Àfrica (IDEA) i membre de l'equip de recerca d'un projecte del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. Signen l'article també altres investigadors del SERP i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Les urpes d'àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals. La pràctica es remunta als neandertals i es va estendre pel sud d'Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Però fins ara no se n'havia trobat cap evidència a la península Ibèrica.

El que s'ha trobat a la cova Foradada són ossos d'àguila imperial ibèrica de més de 39.000 anys d'antiguitat. Les marques indiquen que havien estat manipulats per extreure'n les urpes i fer-ne penjolls. Pel tipus de marques i per analogia amb altres restes i amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que l'animal no es va manipular per al consum sinó amb una finalitat simbòlica.

A més, es tracta de la peça d'aquest tipus més moderna que s'ha documentat fins ara en el món neandertal. Per això, Antonio Rodríguez-Hidalgo diu que es tractaria "de l'últim collaret elaborat pels neandertals".

La cova Foradada alberga el jaciment més meridional d'Europa de cultura châtelperroniana, pròpia dels darrers neandertals que van viure a Europa. Va coincidir amb el moment en què aquesta espècie va entrar en contacte amb els Homo sapiens sapiens. Segons Juan Ignacio Morales, investigador adscrit al SERP i signant de l'article, planteja que aquest ús de les urpes d'àguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns, que van adoptar aquesta pràctica després d'arribar a Europa.