Un bomber en un incendi a Califòrnia (Reuters/Fred Greaves)

L'informe més desolador de l'ONU sobre el clima: el temps de reacció s'acaba

La falta de sentit d'urgència global fa que no hi hagi lideratge polític ni compromís del sector privat ni de la ciutadania

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat

L'informe Canvi Climàtic 2022. Impactes, adaptació i vulnerabilitat publicat aquest dilluns pel grup d'especialistes climàtics de l'ONU, l'IPCC, destaca la interdependència del clima, amb la biodiversitat i el model socioeconòmic i que "les mitges mesures per abordar els riscos climàtics ja no són una opció".

Els extrems meteorològics es produeixen simultàniament (onades de calor, sequeres i inundacions), amb impactes en cascada, cada cop més difícils de gestionar. Les plantes i els animals ja superen el llindar de tolerància i hi ha mortalitats massives en moltes espècies, com arbres i coralls.

La meitat de la població mundial (entre 3.300 i 3.600 milions de persones) viu en llocs molt vulnerables a l'escalfament global, especialment a Àfrica, Àsia i l'Amèrica Central i del Sud.

Humans i ecosistemes són interdependents. El desenvolupament actual és insostenible i els perills climàtics dels ecosistemes i de les persones es realimenten.

Perills climàtics i no climàtics interaccionen. L'escalfament i altres dinàmiques es realimenten, com passa amb la degradació de la natura, la urbanització creixent, les desigualtats socials, els danys de la meteorologia extrema i les pandèmies. Cadascuna d'aquestes dinàmiques posa en perill el benestar i, en estar interrelacionades, incrementen el perill i fan més evident la necessitat d'abordar el problema de manera global.

Propietats i infraestructures en perill creixent. Estaran cada vegada més afectats pels perills de les onades de calor, les tempestes, la sequera, les inundacions i l'increment del nivell del mar. L'informe destaca el risc per als sistemes d'energia i transport.

Urgeix acció a curt termini. Si l'escalfament global supera els 1,5 °C, els impactes es multiplicaran. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC d'escalfament a partir del 2030. El retard en l'acció global concertada per limitar l'escalfament suposa un tancament ràpid de la finestra de temps encara disponible.

Més enllà del 2040, amb les tendències actuals, els riscos per als sistemes naturals i humans serien molt superiors als que ara preveiem.

Cal abordar les nostres limitacions per a l'adaptació. L'informe identifica limitacions per a l'adaptació de tipus financer, de govern, institucionals i polítiques, així com la necessitat de planificació.


Quatre riscos clau a Europa

L'informe identifica quatre riscos clau per a Europa:

1. Calor. Hi ha límits a la capacitat d'adaptació de les persones i dels sistemes sanitaris actuals. Risc de mortalitat creixent de persones i de canvis greus en els ecosistemes, terrestres i marins.

2. Agricultura. Estrès per calor i sequera als cultius. Es preveuen pèrdues substancials de producció agrícola per a la majoria de les zones europees durant el segle XXI. El reg estarà cada vegada més limitat per la manca d'aigua.

3. Escassetat d'aigua. Especialment al sud d'Europa, on hi haurà més d'un terç de la població exposat a l'escassetat d'aigua a partir dels 2 °C d'esclafament (durant la segona meitat de segle, previsiblement). A més, aquesta escassetat generarà importants pèrdues econòmiques en els sectors d'aigua i d'energia i en la resta de sectors econòmics dependents (confiança mitjana).

4. Inundacions i augment del nivell del mar. Es preveu que els danys s'augmentin almenys 10 vegades al final del segle XXI.

Opcions d'adaptació

1. Calor: refrigeració d'espais i urbanisme per gestionar la calor. Restauració i ampliació d'espais naturals per protegir els ecosistemes.

2. Agricultura: reg, coberta vegetal, canvis en pràctiques agrícoles, conreus canviants, gestió d'incendis i forestal, i agroecologia.

3. Escassetat d'aigua: millores d'eficiència, emmagatzematge, reutilització de l'aigua, sistemes d'alerta primerenca.

Terreny esquerdat per la sequera i una persona al fons
Una persona al fons, en un terreny esquerdat per la sequera a Diyarbakir, Turquia (Reuters/Sertac Kayar)

4. Inundacions: sistemes d'alerta primerenca, reserva d'espai per a l'adaptació basada en l'aigua i els ecosistemes, opcions basades en enginyeria, canvi d'ús del sòl i gestionat la retirada.

Barreres per a l'adaptació

Els especialistes climàtics de l'ONU identifiquen com a barreres clau per a l'adaptació:

- recursos limitats

- manca de compromís del sector privat i dels ciutadans

- insuficient mobilització financera

- manca de lideratge polític

- baix sentit d'urgència

L'informe l'han elaborat entre 270 científics, amb 675 científics col·laboradors, a partir de 34.000 informes de referència.

L'IPCC actualitza l'anàlisi global sobre escalfament cada 6-7 anys, i el 2021-2022 revisa els informes del 2013-2014. L'agost passat va revisar el primer informe, sobre la física planetària de l'escalfament.

Avui ha actualitzat el segon, sobre impactes i adaptació. A finals de març actualitzarà el tercer, sobre mitigació (com reduir les emissions).

 

ARXIVAT A:
Medi ambientEcologiaCrisi climàtica
Anar al contingut