L'Hospital del Mar, pioner: empelta tendons dels pares per refer lligaments als fills

L'Hospital del Mar ha estat pioner a Europa en una tècnica per operar el lligament encreuat anterior del genoll en els nens i els joves, una lesió cada cop més freqüent per la pràctica esportiva. Gràcies a una donació de tendó dels pares, s'estan aconseguint molts bons resultats.

És el cas de l'Aina:

"Estava de colònies, vam anar a esquiar, i va ser l'última baixada del primer dia. No vaig veure bé la neu, hi havia massa neu allà acumulada, se'm va clavar l'esquí i vaig sortir volant."

Resultat: lligaments encreuats trencats.

Una lesió cada vegada més comuna i més complicada de solucionar en nens i joves que en els adults, amb més risc que es torni a trencar. Fer la reconstrucció amb teixit propi a vegades no és possible perquè els tendons dels infants sovint no tenen prou gruix, i recórrer al banc de donants augmenta exponencialment el risc que es torni a trencar.

L'Hospital del Mar ofereix una nova tècnica a Europa: que el donant sigui un dels progenitors. Joan Carles Monllau Garcia, cap de Cirurgia Ortopèdica de l'Hospital del Mar, explica que aquesta tècnica comporta menys riscos tant per al donant com per al receptor.

"Ens dona la seguretat de tenir un empelt molt potent i funciona pràcticament com el tendó propi. Es comporta més com un autoempelt que no com un haloempelt, és a dir com un empelt propi, que no com el d'un banc de teixits."

"Aquesta cirurgia suposa un mínim risc per als progenitors que donen el seu tendó i permet reparar de manera més fiable i permanent el genoll del nen afectat."

Joan Carles Monllau, cap de cirurgia ortopèdica de l'Hospital del Mar

L'Anton, pare de l'Aina, va ser el donant per a la seva filla i no ho va dubtar.

"Primer per això i després perquè li estalvies la recuperació d'aquesta part a ella, doncs, cap dubte."

Empelt del tendó extret per reparar el lligament encreuat anterior del genoll

Al quiròfan primer es treu el tendó isquiotibial del donant, en aquest cas el pare, i pocs minuts després l'hi implanten a la receptora: la filla.

"Jo em vaig estar esperant, suposo l'estona que li treien el del meu pare, i llavors ja em van entrar a dintre, em van adormir i ja no em recordo de res fins que em vaig despertar pensant: ostres, ja està, i al costat hi tenia el pare."

L'operació va anar bé, però tan importants són la tècnica i l'empelt com la recuperació que van haver de fer. Més d'un any ella i quatre mesos el seu pare. Ara, tots dos ja poden fer vida normal com abans de l'accident.

Aina: "Ara és una altra etapa, perquè estic a la Universitat, però continuo fent tot l'esport que puc combinat amb els estudis."

Anton: "He pogut tornar a fer les activitats que feia habitualment, i ara puc fer tot el que vull, tot el que puc, vaja, però no pel genoll."

Segons explica el doctor Monllau, amb aquesta tècnica s'extreuen empelts de mesura adequada que eviten nous trencaments i es preserven els cartílags de creixement, i així s'evita la interrupció prematura del creixement de l'extremitat afectada.

"Aquests dos aspectes són importants, perquè a un de cada tres pacients joves operats del genoll per reconstruir el lligament encreuat anterior amb la tècnica habitual, el lligament se li torna a trencar, i un nombre indeterminat pateix alteracions del creixement de l'extremitat afectada, siguin desviacions o discrepàncies en la seva longitud final."

L'Hospital del Mar ja ha aplicat aquesta tècnica amb èxit a 7 preadolescents, nois i noies d'entre 7 i 14 anys. Segons Monllau, aquestes lesions augmenten entre els joves "perquè es practica més esport i cada vegada de manera més incontrolada".

Aquesta mena de lesions obliga a passar pel quiròfan per reconstruir el lligament danyat i evitar futurs problemes per a l'articulació, com són les lesions del menisc o cartílag, inestabilitat continuada i desgast a llarg termini.

Aquesta tècnica només ha estat utilitzada a Austràlia, l'any 2013, i a Europa el primer que l'ha utilitzada ha estat l'Hospital del Mar, que la va començar a assajar el 2015.