L'hort de la Ponderosa, l'última gran zona agrícola de Barcelona, quedarà protegit

El barri de Vallbona és el que es troba més al nord de la ciutat de Barcelona i un dels menys coneguts. Encerclat per infraestructures: dues autopistes, carreteres, dues línies de ferrocarril i el riu Besòs, queda aïllat i amb mala comunicació amb la resta de la ciutat. Aquest fet, i la poca densitat de població, són alguns dels motius pels quals s'hi ha conservat l'última gran zona agrícola en actiu de Barcelona.

Ara l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que quedarà protegida com a zona no urbanitzable, pel seu gran valor ecològic i social.

La darrera gran zona de conreu

És un espai de més de sis hectàrees, conegut com la Ponderosa. En aquesta àmplia plana agrícola un pagès, Juan Ortuño, va mantenir l'activitat productiva d'hortalisses durant dècades, regant els camps amb l'aigua del mil·lenari Rec Comtal que rodeja la finca. La producció es venia als mercats i també a la mateixa finca.

Juan Ortuño va morir fa quatre anys, però la seva família continua treballant la terra. L'aigua del rec, que antigament portava l'aigua des de Montcada fins a la ciutat de Barcelona per regar els camps i moure els molins, també és utilitzada per desenes de petits hortolans al llarg del seu recorregut fins que va a parar al riu Besòs.

Un gran pla urbanístic

L'any 2009, un pla urbanístic hi va preveure una gran transformació, amb la construcció d'una àrea residencial estratègica (ARE). Tot i la reformulació amb el nom d'"ecobarri", el projecte va ser molt qüestionat per diverses entitats veïnals i ecologistes de la zona nord de Barcelona, que defensaven la preservació de les terres agrícoles pel seu valor ambiental i social.

Malgrat l'aprovació inicial, el pla urbanístic no va anar endavant. Mònica Palet, membre de l'associació Vallbona Viu, ho recorda:

"Aquí hi anava un projecte d'uns dos mil habitatges que es deia l'ARE de Vallbona. Era un projecte faraònic. Nosaltres no volíem polígons, que són un model del segle XX que està obsolet actualment, i volíem protegir aquesta zona agrícola tal com està."

Un sentiment compartit també per la vintena d'entitats integrades en la Taula del Rec Comtal, que han treballat per promoure un projecte alternatiu, i també pels nombrosos hortolans que a la Ponderosa hi han trobat un gran espai de lleure i natura al costat mateix d'un barri de la ciutat. Com Maria Pizarro, que cultiva el seu petit terreny que rega amb l'aigua del Rec Comtal que passa pel davant:

"A mi em feia molta pena que això s'omplís de pisos, perquè aquí fa molts anys que hi ve la gent a gaudir. Això ha donat molta vida al barri, i encara ho fa."

Finalment, la crisi del sector immobiliari va fer que el projecte de l'ARE no anés endavant i gràcies al treball de les entitats, que van rebre un ampli suport social i després institucional, va anar prenent forma un model alternatiu que conservava la zona agrícola. Ara, la Generalitat està desprogramant algunes de les ARE que hi havia previstes arreu de Catalunya.

La majoria dels terrenys de la Ponderosa i el seu entorn --que inclou una altra zona d'horts a l'altra banda de la via del tren-- són d'una immobiliària, Renta Corporación, tot i que a dia d'avui estan en mans de la SAREB.

L'altre propietari dels terrenys és el gestor d'infraestructures ferroviàries Adif.

La plana agrícola quedarà protegida

Ara, el soterrament de la via ferroviària entre Barcelona i Montcada i Reixac servirà per blindar la zona agrícola.

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que es farà una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que preservarà la finca de la Ponderosa i la qualificarà de zona no urbanitzable. Serà l'espai principal del projecte AgroVallbona, de caràcter ambiental, educatiu i comunitari, centrat en l'alimentació sostenible, i de dimensió metropolitana.

L'aprovació inicial de la modificació del PGM es podria fer abans de l'estiu i l'aprovació definitiva podria fer-se en un termini d'un any i mig.

Les entitats han mostrat la seva satisfacció per la mesura adoptada. Per a Mònica Palet de Vallbona Viu, això ajuda a protegir i a evitar futures especulacions amb els terrenys:

"Ajuda a evitar que qualsevol immobiliària o fons voltor volgués aprofitar aquest terreny immens, l'únic que existeix a Barcelona amb aquestes característiques, per a l'especulació urbanística amb l'habitatge."

Un projecte de millores al barri

El barri de Vallbona, amb només 1.400 habitants, porta molts anys aïllat per la barrera de les infraestructures. El projecte AgroVallbona preveu vint actuacions de millora que s'aniran desenvolupant al llarg dels sis anys que trigarà el soterrament de les vies.

La primera, que s'engegarà el mes que ve, facilitarà el pas dels veïns per sota la via del tren, en un punt al centre mateix del barri, el pont dels dos ulls, on actualment el pas de vehicles i vianants és estret i difícil.

El soterrament de les vies de la línia R2 permetrà eixamplar el camí d'accés entre Barcelona i Montcada i millorar la qualitat ambiental del Rec Comtal i del riu Besòs en aquest recorregut on es potenciarà la biodiversitat i la connexió ecològica.

La granja del Ritz, equipament comunitari

Els edificis ara abandonats de la granja del Ritz, que molts anys enrere produïa ous, aviram i productes de l'hort per a l'hotel de Barcelona, es reconstruiran per convertir-los en un equipament comunitari i formatiu per promoure l'alimentació sostenible i els valors de l'agricultura ecològica.

A Vallbona també es faran al voltant de 200 nous habitatges en zones pròximes al nucli urbà consolidat. A la part alta i més inaccessible del barri s'hi millorarà la xarxa viària i de transport públic i es facilitarà la rehabilitació dels habitatges, molts d'autoconstrucció.

En els punts més elevats s'hi crearà un nou parc metropolità, amb dos miradors als cims de la muntanyeta que comparteixen Vallbona i el veí barri de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac. 

La presentació d'aquest projecte basat en l'agroecologia i l'alimentació sostenible l'han fet davant dels horts de la Ponderosa les alcaldesses de Barcelona i Montcada i Reixac, que han destacat la dimensió metropolitana del projecte.

Ada Colau ha incidit en el fet que hi ha pocs precedents d'una requalificació de terrenys com aquesta:

"No ha passat mai a Barcelona que un sòl urbanitzable es passi a sòl agrícola; sempre ha passat, malauradament, el contrari. Pensem que aquest ha de ser un senyal de quines són les ciutats que necessitem per al futur."

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, ha assenyalat que cal que els municipis metropolitans col·laborin en el desenvolupament de projectes com aquest, i també l'íntima relació que hi ha entre els barris en el límit entre els dos municipis, com és el cas de Vallbona, a Barcelona, i Can Sant Joan, a Montcada i Reixac.