L'herència de 500 milions d'euros que una dona andorrana va deixar al Bisbat d'Urgell
Maria Dolors Maestre Pal era molt devota i en morir, als 81 anys, va deixar el Bisbat d'Urgell com l'hereu únic dels seus béns, tot i que tenia tres fills adoptius
El 24 d'octubre el bisbe de la Seu d'Urgell feia entrega d'un xec de 500.000 euros a l'alcalde del municipi per comprar els llits i tots els equipaments de la planta sociosanitària que s'està rehabilitant dins l'hospital de la ciutat.
Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d'Urgell:
"Precisament per aquests equipaments és perquè s'utilitzarà aquesta donació tan important"
Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell:
"Aquesta Fundació que ha tingut uns terrenys n'ha pogut finalment vendre un i és per a la més necessitada, més pobre"
Terrenys a Andorra la Vella, venuts a fons d'inversió internacionals i on es construiran habitatges de luxe, han servit al bisbat per fer donacions com la de l'Hospital de la Seu. Però, com és que l'Església era la propietària d'aquests terrenys?
Maria Dolors Maestre Pal, que va morir fa 10 anys, n'és la responsable. Per exemple, Maria Dolors Maestre va intervenir en la inauguració d'uns pisos de lloguer social per a joves a Andorra que es van poder construir perquè ella va cedir-ne els terrenys. Aleshores va dir això:
"Emocionada. Realment molt emocionada perquè ha sortit encara més maco del que havia vist l'última vegada. Preciós i realment penso que no mereixo estar tan contenta"
Filla d'una família andorrana amb molt de patrimoni, va passar la major part de la seva vida a la Seu d'Urgell. Vivia en una de les cases més emblemàtiques de la ciutat, avui seu de la fundació que porta el seu nom i gestiona l'església.
No es va arribar a casar mai, però sí que va adoptar 3 fills com a mare soltera. Era molt devota i en morir, als 81 anys, va deixar el bisbat com l'hereu únic dels seus béns, valorats en prop de 500 milions d'euros.
Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell:
"Era una gran creient. Una dona que tenia un gran patrimoni, la família i ella que el va saber conservar. sempre ha fet moltes obres socials"
Però, d'on sorgeix la fortuna de la família Maestre, coneguda aquí al Principat com a Casa Molines? Doncs, en bona part de l'avinguda Meritxell, l'artèria comercial més important del país, però que a començaments del segle passat eren literalment camps de pastura per al bestiar.
Les famílies propietàries d'aquells camps, que aviat es van transformar en centres comercials, es van convertir, en relativament poc temps, en milionàries.
Maria Jesús Lluelles, responsable de l'exposició - estudi històric "L'avinguda Meritxell":
"L'avinguda Meritxell per Andorra és el paradigma del creixement econòmic, del desenvolupament del sector econòmic, del desenvolupament del sector comercial. O sigui Andorra fa d'aparador del món. És com una continuació de la CEE en aquest moment a efectes comercials o de facilitats la importació que Espanya no tenia per la dictadura"
Just davant de la casa pairal de la família, a l'inici de l'avinguda Meritxell, l'equip de reporters va quedar amb un dels dos fills que queden vius de Maria Maestre, que no va voler parlar davant de la càmera.
Ell explica que la seva mare era una dona freda, educada en una altra època i completament influenciada per alguns capellans de la Seu amb qui feia molta vida.
Tot i que els fills van rebre el 25% de l'herència, que correspon a la legítima, consideren que l'Església es va aprofitar de la seva mare.
Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell:
"Ella va fer hereu al bisbat d'Urgell perquè després aquest bisbat repartís tots els llegats que són moltíssims. Per tant, a mi m'agradaria desmentir l'equívoc. Nosaltres com a bisbat hem rebut una part, en Fundacions i estan finalitzades. És a dir, que del que rebem no en podem fer el que volem"
Segons l'arquebisbe d'Urgell s'ha trigat gairebé 10 anys a aclarir i complir les voluntats exposades al testament, i el bisbat com a tal, insisteix, s'ha quedat menys d'un 1% de l'herència.
Sigui com sigui, terrenys o edificis comercials com els de l'avinguda Meritxell podran continuar donant grans rendiments a tots aquells destinataris vinculats amb l'Església que Maria Maestre va decidir premiar.
Una història sense bons ni dolents, però, segurament, amb tots els ingredients per a un bon guió cinematogràfic.
