L'FMI creu que serà fàcil aixecar l'Iraq i Europa mira amb recel la dolarització de l'economia
Les autoritats financeres mundials estudien com afrontar la reconstrucció de l'Iraq amb tres reptes: la moneda, el deute extern i la baixíssima renda dels iraquians. Sobre el terreny, els que ara manen són els Estats Units, i això ja està tenint els seus efectes. El dòlar s'està convertint en la moneda per substituir el dinar, una situació no massa ben vista des d'Europa. Pel que fa a la recuperació econòmica, el Fons Monetari Internacional és optimista i creu que aixecar l'Iraq serà fàcil.
L'assalt, ahir, en una oficina del banc central de l'Iraq a Mossul il·lustra perfectament la caiguda del valor del dinar iraquià amb la cara de Saddam Hussein. La població ja no creu en aquesta moneda, tot i que encara s'utilitza en les petites compres que fan els ciutadans. El dòlar nord-americà ha començat a circular amb força i es perfila una dolarització de l'economia.
Això podria tenir un mal efecte polític i no agrada gens als europeus, que s'estimarien més una moneda iraquiana amb el suport de reserves en dòlars i euros. La qüestió de la moneda és un dels temes que es debaten en les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional que se celebren aquest cap de setmana.
La reconstrucció de l'Iraq es compara favorablement amb la de l'Afganistan, perquè el punt de partida és molt més alt. Es tracta d'un país amb recursos petrolífers importants, gran part de la població iraquiana està educada i hi ha 4 milions d'iraquians, sobre una població total de 24 milions, que podrien tornar i aportar la seva experiència.
Les forces nord-americanes guarden amb zel els pous petrolífers de les zones que van controlant. Els ingressos del petroli han de ser la clau de la reconstrucció de l'Iraq i del pagament del deute extern.
Cada ciutadà hauria de pagar 7.000 dòlars si s'hagués de repartir el pagament del deute que té l'Iraq, més del doble que el de l'Argentina. Els Estats Units estan promovent una condonació d'aquest deute. Rússia és un dels principals creditors i ja ha dit que renunciarà al deute de l'època soviètica.
Però, tot i les bones notícies, la reconstrucció de l'Iraq serà lenta i trigarà dècades a igualar, per exemple, la renda de Portugal com era a principis dels setanta.
Per la seva banda, França no vol perdre les privilegiades relacions comercials que ha tingut amb Bagdad en les últimes dècades. Del futur de l'Iraq, en parlen des d'ahir, a Sant Petersburg, els tres països que més s'han oposat a la guerra. França, Alemanya i Rússia han tornat a defensar la necessitat que l'ONU tingui un paper preponderant en la reconstrucció de l'Iraq, perquè consideren que és l'única institució capaç de garantir un procés pacífic i que l'ajuda humanitària arribi a la població.
