L'extrema dreta de Le Pen guanya per primer cop a la Catalunya Nord, però perd Perpinyà
Reagrupament Nacional guanya per primer cop la segona volta, mentre que Macron només aconsegueix mobilitzar l'electorat d'esquerra a la capital
Marine Le Pen no arriba a l'Elisi, però ha guanyat clarament al departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord. El partit del Reagrupament Nacional ha guanyat aquesta vegada la segona volta i s'ha imposat per primer cop amb el 56,32% dels vots.
El Front Republicà de Macron, que s'ha quedat amb el 43,68% dels vots, no ha aconseguit mobilitzar el seu electorat com va fer el 2017, excepte a Perpinyà. A la capital del Rosselló, un dels feus i laboratori polític de l'extrema dreta governat des de fa 2 anys per Louis Aliot de Reagrupament, l'esquerra ha reaccionat, segons el sociòleg Gautier Sabrià.
"Potser finalment Perpinyà, que sempre s'ha presentat com una vila que havia deixat de resistir i on el Front Republicà no funciona, aquest cop els electors d'esquerra s'han mobilitzat més que no pas els de l'extrema dreta i potser aquesta és la clau per entendre que a Perpinyà no hagi guanyat l'extrema dreta a la segona volta".
A Perpinyà, Sabrià atribueix aquest resultat al suport rebut per part del partit d'esquerra França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, que va sortir com a tercera força a la primera volta de les eleccions. De fet, als barris on a la primera volta va guanyar Mélenchon, ara ho ha fet Macron.
Però tot i perdre el Perpinyà d'Aliot, cap de campanya de Le Pen, Macron, amb el 52% dels vots, ha obtingut 6 punts menys que el 2017, i Le Pen, amb un 48,9% dels vots, ha pujat 8 punts respecte a les presidencials anteriors a la ciutat.
I és que Perpinyà ha estat una sorpresa i un miratge. A la resta del territori dels Pirineus Orientals, l'extrema dreta s'ha imposat amb un 51,3% i a una distància de 13 punts respecte al Front Republicà. El partit de Macron ha perdut a poblacions com Prada de Conflent, d'on és el primer ministre Jean Castex.
De fet, segons Sabrià, el creixement de l'extrema dreta a la Catalunya del Nord és un procés que des de fa més 20 anys cada cop té més força, fins a arribar al punt de guanyar una segona volta, sense que la possibilitat d'una victòria de Le Pen hagi fet reaccionar l'electorat.
Al contrari de la resta de França, que ha registrat l'abstenció més alta des del 1969, a la Catalunya Nord la participació ha estat elevada, d'un 75,5%, superant la de l'any 2017.
Macron es manté a l'Elisi, però Marine Le Pen sega l'herba sota els seus peus, sumant el control de la Catalunya Nord, un territori que consideren "terra conquerida".
Ara posen la mirada a les eleccions legislatives del mes de juny. Es disputen quatre diputats al Parlament: actualment tres del Front Republicà de Macron, i un del Reagrupament Nacional de Le Pen. Les previsions no descarten que Le Pen arrabassi un diputat als de Macron.
