L'extrema dreta de Le Pen guanya per primer cop a la Catalunya Nord, però perd Perpinyà
Reagrupament Nacional guanya per primer cop la segona volta, mentre que Macron només aconsegueix mobilitzar l'electorat d'esquerra a la capital
Marine Le Pen no arriba a l'Elisi, però ha guanyat clarament al departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord. El partit del Reagrupament Nacional ha guanyat aquesta vegada la segona volta i s'ha imposat per primer cop amb el 56,32% dels vots.
El Front Republicà de Macron, que s'ha quedat amb el 43,68% dels vots, no ha aconseguit mobilitzar el seu electorat com va fer el 2017, excepte a Perpinyà. A la capital del Rosselló, un dels feus i laboratori polític de l'extrema dreta governat des de fa 2 anys per Louis Aliot de Reagrupament, l'esquerra ha reaccionat, segons el sociòleg Gautier Sabrià.
"Potser finalment Perpinyà, que sempre s'ha presentat com una vila que havia deixat de resistir i on el Front Republicà no funciona, aquest cop els electors d'esquerra s'han mobilitzat més que no pas els de l'extrema dreta i potser aquesta és la clau per entendre que a Perpinyà no hagi guanyat l'extrema dreta a la segona volta".
A Perpinyà, Sabrià atribueix aquest resultat al suport rebut per part del partit d'esquerra França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, que va sortir com a tercera força a la primera volta de les eleccions. De fet, als barris on a la primera volta va guanyar Mélenchon, ara ho ha fet Macron.
Però tot i perdre el Perpinyà d'Aliot, cap de campanya de Le Pen, Macron, amb el 52% dels vots, ha obtingut 6 punts menys que el 2017, i Le Pen, amb un 48,9% dels vots, ha pujat 8 punts respecte a les presidencials anteriors a la ciutat.
![](https://img.ccma.cat/multimedia/png/3/8/1650872024983_670.png)
I és que Perpinyà ha estat una sorpresa i un miratge. A la resta del territori dels Pirineus Orientals, l'extrema dreta s'ha imposat amb un 51,3% i a una distància de 13 punts respecte al Front Republicà. El partit de Macron ha perdut a poblacions com Prada de Conflent, d'on és el primer ministre Jean Castex.
De fet, segons Sabrià, el creixement de l'extrema dreta a la Catalunya del Nord és un procés que des de fa més 20 anys cada cop té més força, fins a arribar al punt de guanyar una segona volta, sense que la possibilitat d'una victòria de Le Pen hagi fet reaccionar l'electorat.
![](https://img.ccma.cat/multimedia/png/2/2/1650876178322_670.png)
Al contrari de la resta de França, que ha registrat l'abstenció més alta des del 1969, a la Catalunya Nord la participació ha estat elevada, d'un 75,5%, superant la de l'any 2017.
Macron es manté a l'Elisi, però Marine Le Pen sega l'herba sota els seus peus, sumant el control de la Catalunya Nord, un territori que consideren "terra conquerida".
Ara posen la mirada a les eleccions legislatives del mes de juny. Es disputen quatre diputats al Parlament: actualment tres del Front Republicà de Macron, i un del Reagrupament Nacional de Le Pen. Les previsions no descarten que Le Pen arrabassi un diputat als de Macron.