Guillermo Martínez guanya el Premi Nadal, i Marc Artigau, el Josep Pla
Martínez, amb la novel·la "Los crímenes de Alicia", i Artigau, amb "La vigília"
L'hotel Palace s'ha vestit de festa un cop més per acollir els Premis Nadal de novel·la, que arriba a la 75a edició, i Josep Pla de prosa en català, que celebra els 51 anys.
Guillermo Martínez ha guanyat amb el pseudònim "G" el Premi Nadal de novel·la amb l'obra "Los crímenes de Alicia", presentat amb el nom "Los papeles de Guidford".
Guillermo Martínez, el guanyador del Nadal
Guillermo Martínez és originari de Bahía Blanca, a Buenos Aires, i a més d'escriptor és matemàtic. Es va llicenciar el lògica matemàtica el 1992 a Buenos Aires i va ampliar estudis a Oxford. Ha obtingut diversos guardons en l'àmbit narratiu entre els que destaca el Premi Hispanoamericà del Conte-Gabriel García Márquez 2014.
La novel·la guanyadora del Nadal
"Los crímenes de Alícia" és una novel·la policíaca de trama aparentment clàssica. Es basa en la història d'un estudiant de matemàtiques argentí que, com ell, viatja a Oxford. Allà es troba amb el cadàver d'una dona gran i el desafiament matemàtic de l'assassí. Així, inicia, paral·lelament amb la policia, la seva investigació.
343 originals presentats al Premi Nadal
El guanyador ha estat seleccionat entre cinc finalistes i un total de 343 originals presentats que aspiraven a obtenir els 18.000 euros de premi.
Les cinc obres finalistes eren "La zapatilla por detrás", d'Hisak (pseudònim); "Erres", de Tomás Marín (pseudònim); "Los papeles de Guildford", de G. (pseudònim); "Monos", d'Ariel Crombet (pseudònim) i "Seda de araña", d'Antolina Ortiz Moore.
Entre els originals destaquen nombrosos temes i estils narratius. Moltes són novel·les socials que reflecteixen una època de convulsions, diferents matisos de conflicte personal i familiar, novel·les policíaques i d'intriga, narrativa històrica, i diferents versions del relat psicològic.
El jurat que ha decidit el 75 Premi Nadal ha estat format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales.
El 51 Premi Josep Pla
El Josep Pla ha recaigut en l'escriptor Marc Artigau, que es presentava amb el pseudònim de Joan Ramírez Ramírez, un dels cinc finalistes d'aquest any.
La seva obra, "La vigília", també s'havia presentat amb pseudònim sota el nom "L'habitació d'estiu".
Marc Artigau, el guanyador del Josep Pla
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és un escriptor ubicat en els gèneres de la dramatúrgia i la poesia, camps en els quals ha rebut diversos guardons.
La novel·la guanyadora
"La vigília" narra la història d'en Raimon, que escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà que té problemes psicològics. De sobte, rep l'estrany encàrrec d'una dona que vol contractar-lo perquè li escrigui la biografia. A poc a poc descobrirà que no és una oferta innocent i li començaran a passar moltes coses.
Marc Artigau, en el seu discurs, mentre explicava la seva novel·la i comentava que ha jugat a reinventar-se els records, ha dit que "sentia molta ràbia de viure en un país on hi ha presos polítics i exiliats". D'aquí a uns anys, ha afegit, "sentirem vergonya del que està passant. La ficció la podem reescriure, la realitat, no".
32 originals presentats al Josep Pla
Aquest any s'han presentat, des de tot l'àmbit lingüístic català, 32 obres per al Josep Pla, dotat amb 6.000 euros. Entre els originals conviuen tant els contes com les novel·les ambientades en l'actualitat, així com dietaris, el relat històric i obres més autobiogràfiques.
Les cinc novel·les finalistes han estat "Ànimes de sal", de Josep Busquets; "Blau medusa", de Johanna Lindgren (pseudònim); "L'habitació d'estiu", de Joan Ramírez i Ramírez (pseudònim); "La casa dels Bressols", de Jordi Ortiz, i "Iulia líbica", de Jordi Romeu Carol.
El jurat ha estat format per Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Genís Sinca, Àlex Susanna i Glòria Gasch.
Han assistit a l'acte la consellera de Cultura, Laura Borràs; la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Grup Planeta, José Creuheras, entre altres representants del món polític i editorial.
