Les últimes cartes de Puig Antich a la família: "La nova és breu, condemnat a mort"
Les cartes a la família des de la presó de la Model descobreixen un Salvador Puig Antich personal
Llegir, fer esport i escriure eren les principals ocupacions de Salvador Puig Antich quan va estar a la Model. Va estar cinc mesos aïllat a la cel·la 443, de la cinquena galeria. Moltes hores per omplir, molt temps per pensar. Escriure es va convertir en una veritable teràpia.
A qui va enviar més cartes és a les seves germanes: la Merçona, la Montse, la Carme, l'Imma i al seu germà Quim.
Prohibit escriure en català
I el primer problema que es van trobar és que no podien utilitzar el català. Ho tenien prohibit. "Ens costava molt.", diu l'Imma, "sempre parlàvem en català. Quan l'anàvem a veure començàvem la conversa en castellà, però, al cap de dos minuts, ja parlàvem en català. Sortia una veu i deia: 'por favor, en castellano'".
La família de primer grau podia anar a veure a la presó Salvador Puig Antich durant 20 minuts, 3 dies a la setmana. Hi anaven les quatre. La Carme es quedava al darrere perquè l'Imma i la Montse parlaven molt, assegura. Potser per això era la que més cartes rebia i li enviava. "El Salva i jo", recorda, "ens enteníem amb una mirada".
"Estimada Carme --escrivia en Salvador el novembre del 1973-- Encara que estiguis callada quan vens a veure'm, no et preocupis; el teu silenci és viu. És un silenci expressiu. Sé el que sents quan creuem una ràpida mirada. És fins i tot agradable perquè ens trobem per damunt de les paraules".
La Carme diu que el seu germà escrivia tan bé que li queia la bava:
"Em deia que les meves cartes li donaven vida i que estava content quan les rebia, per això jo escrivia sempre que podia."
La mort de Carrero Blanco, punt d'inflexió
La Merçona era la nineta dels ulls d'en Salvador. Només tenia 13 anys i li costava entendre i assimilar el que estava passant. "Dos anys abans d'empresonar-lo, ja vaig veure que estava passant alguna cosa", recorda:
"Havia canviat d'aspecte físic. El veia molt poc. De tant en tant em venia a buscar a l'escola i em deia que no ho digués a ningú. Jo li preguntava: 'Salva, què fas?' I ell em deia: 'negocis'" --diu rient la Merçona.
Escrivia poc al seu germà i ell li reclamava. Com en aquesta carta del desembre del 1973:
"Merçona: Escriu... Escriu. La inspiració es resisteix. Tinc tal galimaties a dins meu que en intentar expressar detalls o idees és una vertadera batalla... No, no vull posar una paraula rere una altra. Massa fàcil. Vull mostrar sentiments."
Precisament, el desembre va significar un punt d'inflexió en el to de les cartes que va escriure Salvador Puig Antich. Quan ETA va matar Carrero Blanco "es va ensorrar moralment perquè es veia venir que el condemnarien", assegura la Carme.
Es nota en cartes com la que va enviar el febrer del 1974:
"Avui em trobo més inquiet, si es pot utilitzar el terme, que de costum. De la presó, se n'han dit massa coses... Però, per a mi, és la impossibilitat d'activitat. Aquesta conversió en objecte. Aquest permanent esperar, i no em refereixo exclusivament a la possible commutació, sinó a tot en general".
Fins aleshores, sempre s'havia fet el fort per no preocupar les germanes. "I nosaltres també teníem una actitud positiva perquè ell no es preocupés", diu l'Imma.
L'última carta va ser per al seu germà Quim
A banda de les germanes, Salvador escrivia al pare i al seu germà Quim, que vivia als Estats Units.
Aquest és un fragment d'una carta que va escriure al seu pare l'octubre del 1973:
"No pateixis per mi, i encara que no serà fàcil, crec que jo sol puc afrontar la situació. Encara que políticament mai estarem d'acord, vull, voldria, el teu suport moral com a pare, com a home que ha conegut temporades borrascoses a la seva vida, però que mai ha renunciat a uns principis que creu justos."
El pare no va contestar mai les cartes. De fet, no el va anar a veure a la presó. Segons l'Imma ho va intentar, però no podia:
"Feia llàstima. Arribaves a casa i el trobaves envoltat de fulls arrugats per terra. Intentava contestar, però no podia."
Però tot i que no va poder contestar les cartes, sí que va intentar salvar el seu fill. Per exemple, va enviar dos telegrames demanant clemència al cap d'estat, el general Franco, i l'aleshores príncep Joan Carles:
"Excel·lència, com a pare de Salvador Puig Antich condemnat a mort en la causa núm. 106/IV/73, demano per a ell la seva pietat i perdó. Amb la confiança i seguretat de veure'm complagut pel seu judici recte i la seva serena raó."
L'última carta va ser per al seu germà Joaquim. Va ser l'única que li van deixar escriure en català:
"Estimat Kim: La nova és breu: condemnat a mort. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Tal vegada i com a afirmació de per què he lluitat i en què ara, moment de la gran prova, crec més fermament. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. Sang que es vessa, però no inútilment. Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins aquestes línies i en la tristesa del vent. T'estima, Salvador Puig. Salut i anarquia."
A les nou i quaranta minuts de l'endemà, dia 2 de març del 1974, van executar amb garrot vil Salvador Puig Antich a la zona de paqueteria de la presó Model de Barcelona.
El recull d'aquestes cartes que reproduïm íntegrament en aquesta informació estan dipositades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Franquisme
