Les PCR posen sota pressió els CAP, primera trinxera per lluitar contra l'expansió del virus

Cadires buides, controls d'entrada i telèfons que no paren de sonar. Aquesta és la nova realitat dels centres d'atenció primària, que han incrementat notablement la seva feina, tot i reduir les visites presencials.

S'han convertit en la primera trinxera per lluitar contra l'expansió del virus. Cada setmana els CAP fan entre 8.000 i 11.000 proves PCR, i també en fan el seguiment, una feina afegida a l'habitual i en ple mes d'agost, època de vacances.

Tot plegat, ha fet augmentar molt la pressió sobre els professionals. Ens ho explica Cristian Llàcer, metge i director del CAP Casc Antic de Barcelona:

"Quan ha tornat a haver-hi aquest rebrot, ha sigut quan ens hem començat a sentir més saturats, perquè a més hem començat a fer les PCR, hem començat a assumir més feina de la que teníem abans."

Ascensión de la Torre, infermera del CAP, assegura que sí, que "és molta pressió", però afegeix que "ho podem tirar endavant perquè les persones que treballem aquí som gent forta".

Ricard Riel, director assistencial d'atenció primària a Barcelona, admet que la pressió sobre el personal dels CAP ha augmentat:

"En aquest cas, en aquesta segona onada --minionada-- que estem tenint, sí que s'està veient que el gruix de contenció està caient sobre l'atenció primària"

I és que, a més de la Covid, els CAP també han de seguir atenent les consultes ordinàries. Moltes les fan de forma telemàtica, però d'altres les fan presencialment, amb uns protocols molt estrictes.

Cristian Llàcer assegura que els pacients grans "són molt respectuosos, entenen molt bé el que està passant" i intenten fer menys demandes de les que fan habitualment. En canvi, afegeix, "la gent jove és un altre tema, és molt més demandant, vol resoldre les coses de seguida i això una mica és el que ens està costant més".

Com que no saben què passarà, el personal dels CAP intenta dosificar-se:

"La qüestió és intentar no cremar-nos, intentar estalviar al màxim. El que estem intentant fer és agafar-nos-ho dia a dia", assegura el doctor Llacer.

I Ascensión de la Torre afegeix:

"Ho hem de portar de la millor manera possible, això és imprescindible i amb molt bon humor i amb un somriure, encara que no se'm vegi amb un somriure, amb molta alegria que dic jo."