Les futures ciutats de l'espai: còniques, giratòries i amb gravetat pròpia

Tindrà forma cònica, 400 metres d'alçada i rotarà sobre si mateixa cada 20 segons per generar gravetat artificial. Així és la ciutat de l'espai del futur que proposen arquitectes i científics nipons.

L'estructura s'anomenarà Vidre -- Vidre Lunar la que s'instal·li a la Lluna i Vidre Marcià en la seva versió per a Mart -- i podria estar llesta al 2050. Almenys un primer prototip.

L'arquitectura extraterrestre, de forma cònica

Aquest és l'ambiciós projecte que han presentat investigadors de la Universitat de Kyoto i de la companyia japonesa Kajima: una megaestructura giratòria, amb capacitat per a mil persones, que creï a l'espai, gràcies a la força centrífuga, un efecte similar al de la gravetat de la Terra.

Aquestes ciutats o edificis giratoris, que tindrien diversos pisos, estarien envoltats de terra (amb plantes i arbres) i d'aigua en estat líquid, per crear unes condicions de vida similars a les de la Terra i mantenir les futures poblacions que les habitin.

De fet, en les simulacions que els investigadors han penjat a les xarxes socials d'aquest futur microcosmos espacial, hi han dibuixat boscos plens de vida per on la gent es passeja sense bombones d'oxigen ni vestits espacials i rius o llacs amb embarcacions que hi naveguen.

Transport interespacial

El projecte, presentat el passat 5 de juliol en una conferència retransmesa per les xarxes socials, també inclou el disseny d'un sistema de transport interplanetari entre instal·lacions, que han anomenat Hexatrack.

Una mena de tren interespacial, capaç de mantenir una gravetat similar a la de la Terra durant tot el recorregut entre estacions.

Es preveu que el tren, que també girarà sobre si mateix, tingui tres estacions inicials (una a la Terra, que substituiria l'Estació Espacial Internacional, una a la Lluna i una altra a Fobos, una de les llunes de Mart), amb portes d'embarcament o enllaç on encaixarien els vagons en l'enlairament i l'aterratge.

Aquests vagons es separarien a les estacions ejectores i s'insertarien a l'estructura hexagonal giratòria, que seria l'encarregada de generar la força centrífuga mentre es viatja per l'espai, com ho fan algunes naus en les pel·lícules i sèries de ciència-ficció.

Els ideòlegs del projecte han penjat a les xarxes socials un vídeo il·lustratiu del possible funcionament d'aquestes naus:

Un projecte a cent anys vista

Els investigadors han reconegut que el projecte necessitarà un segle per completar-se, tot i que confien tenir llest el primer prototip, una versió simplificada del Vidre Lunar, l'any 2050.

Destaquen, però, que crear un entorn ambiental com el de la Terra, amb força de gravetat, és la clau per impulsar la vida humana a l'espai.

Sense gravetat, expliquen, no es pot néixer i créixer amb normalitat. Els estudis fets fins ara sobre els efectes de la baixa o nul·la gravetat en el cos humà per la NASA s'han centrat només en els adults, no en nadons o infants.

Els estudis han demostrat que la ingravidesa té efectes sobre la salut de les persones, com pèrdua de massa òssia, problemes d'esquena i pedres al ronyó, i que afectaria la reproducció dels mamífers i el creixement dels infants.

Les criatures que creixessin en un entorn sense gravetat no podrien, per exemple, mantenir-se dempeus a la Terra.

Un nou "pas de gegant" per a la humanitat

Els investigadors han destacat, en la seva presentació, que l'ànima del projecte és 100% japonesa i que suposarà un avanç molt important en recerca espacial.

"Treballarem perquè aquesta investigació conjunta sigui un pas de gegant per a la humanitat", ha assegurat l'arquitecte i investigador del grup Kajima, Takuya Ohno.