Les escoles concertades d'alta complexitat, amb l'aigua al coll per l'infrafinançament

Només en un mes, tres escoles concertades han passat a la xarxa pública, i ja n'hi han passat 11 des del 2019

Mireia Rom SalvadorActualitzat

Les escoles concertades alerten que molts centres estan amb l'aigua al coll. Només aquest novembre, tres escoles concertades han passat a la xarxa pública, i ja són 11 les que hi han passat des que el 2019 es va aprovar el decret que ho regula. És una opció que sol·liciten quan perilla la seva subsistència.

A Catalunya hi ha més de 700 centres que estan en entorns socials desafavorits i es consideren d'alta o molt alta complexitat. Respecte al conjunt d'escoles i instituts del país, els públics d'alta i màxima complexitat representen el 18,9%, i els concertats el 2,4%.

Són escoles amb una clara voluntat social i amb una realitat molt diferent d'alguns centres denominats d'elit, situats en barris benestants i que cobren quotes molt elevades a les famílies. La més cara de l'estat és la de l'escola concertada Saint Paul's de Barcelona, de més de 900 euros al mes.
 

Un any de retard per rebre els ajuts

Tot i la seva complexitat, aquests centres no reben els mateixos recursos per atendre la diversitat que els públics, que sí que tenen una discriminació positiva i se'ls assignen més docents.

De la mateixa manera, segons un informe del síndic de greuges, mentre que un 68,9% dels centres públics de màxima complexitat tenen una aula d'acollida, només en tenen el 45,5% dels centres concertats del mateix nivell de complexitat.

Aula de l'escola Bon Pastor de Barcelona
Les concertades que demanen passar a públiques ho fan quan perilla la seva subsistència (CCMA)

A més, la concertada es queixa del retard en el cobrament de partides com les beques menjador o les ajudes per a l'alumnat vulnerable. De fet, fins a aquest curs, no han cobrat la subvenció per cada alumne amb necessitats socioeconòmiques que tenien escolaritzat el curs passat. 

Tot plegat, sumat a l'infrafinançament crònic que denuncien de fa anys i un context de crisi econòmica que castiga els entorns més desafavorits, escanya molts d'aquests projectes, que estan penjant d'un fil. 
 

Crèdits per pagar les factures

Alguns centres han hagut de demanar crèdits per pagar les factures. És la situació que denuncia l'Escola FEP Bon Pastor de Barcelona, on més del 40% dels alumnes són vulnerables i, quan encara no ha acabat el primer trimestre, ja han rebut una cinquantena d'alumnes nous de matrícula viva. 

La directora del centre, Sònia Zapata, alerta que amb els recursos que reben no en tenen prou. "Hi ha una part de la despesa que ens ajuden a finançar les famílies, però hi ha una altra part que hi hem de posar nosaltres a base de crèdits", afirma. 

L'escola, amb 80 anys d'història, està situada al barri del Bon Pastor, que té una de les rendes per càpita més baixes de la ciutat. "Cada vegada tenim menys ingressos i arribarà un moment que no podrem fer front a les despeses. Si no ens avancen els diners, crec que haurem d'acabar tancant l'escola, amb els anys", alerta Zapata.

Pati de l'escola Petit Plançó d'Olot
Els centres concertats no reben els mateixos recursos per atendre la diversitat que els públics (CCMA)

La baixada de la natalitat tensa les finances

A l'escola Bon Pastor també els ha perjudicat el descens de la natalitat. La disminució d'alumnes els ha fet perdre aquest curs un concert a infantil 3, i ja en van perdre un altre amb un dels grups, que ara cursa 1r de primària. 

Els concerts educatius, el model de finançament que sosté l'escola concertada, cobreixen el 80% del sou dels docents i un 40% de les despeses de funcionament, que inclouen el subministrament elèctric, el sou del personal d'administració i serveis, la neteja, la connexió a internet, el manteniment i part del material. 

Algunes d'aquestes despeses són fixes i, per tant, perdre el concert suposa un fort cop econòmic. "De moment, anem trampejant com podem gràcies a l'ajut de les altres escoles que pertanyen a la Fundació Escoles Parroquials, però arribarà un dia que aquests centres també estaran en situacions desafavorides i crec que ens ofegarem econòmicament", alerta Zapata.

 

Cada vegada acullen més famílies vulnerables

A l'escola Petit Plançó d'Olot, que és una cooperativa de mestres sense ànim de lucre, no han notat la baixada de la natalitat. Al contrari: tenen més demanda que oferta de places, però també els calen més recursos per mantenir el projecte. "Volem acollir a tothom, com sempre hem fet, i això significa incloure cada vegada més infants amb necessitats socials que no poden assumir la quota", expressa Pilar Cañada, membre de l'equip directiu.

Aula de l'escola Petit Plançó d'Olot amb infants fent fang
La demanda supera l'oferta de places a l'escola Petit Plançó d'Olot (CCMA)

Assegura que, sense cap fundació al darrere que els empari econòmicament, pateixen per pagar unes factures que el finançament públic no cobreix. "La incertesa que tenim és si podrem continuar sufragant aquesta despesa sense que se'n ressenti la qualitat", expressa Cañada. 

 

Educació assegura que els centres cobraran a temps

El Departament d'Educació reconeix l'infrafinançament i el retard en els pagaments, i assegura que aquest curs es cobrarà a temps. "Hem avançat uns sis mesos la publicació de les bases reguladores del finançament addicional per a l'alumnat vulnerable, perquè els centres cobrin la subvenció en el curs actual", assegura Ramon Montes, director general de centres concertats i privats.

Des de l'Agrupació Escolar Catalana, que agrupa un centenar d'escoles concertades laiques, insisteixen que s'han publicat les bases, però no la convocatòria de la subvenció --i, per tant, els centres encara no la poden demanar. A més, tampoc saben a quina quantitat podran optar.

Educació assegura que s'està treballant per augmentar el finançament de l'escola concertada. "L'objectiu és que, en els pròxims 4 o 5 anys, factures com el subministrament elèctric o les despeses ordinàries del centre es cobreixin amb fons públics", afirma Montes. 

També està previst que el primer trimestre del curs vinent hi hagi un esborrany del nou decret de concerts, que ha d'acabar amb el desequilibri actual que hi ha entre escoles concertades.

 

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut