Les claus de la nova llei educativa del País Valencià que ha portat a la vaga a l'ensenyament

Milers de docents fan vaga i manifestacions aquest dijous al País Valencià contra la proposició de llei educativa que impulsa el govern del PP i Vox.

La plataforma que ha convocat les mobilitzacions ha valorat positivament el seu seguiment, afirmant que hi ha centres pràcticament buits a molts llocs i comarques amb un 50% de professorat seguint la vaga.

Cap a les 2 del migdia els convocants han dit que entre un 50% i un 70% del professorat ha seguit la vaga, mentre que el seguiment entre les famílies dels alumnes ha estat per sobre del 60%.

Per la seva part, la Conselleria d'Educació, en mans del PP, l'ha qualificada de "política", ha afirmat que ha estat un fracàs, i que el seguiment ha estat per sota del 20% a les tres províncies.

Contra la llei de "llibertat educativa"

Entre altres aspectes, la normativa, anomenada "de llibertat educativa", vol eliminar el mínim del 25% de valencià als municipis que es consideren castellanoparlants.

És una mesura que trenca amb el consens entorn de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, en vigor des del 1983.

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic que l'ha convocada, integrada per sindicats i organitzacions majoritàries del sector, considera la llei un atac al valencià i als drets de l'alumnat.

Voro Golfe, portaveu d'Escola Valenciana, ha dit que "sota el pretext de la llibertat educativa, es camufla un arraconament i marginació del valencià, no només a l'educació, sinó a tota la societat".

Per la seva banda Carlos Naranjo, del Sindicat d'Estudiants del País Valencià, ha qualificat la llei la política de la Generalitat d'"atacs molt greus a la nostra llengua i a l'educació pública".

En el mateix sentit, Kilian Cuerda, d'UGT d'Ensenyament al País Valencià, considera que les mesures previstes en la llei també suposen retallades a l'escola pública:

"Estem en contra també de les retallades salvatges en escoles d'idiomes i en educació infantil i primària, així com contra el districte segregador que està destinat a segregar i a crear guetos".

La plataforma ha dit que a la tarda oferirà dades més completes del seguiment de la vaga i de les mobilitzacions, en les quals destaquen les tres manifestacions de València, Castelló i Alacant.

Les famílies triaran la llengua vehicular

La proposta de llei afecta de manera diferent els projectes lingüístics d'escoles i instituts, en funció de si pertanyen a la zona que es considera valencianoparlant o a la zona amb més predomini del castellà.

A la zona valencianoparlant, que inclou la capital i la majoria de municipis, seran exclusivament les famílies les que escolliran la llengua vehicular d'aprenentatge, amb la qual s'impartiran entre el 50 i el 60% de les matèries. Fins ara qui prenia la decisió era el consell escolar, format majoritàriament per membres del centre educatiu i amb representació de les famílies.

L'altra llengua cooficial, sigui el valencià o el castellà, representa el 25% de les matèries i l'anglès ocupa entre un 15 i un 25%.

Pel CEIP Cervantes de València, la normativa suposa haver de renunciar a la immersió lingüística. En aquest centre, l'alumnat aprèn a llegir i a escriure en valencià i, a la primària, s'introdueix el castellà.

Un model que, segons afirma la directora, Mireia Soriano, ha ajudat a augmentar la competència lingüística en valencià, especialment entre l'alumnat nouvingut.

"Si ara la immersió desapareix, passarà com a la societat, que el castellà predominarà en els processos de comunicació de l'alumnat. El que es pretén és aniquilar el valencià tant a les escoles com a la societat"

Amb la nova llei, el castellà haurà d'estar present des del principi de l'escolarització, i totes les comunicacions de l'escola s'hauran de fer en les dues llengües.

Es recupera la doble línia

Si entre les famílies hi ha discrepàncies sobre quina ha de ser la llengua vehicular, s'obre la porta a recuperar la doble línia si almenys el 25% hi estan a favor. Això significa que, en un mateix centre, hi pot haver una línia en valencià i una altra en castellà.

Aquest era el model anterior a la Llei de Plurilingüisme, del 2018, impulsada per l'Acord del Botànic, entre el Partit Socialista del País Valencià i Compromís, amb el suport extern de Podem.

Dificultats per trobar professorat amb domini del valencià

L'Institut Vicent Andrés Estellés de Burjassot també està ubicat en un municipi considerat valencianoparlant. La major part de l'alumnat, però, no el té com a llengua d'ús habitual.

Segons el seu projecte lingüístic, les dues llengües cooficials tenen el mateix pes a l'aula, però a la pràctica, no es compleix. "L'ús de la llengua va en funció del professorat", afirma Elena Verdú Seguí, professora de valencià al centre. "Per tant, es pot donar el cas que hi hagi grups que, en un nivell, tinguin només en valencià l'assignatura de valencià, i els del costat tinguin altres assignatures en valencià, a més de la de llengua i literatura".

"La nova normativa crea alumnat de primera i alumnat de segona, perquè no tothom tindrà les mateixes oportunitats de conèixer la llengua. Bona part del nostre alumnat acaba el batxillerat sense tenir una competència lingüística real en valencià"

Una altra novetat de la proposició de llei és que els estudiants podran fer els exàmens de les matèries, excepte les de llengua, en qualsevol de les dues llengües oficials.
 

El valencià desapareix pràcticament dels municipis castellanoparlants

Als municipis castellanoparlants, que es concentren al sud i a l'interior, s'elimina el mínim del 25% de valencià, i queda reduït només al 10% i a l'assignatura de llengua. La majoria de les matèries, entre un 65 i un 75%, s'impartiran en castellà i l'anglès representarà entre el 15 i el 25% restant.

També es facilita l'exempció d'examinar-se de llengua valenciana, que ara mateix és vigent en vuit comarques castellanoparlants. Són l'Alt Palància, la Plana d'Utiel, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans, la Canal de Navarrés i el Baix Segura.

Amb la nova llei, l'alumnat haurà d'assistir a classe de valencià, però podrà sol·licitar l'exempció de ser avaluat durant tres cursos, en el cas dels municipis valencianoparlants, i sense limitació temporal, en els municipis castellanoparlants.

Aquest conjunt de mesures xoca amb la Llei d'ús i ensenyament del valencià, segons la qual, al final de l'escolarització, tots els estudiants han de ser competents en les dues llengües.
 

S'eliminen les zones d'escolarització

Tot i que el gruix de la nova normativa s'aplicarà el curs 2025-2026, algunes mesures ja es posen en marxa el curs vinent. Entre d'altres, el decret que elimina les zones d'escolarització, una de les mesures que es consideren més eficaces per distribuir de manera equilibrada l'alumnat i lluitar contra la segregació escolar.

Així doncs, es dona un marge molt més ampli a les famílies per triar centre educatiu. Una política que, segons sostenen els darrers informes de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, fomenta que l'alumnat vulnerable es concentri en alguns centres i que, en canvi, n'hi hagi d'altres que no reflecteixin la composició social del barri, cosa que perjudica les oportunitats dels estudiants més desafavorits.
 

Certificació automàtica de títols de valencià

Un altre dels aspectes que recull la llei és que els estudiants que aprovin la matèria de llengua valenciana obtindran, de manera automàtica, un certificat lingüístic oficial.

L'alumnat que tregui una nota de 7 o superior en aquesta matèria al batxillerat o a la Selectivitat obtindrà el nivell C1. Es tracta d'una certificació retroactiva, i la podran demanar tots els estudiants a partir del curs 2009-2010.

També es reconeixerà amb el nivell A2 l'alumnat quan superin la primària, amb el B1 la secundària, i amb el B2 el batxillerat.

Un "cop de gràcia" al valencià

La Universitat de València qualifica en un informe la nova llei d'"innecessària, discriminatòria i regressiva" i alerta que, darrere del concepte de llibertat educativa, s'amaga "una discriminació profunda del valencià, reflex d'unes relacions de poder asimètriques i d'uns desequilibris socials evidents".

L'informe, coordinat per Vicenta Tasa, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Càtedra de Drets Lingüístics, conclou que la proposició de llei podria ser "cop de gràcia contra la llengua pròpia i històrica dels valencians i condemnar-la, en un lapse de temps breu, a un estat residual d'incert desenllaç".
 

Reivindicació dels drets laborals i contra les retallades

La vaga també es convoca per reivindicar la millora de les condicions laborals del professorat. Demanen increments retributius, un augment de les plantilles, una baixada generalitzada de les ràtios, menys burocràcia i la reducció d'hores lectives per als docents majors de 55 anys.

A Catalunya, aquesta última mesura és una de les que va possibilitar l'acord entre els sindicats educatius i el Departament per revertir les retallades pendents des del 2010.

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic també protesta contra la retallada de pressupost del Pla Edificant, destinat a la construcció i rehabilitació d'edificis de centres educatius.

Segons dades de la campanya "Salvem escoles", impulsada per Compromís, se'n veuran perjudicats 341 centres educatius de 178 municipis, on s'havien adjudicat 1.400 milions d'euros per a la construcció i millora dels edificis, que no s'executaran.  També han patit retallades les Escoles Oficials d'Idiomes, que han perdut grups d'ensenyament en diverses llengües. Segons el sindicat STEPV, el majoritari en l'educació, s'eliminaran 244 grups i hi haurà 8.540 places menys el curs vinent.

La llei de "llibertat educativa" forma part d'un paquet legislatiu que també inclou mesures per reformar la llei de memòria democràtica i la radiotelevisió pública, amb l'objectiu de desfer bona part de les polítiques del govern anterior.

S'aprovarà per la via d'urgència a les Corts Valencianes, on el PP i Vox tenen majoria absoluta abans que acabi el període de sessions, el 15 de juny.