L'epidèmia dels opioides, a judici: el Suprem dels EUA debat el futur de la família Sackler

A les portes del Tribunal Suprem l'advocat Mike Quinn i la fotògrafa de prestigi internacional Nan Goldin es mostren còmplices i íntims. La batalla que fa temps que lliuren junts ha arribat a la màxima institució judicial del país. Queda lluny aquell 10 de març del 2018, quan ella va liderar una acció al Metropolitan Museum de Nova York per denunciar el paper de la família Sackler en la crisi dels opioides als Estats Units.

Cridava "Som artistes, activistes i addictes" mentre inundava de pots buits d'Oxycontin i pancartes ensangonades l'ala del museu que portava el nom de la família en reconeixement a les seves donacions filantròpiques.

L'acompanyava, aleshores més tímidament, el mateix advocat que ara ho fa ferm i decidit davant del Suprem, convençut que en el cas dels Sackler i l'epidèmia que s'ha endut la vida de centenars de milers de nord-americans els últims 20 anys, la justícia va més de la veritat i la rendició de comptes que de compensacions econòmiques.

Justícia: la veritat o els diners?

Com gairebé qualsevol frase de cinc paraules, té el risc de semblar una simplificació o una exageració, però és una mica això el que haurà de decidir el Tribunal Suprem d'aquí uns mesos. I sentits els arguments i les preguntes a totes les parts implicades, de moment no hi ha consens. Com hem arribat fins aquí?

L'epidèmia d'opioides als Estats Units s'està litigant als tribunals des de fa anys. Hi ha demandes contra diferents companyies farmacèutiques i ja hi ha hagut acords milionaris perquè els diners aconseguits als tribunals es dediquin a la reducció de danys per les víctimes de les addiccions que en molts casos van començar amb la prescripció d'aquests calmants pel dolor que els van enganxar sense que ningú (ni les companyies, ni els metges ni les agències governamentals) avisés del risc d'addicció.

Però hi ha un nom, per volum i per importància, que destaca per sobre els altres: Purdue Pharma, l'empresa propietat de la família Sackler i responsable de les píndoles d'Oxycontin.

El 2019, i veient a venir una allau de demandes, la família i el seu equip legal van decidir optar per la via dels tribunals mercantils: van declarar la companyia en fallida, van plantejar una reestructuració empresarial, van acordar una indemnització de 6.000 milions de dòlars i, a canvi, van demanar acollir-se a la immunitat judicial per sempre més. L'acord permetia blindar els Sackler, com a individus, de futures demandes judicials.

I és justament això el que el govern de Joe Biden ha portat al Tribunal Suprem: és legal que els membres d'una família que no s'han declarat en fallida (recordem que la fallida és de l'empresa i que, abans de declarar-s'hi, Purdue Pharma havia transferit 11.000 milions de dòlars als Sackler) puguin beneficiar-se d'un estatus, el del blindatge, que la llei només reserva als que s'han declarat en fallida per garantir que puguin refer-se?

La resposta a aquesta pregunta inclou arguments a favor, en contra i, fins i tot, intents de xantatge: això és el que expliquen les famílies reunides a les portes del Tribunal Suprem en representació d'una part de les víctimes de l'epidèmia.

"No es pot donar immunitat civil als arquitectes d'aquesta crisi per quatre xavos", diu Edward Bisch, amb la fotografia del seu fill mort per sobredosi a la mà:

"Ens estan fent xantatge, ens diuen que o agafem ara aquests diners o no tindrem res. A mi cap compensació econòmica em tornarà el meu fill".

Alexis Pleus, amb una altra fotografia d'un fill mort, assenyala que la realitat demostra que hi ha altres maneres d'aconseguir indemnitzacions pel mal causat sense renunciar al fet que els responsables puguin respondre algun dia als tribunals:

"Els estats i el govern ja han cobrat d'altres acords milionaris, això que ofereix ara Purdue Pharma és la xocolata del lloro, i si hi caiem, perdem l'oportunitat de fer pagar de veritat els responsables, i fem bona la dita: si ets milionari, et pots escapar de la justícia".

Tampoc és veritat, diuen, que el 95% de les víctimes donin suport a aquest acord. "Per poder litigar havies d'aportar la teva recepta mèdica... qui guarda una recepta mèdica durant 20 anys? Amb una droga que van deixar que inundés el carrer de manera il·legal, quina recepta vols tenir? Les víctimes que han subscrit aquest acord són una ínfima part dels afectats, no podem deixar que afecti el dret de tots els altres", assegura Nan Goldin.

A dins la sala, els membres del Tribunal Suprem es debatien sobre per què haurien d'aturar un acord que moltes de les víctimes, cansades de litigar contra un gegant molt poderós durant anys i panys, donen suport. Però també es preguntaven per què aquest acord impedeix totes les víctimes, no només les que l'han subscrit, de demandar-los en el futur. O per què aquesta família s'ha de beneficiar d'un privilegi, el blindatge judicial perquè puguis refer el teu negoci, que la llei preveu si t'has declarat en fallida, quan cap dels seus membres s'hi ha declarat.

El tribunal té uns mesos per decidir un cas que no només afectarà el futur de la família Sackler. Si finalment anul·la l'acord, sacsejarà una via legal, la d'utilitzar els tribunals mercantils per eixugar responsabilitats en casos on s'ha fet un mal col·lectiu o massiu, que també s'ha fet servir en litigis sobre els abusos sexuals a l'església o als Boy Scouts.

Goldin & Quinn

L'advocat i la fotògrafa ho tenen clar:

"Quan vam empaperar el MET mai vam imaginar que arribaríem fins aquí: la Constitució ens garanteix el dret a portar els presumptes responsables davant d'un jurat imparcial. I això no està passant amb els Sackler, tot està pensat perquè mai se'ls porti a judici, perquè mai responguin pel mal que van fer, i aquesta és una de les últimes oportunitats per intentar-ho".

L'epidèmia dels opioides als Estats Units és una realitat molt documentada. Si abans de llegir aquest article no coneixien la Nan Goldin, no deixin passar l'oportunitat de fer-ho: