L'avió abatut a Bélgorod, exemple de la guerra informativa entre Rússia i Ucraïna
Ucraïna no nega que abatés l'aparell, però acusa Moscou de no donar detalls del trasllat previst de presos i diu que garantir-ne la seguretat era responsabilitat de Rússia
El fet que un avió de transport militar rus a la regió de Bélgorod, a Rússia, fos abatut aquest dimecres, amb 65 suposats presoners de guerra ucraïnesos a bord, genera, més de 24 hores després, més preguntes que respostes.
El que se sap és que l'avió, un Iliuixin Il-76, un aparell de grans dimensions i que es fa servir sovint per portar carregaments pesants a llocs poc accessibles, va ser abatut quan s'aproximava a l'aeroport de Bélgorod, capital de la regió del mateix nom i fronterera amb Ucraïna. Les imatges del moment en què l'aparell cau i explota, i de les restes de l'avió escampades per un camp vora la població de Iablonovo ho confirmen.
A partir d'aquí, els relats de què ha passat ja s'han de llegir en clau d'informació de guerra i, per tant, d'arma comunicativa o propaganda.
El relat de Rússia
L'avió havia sortit d'una instal·lació militar propera a Moscou amb 6 tripulants, 3 guardes i 65 presoners de guerra ucraïnesos. El destí era l'aeroport de Bélgorod. L'objectiu: un intercanvi de presoners amb l'exèrcit ucraïnès, previst i planificat per a dimecres mateix.
Els suposats ocupants de l'avió formaven part del contingent que Moscou entregava a Kíiv. I abans de l'aterratge, dos míssils es van disparar des de la banda ucraïnesa, segons les autoritats russes. Almenys un dels míssils va impactar en l'avió, que va caure a plom, com certifica un vídeo verificat per mitjans internacionals.
Segons Moscou, els serveis secrets de l'exèrcit ucraïnès estaven avisats dels detalls imprescindibles de l'operació de trasllat de presoners 15 minuts abans que l'avió entrés a la zona d'influència de Bélgorod, la intel·ligència militar ucraïnesa va ser alertada. Es tractaria, doncs, en paraules del portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, d'un acte "monstruós".
"El fet que els ucraïnesos hagin mort els seus propis presoners, els seus ciutadans, que se suposa que havien d'arribar a casa menys d'un dia després, és un acte completament repugnant."
Les autoritats russes ja han recuperat les caixes negres de l'avió i el ministre d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, ha demanat una reunió del Consell de Seguretat.
El relat d'Ucraïna
La informació que arriba des de Kíiv no permet, tampoc, fer-se una composició del que va passar basada en fets comprovats. El missatge oficial enviat des del govern ucraïnès és que no va rebre cap prova de la presència dels presoners de guerra a l'avió abatut i que, en cas que hi fossin, la responsabilitat de garantir-ne la seguretat era de Moscou.
Kíiv ni ha confirmat ni ha desmentit amb contundència haver abatut l'Iliuixin Il-76 i ha acusat obertament Rússia de no haver informat del desplaçament dels presoners de guerra, tal com s'acostuma a fer per afavorir l'intercanvi en zones enormement compromeses.
L'espionatge militar ucraïnès ha dit que Moscou no va donar cap detall del trasllat dels presoners ni va demanar establir una zona de seguretat aèria a la zona de Bélgorod.
Fonts militars han afegit l'acusació que l'avió transportava míssils S-300, una de les armes més temudes al front de guerra per la seva capacitat de destrucció.
Segons Kíiv, els Iliuixin Il-76 són utilitzats per portar carregaments de munició a zones d'accés complicat. La versatilitat d'aquest aparell, capaç d'aterrar en pistes de terra i en condicions impossibles per a altres avions de la mateixa envergadura, els atorga un rol especial en la logística de guerra.
Hores després del sinistre, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va acusar Rússia: "Està jugant amb la vida dels presos ucraïnesos, amb els sentiments dels seus familiars i amb les emocions de la nostra societat." Zelenski ha demanat una investigació internacional independent sobre els fets.
El relat pendent
Establir què va passar realment no serà fàcil. Precisament perquè els dos exèrcits... més ben dit, els serveis d'espionatge dels dos exèrcits --el GRU rus i el HUR ucraïnès-- ja han convertit el dossier en artilleria mediàtica. I perquè no hi ha manera de dur a terme una verificació independent dels elements que envolten la caiguda de l'avió.
La primera dada que cal posar en quarantena és la presència dels presoners de guerra a l'avió. Rússia no ha mostrat ni una sola foto de restes humanes o que situï els efectius ucraïnesos a l'avió abans del sinistre. I les llistes d'identitats que alguns mitjans han publicat tenen inconsistències, com ara un presoner ja intercanviat prèviament.
En les pròximes hores, Moscou i Kíiv posaran noves peces del puzle damunt de la taula. Per informar o per desinformar. En un dossier com aquest, el silenci d'una part s'omple sempre amb el soroll de l'altra.
