Descobreixen que deixem rastre d'ADN identificable a l'aire i l'aigua

L'ADN el tenim a dins de les cèl·lules del nostre cos, però com que les estem renovant constantment, també l'anem repartint al nostre entorn amb les cèl·lules que anem perdent.

Això ja se sabia, però ara una recerca de la Universitat de Florida ha constatat que aquest ADN que deixem a l'ambient es pot rastrejar i trobar a l'aire, a l'aigua i a les superfícies.

I el més important: es pot analitzar amb molta qualitat, cosa que obre una pila de possibilitats, moltes de beneficioses, i d'altres no tant, de manera que tot plegat obre noves incògnites ètiques.

Demanen regular l'ús de la tècnica de l'ADNe

És el que adverteix David Duffy, l'investigador principal de la recerca feta a Florida, que demana que es reguli l'ús d'aquestes tècniques d'ADN ambiental, conegut com ADNe:

"Cada vegada que fem un avenç tecnològic, hi ha aplicacions beneficioses i altres de preocupants, i aquest cas no és diferent, són qüestions que intentem plantejar aviat perquè els responsables polítics i la societat tinguin temps d'elaborar normatives."

Duffy és expert en genòmica de malalties d'animals salvatges com les tortugues, i es va adonar que en les mostres que recollia a l'aigua i a les platges sempre hi trobava ADN humà.

Per això va decidir veure fins a quin punt aquest ADN podia analitzar-se genòmicament, i va recollir mostres d'aigua al riu i al mar pròxims al laboratori de biociència marina on treballa.

Després va fer recollida sistemàtica de mostres en altres llocs: l'aire d'un hospital veterinari o l'aigua d'un riu d'Irlanda, i també en algunes zones aïllades on no hi ha presència humana.

Igual que agafar mostres directament de la persona

En aquestes últimes no van trobar res, però en totes les altres mostres hi havia ADN humà, no estava gens degradat i van poder analitzar-lo fàcilment i descobrir-hi detalls molt precisos:

"Al llarg d'aquest projecte ens ha sorprès constantment la quantitat d'ADN que hem trobat i també la seva qualitat: en la majoria de casos, és equivalent a si prenguéssim la mostra directament de la persona."

A l'hospital veterinari, per exemple, van poder identificar perfectament les persones que hi treballaven a través de l'ADN captat a l'aire.

La recerca l'ha publicada aquesta setmana la versió especialitzada en ecologia i evolució de la revista científica Nature, i ha cridat molt l'atenció de l'àmbit de la genòmica.

Troben mutacions de malalties greus

El motiu és que en l'ADN trobat van poder identificar mutacions associades a malalties greus, o també determinar la composició ètnica de poblacions pròximes als llocs d'on van recollir les mostres.

En les zones aïllades van aprofitar per prendre mostres de les superfícies per on havien passat els investigadors, i també els va permetre identificar perfectament el seu propi perfil genètic.

Duffy destaca que van fer la recerca sota la supervisió del comitè d'ètica de la seva universitat, per garantir que es complien les garanties necessàries de protecció de les persones.

Aplicacions policials i mèdiques possibles

Les implicacions ètiques que comporta la descoberta són múltiples: la recollida d'ADN pot ser incidental, perquè s'estava buscant una altra cosa, però també pot ser intencionada.

En aquest cas, els usos possibles per a investigacions policials són evidents, podent ampliar les recollides de mostres a sorra, aigua o fins i tot l'alè d'una persona amb o sense el seu consentiment.

La recerca proposa àmbits en què aquesta tecnologia pot ser beneficiosa, com per exemple saber quines mutacions canceroses hi ha en una població a través de les aigües residuals.