La Virreina s'interessa pels oracles en l'era de la intel·ligència artificial amb l'exposició 'Biennal: 2064'
ACN Barcelona - La Virreina Centre de la Imatge ha presentat aquest divendres l'exposició 'Biennal 2064', coproduïda amb Bòlid, Centre d'Art Contemporani de Girona i el Centre de Cultura del Carme de València. La mostra, que es podrà veure fins al 12 de febrer, explora en els oracles en l'era de l'anomenada intel·ligència artificial. Comissariada per Roc Albalat, Jorge Luis Marzo i Arturo Fito Rodríguez, l'exposició s'interessa pels efectes dels règims de predicció en la producció cultural a partir de la ficció d'una biennal d'art que té lloc d'aquí a quaranta anys. La iniciativa vol descriure la implantació dels models de governança matemàtica en un context social percebut com a incert i volàtil i les seves conseqüències en les memòries culturals.
Pels comissaris, els dispositius digitals acumulen dades i són responsables de projectar "tota mena" de pronòstics de futur. I és que els algoritmes que els configuren han agafat el relleu dels antics oracles. La predicció que realitzen ha esdevingut una eina per definir com pot ser viscut i pensat el futur de cadascú.
Segons han explicat, la mostra parteix de la idea que les societats actuals són de la urgència i que no hi ha temps. "El present s'empetiteix i només queda l'esperança del futur. La predicció sorgeix com la força capaç de tornar a expandir el temps, de tornar-lo a recuperar, però també revela i ens permet veure què passa amb la memòria en un règim de dades en el qual les imatges dipositàries de la vida s'han fet vidents i diuen coses que no sabem", han explicat sobre el context de l'exposició.
El projecte ha nascut de l'interès comú dels participants de descriure la gènesi de la societat oracular en el marc de l'actual cultura científica, capficada en les dades, a mesura que les tècniques i tecnologies estadístiques operades des de la intel·ligència artificial arrelen socialment.
'Biennal 2064', que no es defineix com a ciència ficció, presenta algunes de les "esquerdes" i "singularitats" de les societats dominades per les matemàtiques. Les planteja sorgides de les retro-prediccions més avançades, com les accions de Kriska Li als anys trenta, els primers fets d'unfuture, el descaritsme, els corrents psíquics dels quaranta o els iconostàsics. "Totes elles revelen experiments destinats a desdir l'oracle, a interrompre la predicció. Són memòries que s'interposen en la història", han explicat.
Pel comissari Roc Albalat la problemàtica que aborda l'exposició és el moment en què les previsions que realitza la intel·ligència artificial s'acaben convertint en prescripcions pel futur. En aquest sentit, per aquelles persones que puguin sentir rebuig cap a aquesta tecnologia, els ha convidat a descobrir a través de la mostra que són "màquines" i que cal acabar amb els "perjudicis".
El projecte ha estat una realitat després d'una recerca amb noms com Roc Albalat, Clara Boj i Diego Díaz, María Cañas, Col·lectiu Estampa, Núria Giménez Lorang, Jorge Luis Marzo, Júlia Montilla, Àngela Novo, Roc Parés i Arturo Fito Rodríguez.
