La vida a Oimiakon, el poble més fred del món, on es va arribar als -71,2 graus

En alguns punts de Rússia, les classes se suspenen quan les temperatures baixen dels 30 graus sota zero. Si aquesta fos la norma a Oimiakon, els alumnes es passarien l'hivern de vacances. Per això, avui, a 51 graus sota zero, la Liuba i l'Aitan surten de casa que encara és fosc. I caminen un quilòmetre fins a l'escola. Abans d'entrar, l'Aitan, de 14 anys, ens fa una confessió: 

"De gran, viuré a Nova York perquè allà sempre és estiu".

Quan acabin les classes, a banda de fer els deures, l'Aitan tornarà a sortir a l'exterior, a tallar llenya. La seva germana, la Liuba, ajudarà l'àvia a preparar el sopar. Els seus pares treballen lluny, a la capital de la regió, a Iakutsk. 

Oimiakon té el sobrenom d'"el pol del fred". L'any 1926, una expedició de geòlegs va registrar una temperatura que cap altre lloc habitat ha marcat: -71,2 graus. Al poble, dos monuments recorden aquesta fita. 

El districte d'Oimiakon inclou, a banda del poble que porta també aquest nom i on viuen cinc-cents habitants aproximadament –el lloc del rècord-, altres petits assentaments que en total sumen menys de 8.000 persones en un territori enorme.

Però aquí hi havia viscut quatre vegades més de gent. La zona ha perdut vitalitat. Segons l'alcalde, Sivtsev Innokentii, la recuperació pot venir de la mà dels turistes que vulguin experimentar sensacions fortes. 
 

Just després de la caiguda de l'URSS es van abandonar molts poblets. Ara el 80% de l'economia és indústria: mineria d'or i antimoni. I, és clar, el més prometedor és el turisme.  

Abans de les restriccions per la Covid –sí, fins a aquest punt tan inhòspit ha arribat també el virus- rebien fins a 300 estrangers cada any. I la gesta queda acreditada amb un certificat.

Els turistes, però, ara, s'han d'adaptar a una vida sense luxes. No hi ha exactament hotels, sinó alguna família que s'ha especialitzat a acollir hostes. A la casa on ens allotgem no hi ha aigua corrent. És l'aigua dels blocs de gel la que fem servir per rentar-nos les mans i la cara. I els lavabos són a l'exterior. Sí, a -50 graus i...

Malgrat aquestes condicions de vida, i a diferència dels que ens deia abans d'entrar a l'escola l'Aitan, la majoria de veïns amb els quals hem parlat no canviarien Oimiakon per un lloc de costa paradisíac, ni per res del món. 

"Ui, no, mai, no vull ni anar-hi. M'agrada molt aquest aire. Tenim un hivern com cal i un estiu com cal", exclama la Tàmara Igorovna, que ha viscut els seus 74 anys al mateix lloc on ja vivien els seus pares. 

Les temperatures d'Oimiakon han fet que a la regió de la República de Sakhà els termòmetres siguin especials. Marquen fins als -72 graus i fins als 50 positius. I s'utilitzen gairebé en tota la seva amplitud perquè a l'estiu arriben als 40 graus positius.