La tradició de la samarreta de Xàtiva: de Fernàndez a Llach, Wagensberg i ara Sabater
"Xàtiva renaix de les cendres" recorda la destrucció física i cultural de la capital de la Costera el 1707 i el 1939
La tradició de la samarreta de Xàtiva: de Fernàndez a Llach, Wagensberg i ara Sabater

La tradició de la samarreta de Xàtiva: de Fernàndez a Llach, Wagensberg i ara Sabater

"Xàtiva renaix de les cendres" recorda la destrucció física i cultural de la capital de la Costera el 1707 i el 1939

RedaccióActualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

A les portes del Parlament, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha lliurat la samarreta de "Xàtiva renaix de les cendres" a la diputada de la CUP-G Dolors Sabater perquè la porti durant la sessió de constitució de la tretzena legislatura del Parlament.

Un traspàs de samarreta que s'ha convertit en una tradició de les sessions constitutives de la cambra catalana; una tradició inaugurada per l'exdiputat cupaire David Fernàndez, que la va portar en la seva primera intervenció com a diputat en la desena legislatura.

El 2015, quan va deixar l'acta per la limitació de mandats de la CUP, Fernàndez va lliurar el testimoni de la samarreta a Lluís Llach, que llavors s'estrenava com a diputat de Junts pel Sí.

Al seu torn, Llach va cedir la samarreta a Ruben Wagensberg, d'ERC, que la va dur en la primera sessió de la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya, marcada per l'aplicació de l'article 155:


La història de la samarreta

El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura és en realitat corresponsable d'aquesta tradició: va ser ell qui va regalar la samarreta a l'exdiputat David Fernàndez.

Ventura va ser un dels impulsors de "Xàtiva renaix de les cendres", un col·lectiu social de la capital de la Costera, al País Valencià, que treballa en iniciatives culturals de memòria històrica i de promoció de la llengua catalana.

El lema recorda als dos setges que va patir la ciutat el 1707 per part les tropes borbòniques de Felip V, durant la guerra de Successió. Xàtiva va ser bombardejada i incendiada: amb la seva rendició, la ciutat passaria a anomenar-se "Nueva Colonia de San Felipe".

La història de la seva destrucció no va acabar aquí: el matí del 12 de febrer de 1939, l'aviació feixista italiana va bombardejar Xàtiva i va provocar 145 víctimes mortals, un episodi que es coneix com la "Gernika valenciana".  

Bombes sobre Xàtiva el 12 de febrer de 1939 (Ajuntament de Xàtiva)

Les "cendres" a les quals es refereix la samarreta no només són materials, sinó que també és una metàfora de l'anorreament polític, lingüístic i cultural que va patir el conjunt del territori valencià amb la derrota de la segona ciutat del regne el segle XVIII i, posteriorment, durant el franquisme.

300 anys després de la destrucció de la capital de la Costera, es va impulsar el manifest de Xàtiva 1707-2007 contra les polítiques urbanístiques, mediambientals i lingüístiques del govern municipal, presidit per Alfonso Rus (PP).

Com a curiositat: al Museu de Belles Arts de l'Almodí de Xàtiva, el retrat de Felip V es conserva cap per avall. Als xativins també se'ls coneix amb el gentilici de "socarrats", com a record de l'incendi de 1707.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021
Anar al contingut