La somereta de Davier, la nova espècie descoberta a Catalunya, ja en perill d'extinció

Cada any es descobreixen 18.000 espècies animals arreu del món. Sembla molt, però en realitat es calcula que el nombre d'espècies que els humans coneixem és només el 15% de totes les que existeixen. La xifra, però, és impossible de saber amb exactitud.

Un dels estudis més acurats fets mai sobre biodiversitat, un de la Universitat de Hawaii, precisa que si ara mateix estan descrites 1,3 milions d'espècies, les que se suposa que en realitat viuen al nostre planeta en són 6 cops més, 8,7 milions.

Però no ens pensem que les que no coneixem és perquè viuen al fons marí a fondàries inexplorables, o en el cor de la immensitat de l'Amazones. Fins i tot a Catalunya també s'hi segueixen descobrint espècies, encara que ens sembli increïble.

Josep Maria Olmo, biòleg expert en invertebrats del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, fa moltíssims anys que, amb una paciència i una meticulositat infinites, examina centímetre per centímetre paisatges del nostre territori on intueix que hi podrien viure espècies encara desconegudes.

"Pycnogaster ribesiglesiasii"

Són indrets amb una flora peculiar, amb característiques que no es repeteixen en altres llocs. I, d'aquesta manera, ha descobert diverses espècies. La darrera, un animaló de la família dels saltamartins i els grills que ha batejat amb el nom científic de "Pycnogaster ribesiglesiasii".

El nom pot semblar enrevessat, però en realitat no fa referència a res més que a la família dels grills (Pycnogaster) i una segona part, un nom inventat que ajunta els cognoms Ribes i Iglesias.

Els responsables de l'estudi han volgut dedicar la descoberta als agents rurals Xavier Ribes i David Iglesias que van ser assassinats en acte de servei l'any 2017 a Aspa per un caçador que els va matar a trets.

Va ser un dels moments més durs per al cos d'Agents Rurals, i que va sobtar a tothom per la duresa dels fets. L'autor dels trets va confessar haver-los disparat a propòsit, i fins i tot haver-los rematat a terra.

"El nom RibesIglesiasii l'hem dedicat a ells per evidenciar la gran tasca que fan els Agents Rurals en conservació de biodiversitat. De fet, van ser els Agents Rurals els que em van ajudar a descobrir-la. L'altre nom que li hem posat, el comú, és "somereta de Davier", el resultat d'ajuntar els seus noms de pila, David i Xavier", diu Josep Maria Olmo.

El nou insecte ha estat batejat amb el nom científic de 'Pycnogaster ribesiglesiasii' en honor als agents rurals Xavier Ribes i David Iglesias, assassinats en acte de servei a Aspa el gener de 2017.

Els ortòpters són insectes pterigots hemimetàbols de dimensions mitjanes o grans. pic.twitter.com/QJ9nZz5iVq

— Agents Rurals (@agentsruralscat) April 30, 2021

Un cop descoberta la somereta de Davier, la feina no s'acaba. En Josep Maria, acompanyat per dos agents rurals, recorre un cop i un altre la mateixa zona per intentar esbrinar, ara, quants individus hi ha. I el lloc és un ecosistema que a primer cop d'ull podria semblar que no en té res d'especial, però en realitat és únic i no es repeteix en cap més lloc del món.

Vols veure la nova espècie en el seu habitat? Descobreix-la en aquest vídeo:

És la plana d'Ancosa, a la Llacuna (Anoia), a només una hora i escaig de Barcelona i molt a prop de pobles, carreteres... En aquest altiplà la vegetació és curiosíssima, i fins i tot el clima és peculiar.

De fet, avui, en un dia d'estiu, ens acompanya una boira que va i ve durant tot el matí. Doncs, la somereta de Davier només viu aquí, en un terreny que ocupa escassos 1.000 metres quadrats, i enlloc més del món.

"Que només es trobi aquí i en una àrea tan reduïda significa que és un punt de biodiversitat molt important, una àrea estèpica única. És indispensable que es protegeixi", assegura Olmo.

"S'hauria de controlar el pas de vehicles i persones per aquí i assegurar-se que es manté com està, sense alteracions. No sabem per què només viu aquí. Intuïm que és perquè, tot i que podríem trobar altres zones similars a aquesta, exactament igual que aquest ambient, no n'hi ha cap més. I només viu aquí de tot el món. Per tant, si desapareix o s'altera aquest petit raconet, desapareix l'espècie del tot."

La tasca per trobar-los no és fàcil. Un senyal que, precisament, d'aquest invertebrat de la família dels grills i els saltamartins n'hi ha poquíssims.

"No sabem quants individus hi ha. El primer any d'investigacions vam trobar una femella, i no va ser fins l'any següent que no vam trobar un mascle. Això indica que les poblacions són baixíssimes, i això en una àrea súper reduïda! De fet, en el nou catàleg de fauna ja ha entrat directament com a espècie en perill d'extinció."

Així que la somereta de Davier és l'exemple de la necessitat de protegir els nostres hàbitats naturals i la seva biodiversitat.

"Realment és preocupant perquè els hàbitats ens els estem carregant. Si jo hagués trobat aquesta espècie en altres indrets separats entre ells, estaria més tranquil, però és que només està aquí, en aquest terreny que pots recórrer en uns minuts. I el que ens està passant és que ara, que cada cop s'hi estan estudiant més espècies, precisament és quan pitjor estan els seus hàbitats i més els estem perdent."

De fet, la gran majoria d'espècies que l'ésser humà descobreix actualment, ja estan a punt d'extingir-se quan les descriuen. És l'evidència de la gran magnitud de la vida a la Terra enfront a la nostra espècie i el seu limitat nivell de coneixement de les altres, i també de la seva responsabilitat davant de la destrucció del medi i de les altres formes de vida.

"Si no féssim aquesta feina, probablement aquesta espècie s'hauria extingit i ni ens haguéssim assabentat de la seva existència. Això ens dóna una lliçó important, que hem de lluitar per la conservació d'espècies i també dels hàbitats."