La resposta de Junqueras, Sànchez i Cuixart a la sentència: unitat i mobilització pacífica

El programa "Els matins" de TV3 entrevista Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras des de la presó l'endemà de la Diada
La resposta de Junqueras, Sànchez i Cuixart a la sentència: unitat i mobilització pacífica

La resposta de Junqueras, Sànchez i Cuixart a la sentència: unitat i mobilització pacífica

El programa "Els matins" de TV3 entrevista Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras des de la presó l'endemà de la Diada
Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Quina serà la resposta, civil i institucional, a la sentència del judici del procés al Tribunal Suprem? És una de les preguntes que el programa "Els matins" de TV3 ha fet a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras.

L'endemà de la Diada, el programa va adreçar un qüestionari als tres presos on expliquen què entenen per desobediència o si són més partidaris d'eleccions o d'un govern de concentració.

Com valora enguany la Diada? Què en pensa de la resposta ciutadana (més, menys o igual) i dels missatges polítics de l'ANC i Òmnium?

Oriol Junqueras:

Molt positivament. La ciutadania ho ha tornat a fer, ha tornat a sortir massivament i cívica als carrers de Barcelona per la independència del nostre país. És un orgull immens poder veure les imatges una altra vegada. Crec que l'altre punt destacat d'aquesta Diada és que la majoria de discursos han apuntat que cal treballar en la unitat estratègica, el consens estratègic, cosa que des d'Esquerra Republicana fa molts mesos que demanem. Estic segur que les properes setmanes s'avançarà en aquest sentit.


Jordi Sànchez:

No tinc cap dubte que la Diada haurà estat tan massiva com les anteriors. La ciutadania, el poble, no ha fallat mai. Enguany, a les portes de la sentència, tampoc. Les entitats segueixen sent la brúixola imprescindible en aquest procés i la ciutadania continua exercint cívicament el seu protagonisme. Sempre he mantingut que la gent és l'única estructura d'estat (entesa com a metàfora de poder democràtic) que tenim. Des del 2012 és ben evident i l'1 d'octubre va quedar clar a ulls del món. Per això els presidents de l'ANC i òmnium som a la presó. Per castigar la ciutadania i inculcar-nos por. Afortunadament, els poders de l'Estat no se n'han sortit i la ciutadania continua mobilitzada.  

El missatge d'enguany el comparteixo plenament: l'absolució com a exigència davant la sentència i la independència com a objectiu de país. No es pot dir més en menys paraules: absolució i independència.

 

Jordi Cuixart:

Són més de 10 anys de mobilitzacions massives. Estem parlant d'un exercici de responsabilitat col·lectiva que es va repetint amb els anys que, per un costat, mostra que la gent no falla mai i per un altre que, tant partits, com entitats, sindicats, patronals, etc. tenim l'obligació d'actuar amb tanta coherència com determinació i responsabilitat. Ho tornarem a fer, i ho hem de tornar a fer junts.

 

Hi ha hagut diverses propostes per donar resposta a la sentència. De què és més partidari, d'eleccions o d'un govern de concentració?

Oriol Junqueras:

Crec que la millor resposta a la sentència serà aquella que ens permeti generar un consens majoritari, això és el més important. També és important que la resposta ens permeti enfortir les institucions que els poders de l'Estat voldran debilitar. En aquest sentit, les dues opcions que proposa ho podrien fer, però caldrà veure quina resposta som capaços de consensuar entre tots els actors del moviment independentista i sobiranista per caminar cap a majories que s'acostin al 3 d'octubre.

 

 


Jordi Sànchez:

Com més unitària i honesta sigui la resposta a la sentència més potent serà i més recorregut tindrà el que fem. Perquè sigui unitària és necessari que la proposta sigui primer debatuda entre els partits i les entitats, abans d'airejar-la a través dels mitjans de comunicació. Perquè sigui honesta és imprescindible que serveixi l'objectiu que ens proposem. Decidim què volem que passi i després ja veurem si unes eleccions són un bon instrument o és una pèssima idea.

Falten poques setmanes per a la sentència, demano a tots els dirigents polítics i socials que es doni una oportunitat a la discreció. Si la meitat del temps que invertim a enviar-nos missatges a través dels mitjans de comunicació el dediquéssim a treballar en equip avançaríem exponencialment. Donem una oportunitat a la unitat!

 

Jordi Cuixart:

Per Òmnium tornen a ser debats superflus, i el que cal preguntar-se és: 'Per fer què?' Nosaltres donarem suport a allò que generi el màxim consens entre les parts i en això dediquem el màxim d'esforços, però ha de ser una resposta propositiva, que entengui tothom, coherent i on s'assumeixen plenament les conseqüències. Alhora, que no deixi ningú pel camí.

Des de la societat civil ja vàrem verbalitzar la nostra resposta davant dels jutges del Tribunal Suprem: Ho tornarem a fer. Seguirem i tornarem a exercir tots els drets que amb la condemna s'intenten conculcar. Des de la llibertat d'expressió a l'acció no violenta i l'exercici del dret a l'autodeterminació.

 

S'ha de tornar a intentar la investidura de Puigdemont?

Oriol Junqueras:

Hem de fer només aquells passos que ens acostin cap al nostre objectiu, que és la independència de Catalunya.

La millor resposta, com he dit, serà aquella que generi més consens i ens ajudi a crear grans majories, com va passar el 3 d'octubre. El Govern de la Generalitat té a les mans una gestió molt complexa de la realitat.

Jordi Sànchez:

El president Puigdemont ha estat molt clar: la seva estratègia actual passa per adquirir l'acta d'eurodiputat. I això és incompatible amb qualsevol altra opció. El moment d'intentar la investidura del president Puigdemont va ser el 30 de gener del 2018. JxCat ho va intentar, però no vàrem tenir el suport dels nostres socis.

 

 

Jordi Cuixart:

Negligiríem com a entitat si ens posicionéssim. Correspon al Parlament.

 

Tsunami Democràtic... Què vol dir desobediència civil? Com s'ha de concretar? Desobediència institucional també?

Oriol Junqueras:

Sempre hem defensat que utilitzarem totes les eines pacífiques i democràtiques per aconseguir l'objectiu de la independència i fer possible la República.

 

Jordi Sànchez:

Si algú no sap què és la desobediència civil que pensi en l'1 d'octubre i ho entendrà. Centenars de milers de persones actuant pacíficament en contra la voluntat de l'Estat, desafiant una prohibició injusta.

La desobediència civil requereix una gran consciència ciutadana i cívica, una gran confiança interpersonal i l'assumpció de riscos personals. Uns riscos que seran menors com més persones participin de la desobediència.

Quan milers d'homes i dones decideixen actuar contra el que consideren injust esdevenen imparables. La força de la desobediència civil està en la capacitat de ser molts. Li poso un exemple: si 100 ciutadans decideixen no pagar impostos per denunciar els incompliments pressupostaris del govern espanyol és segur que tindran un problema. Si són 300.000 ciutadans que no paguen, el problema el tindrà l'Estat.

Els primers objectors de consciència al servei militar varen anar a la presó. Quan els objectors vàrem ser milers ja no ens van empresonar. I el mateix va passar anys després amb els insubmisos. I al final el servei militar va ser abolit.

S'han de concretar accions fàcils d'entendre, que denunciïn una injustícia visible per a molta gent i que l'acció concreta estigui a l'abast de moltes persones. Un altre exemple que puc posar és, quan en ple franquisme es va produir la vaga dels tramvies. Massivament, la gent va decidir no agafar-los per protestar contra la pujada del preu dels bitllets. Era ple franquisme, la gent anava caminant a la feina i els tramvies circulaven buits. En pocs dies el franquisme va modificar la pujada del preu del bitllet.

Fixi's, no cal anar a l'Índia de Mahatma Gandhi per trobar exemples de desobediència. A Catalunya tenim unes quantes experiències reeixides de desobediència, tant en dictadura com en democràcia!

La meva opinió és que poden desobeir els polítics, no les institucions. A l'1 d'octubre els membres del govern de Catalunya varen desobeir sentències judicials que consideraven injustes.  

 

 

Jordi Cuixart:

Al Tribunal Suprem ja vaig reivindicar un tsunami democràtic, la legitimitat de tota mobilització social no violenta, que des dels poders de l'Estat es criminalitza penalment. I això inclou també la desobediència civil, que és un instrument més de la lluita no violenta que té com a objectiu la millora de la societat i l'enfortiment de la democràcia, adaptant les lleis a les necessitats socials. És un test de constitucionalitat permanent i el mateix Suprem ha reconegut que reflecteix la salut democràtica.

La desobediència civil demana molta formació i conscienciació, i és l'antítesi de la unilateralitat perquè, en aquest cas, vol forçar l'Estat a acceptar que ha de negociar. Per això no té sentit el debat entre diàleg o confrontació, perquè evidenciar la manca de voluntat de diàleg per part de l'Estat forma part de l'estratègia de confrontació.

Des d'Òmnium, seguim interpel·lant la classe política perquè atengui les demandes ciutadanes, i utilitzarem tots els mitjans pacífics i democràtics propis de la mobilització constant, reconeixent la legitimitat de la desobediència civil davant lleis injustes. En tenim exemples històrics: la lluita per l'abolició del servei militar, el 'No vull pagar', les campanyes de la PAH o contra el rebut de l'aigua, l'objecció fiscal contra la despesa militar i, òbviament, l'1 d'octubre.

Sobre la desobediència institucional, Gandhi explicava que hi ha una llei superior a la qual tots els humans tenen l'obligació d'obeir i aquesta és la veu de la pròpia consciència. Dit això, cadascú ha de saber molt bé quin és el seu rol en cada moment.  

ARXIVAT A:
Judici procés Procés català Oriol Junqueras Jordi Sànchez Jordi Cuixart

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS