Imatge de la cimera de presidents autonòmics de Santiago de Compostel·la el novembre passat
Imatge de la cimera de presidents autonòmics de Santiago de Compostel·la el novembre passat
ANÀLISI

La reforma del finançament autonòmic, una assignatura pendent enverinada

Les comunitats autònomes tenen fins a final de mes per presentar al·legacions a la proposta que els ha fet arribar el govern espanyol per iniciar la reforma del finançament autonòmic

Enllaç a altres textos de l'autor Pilar Abril

Pilar Abril

Subcap de la secció d'Economia d'Informatius de TV3

@MPilarAbril
Actualitzat

La factura de serveis públics com l'educació o la sanitat recau fonamentalment en les comunitats autònomes, que hi destinen gairebé 7 de cada 10 euros del seu pressupost.

Però sovint amb això no n'hi ha prou. Fins i tot sense pandèmia. El futur model de finançament, pendent de reforma des del 2014, hauria de posar-hi remei, però el primer document presentat per Hisenda no ha convençut gairebé ningú.

Entre altres, els experts que ja van viure l'última reforma, l'any 2009. És el cas del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, que també va formar part de la comissió d'experts que va crear Cristóbal Montoro ara fa pràcticament cinc anys, en aquest cas, com a representant de les Illes Balears.

"Pensava que la idea d'un model basat en necessitats en el qual el concepte de sobirania fiscal és únic --l'Estat ho recapta tot i, des de l'administració central, s'estimen les necessitats de cadascuna de les comunitats--, era un model bastant liquidat. En favor de què? En favor de la responsabilitat fiscal, que hi hagi una base més forta de capacitat tributària per a cada comunitat autònoma."

Però el primer document presentat per Hisenda, a principis de desembre, es limita a revisar el que es coneix com a "població ajustada". Dona més pes a l'educació i la sanitat, però considera que no costa el mateix prestar els serveis a un territori que a un altre i, per això, pondera la població amb variables demogràfiques, com ara l'envelliment, i geogràfiques, com la despoblació. I és aquí on s'obre la caixa dels trons.


Un vestit a mida d'algunes autonomies

Després de fer una primera anàlisi de la proposta, el director de la Fundació Fedea, Ángel de la Fuente, va emetre un informe en el qual acusa el ministeri de fer un "vestit a mida" d'algunes comunitats autònomes, concretament les més despoblades.

"S'ha introduït amb calçador un innovador indicador de despoblació dissenyat, expressament, per primar determinades regions."

Són, en concret, les que es van reunir el 23 de novembre passat a Santiago de Compostel·la (excepte Galícia, l'amfitriona) per fer una mena de front comú davant la reforma del finançament: Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Cantàbria, Aragó i La Rioja.

El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo Santiago Lago Peñas hi veu un pas en la bona direcció, però clarament insuficient. Creu que no és el mateix plantejar un sistema sanitari o universitari per a una població de 300.000 habitants que per a una de vuit milions. I afegeix que "la forma en què s'ha concretat la incorporació d'aquests nous criteris pot fer sospitar".

Des del Departament d'Economia s'assegura que estudiaran el document, tot i que reiteren que l'infrafinançament i el dèficit fiscal difícilment es podran corregir amb un nou model. Recorden també que la proposta no té en compte el diferencial de preus, superior a Catalunya que en altres comunitats, com a criteri per determinar les necessitats de finançament.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés(Eduardo Parra / Europa Press)

Un finançament asimètric, la possible solució

Tot i que es tracta només d'un document inicial, una part molt petita del que hauria de ser el model, ja deixa entreveure que les negociacions no seran fàcils. Diu López Casasnovas: "Si això no acaba en una asimetria, en un model bilateral, no entenc què està fent el ministeri". En la mateixa línia, Lago Peñas creu que "probablement un mateix vestit no serveix per a tothom i calen diversos vestits".

Segons el catedràtic de la Universitat de Vigo, que també va formar de la comissió d'experts de Montoro, "no és el mateix el plantejament que es pot fer a Catalunya, les Balears o, fins i tot a Galícia, que en altres territoris d'Espanya, on, fins i tot, s'ha arribat a plantejar la devolució de competències".

A l'espera de veure com evolucionen les negociacions, el més probable és que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hagi de seguir les passes d'Elena Salgado el 2009 i posar molts més diners sobre la taula si vol arribar a algun acord al voltant del finançament en aquesta legislatura.

Una solució perquè ningú hi surti perdent a curt termini, però que, segons els experts, seria temporal i no solucionaria el problema de l'infrafinançament autonòmic.

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut