La por i desconcert dels joves que feien la mili el 23F: "Ens van armar fins a les dents"
En el 40 aniversari de l'intent de cop d'estat, els soldats de lleva catalans, ara ja amb molts cabells blancs, recorden encara com van viure aquelles hores
La por i desconcert dels joves que feien la mili el 23F: "Ens van armar fins a les dents"
Imatge del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, amb la pistola a la tribuna del Congrés dels Diputats (EFE/Manuel P. Barriopedro)
Imatge del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, amb la pistola a la tribuna del Congrés dels Diputats (EFE/Manuel P. Barriopedro)

La por i desconcert dels joves que feien la mili el 23F: "Ens van armar fins a les dents"

En el 40 aniversari de l'intent de cop d'estat, els soldats de lleva catalans, ara ja amb molts cabells blancs, recorden encara com van viure aquelles hores

Antoni d'ArmengolActualitzat

L'última novetat editorial sobre l'intent de cop d'estat l'ha aportat l'historiador de la Universitat Camilo José Cela Roberto Muñoz Bolaños, que ha tingut accés a part del sumari, encara secret, del judici del 23F. Muñoz, que també va poder parlar amb alguns dels protagonistes del cop, assegura que el general Alfonso Armada --amic del rei Joan Carles-- volia ser investit president del govern a través d'una moció de censura que impulsaria el mateix partit d'Adolfo Suárez, la Unió de Centre Democràtic, amb el suport d'altres partits del Congrés, com el PSOE.

Els mesos previs, sectors econòmics i periodístics d'ultradreta haurien generat un estat d'opinió favorable a una intervenció a causa de la mala situació econòmica i social que vivia Espanya, agreujada per l'acció terrorista d'ETA. El mateix general Armada, aleshores governador militar de Lleida, s'havia reunit amb responsables polítics per afavorir la moció de censura.

En essència --descriu el doctor en Història Contemporània Muñoz Bolaños-- el president del govern, Adolfo Suárez, alertat del pla dels generals Armada i també Milans del Bosch, decideix dimitir i proposar Leopoldo Calvo Sotelo com a substitut. El moviment de Suárez desarticula el pla dels generals i provoca que els militars es precipitin i optin per un pla B: aturar la investidura i imposar el general Armada com a president.

És la tarda del 23F, quan el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero ocupa el Congrés i segresta els diputats, i Milans del Bosch treu els tancs i l'exèrcit pels carrers de València. La resta de regions militars es mantindran a l'expectativa fins que el rei sortirà per la tele donant suport al règim constitucional.

En aquest context es van veure atrapats milers de catalans que feien la mili aquell hivern del 1981 arreu d'Espanya. Fins que es va acabar el servei militar obligatori, el 2001, desenes de milers de joves eren enviats a l'exèrcit durant, com a mínim, un any. Molts d'ells van viure en primera persona el cop d'estat del 23 de febrer. Els soldats de lleva catalans, ara ja amb molts cabells blancs, recorden encara com van viure aquelles hores. N'hem parlat amb una vintena.

En Gonzalo feia el servei a la divisió cuirassada Brunete, una de les principals implicades en el cop d'estat. Així relata aquell vespre del 1981:

"Ens van armar fins a les dents, amb els Land Rovers amb canons a sobre, la gent amb el fusell a la mà; vam estar hores, amb els motors encesos, esperant si sortíem cap a Madrid o no. Semblava que havíem de sortir cap a València contra el Milans... ... com a mínim --semblava-- érem els bons. Molta por i molt desconcert perquè ningú sabia què passava."

 

​En Xavier estava al servei d'Intendència a la Brunete, també. Recorda que dies abans s'havien reunit molts comandaments, cosa gens habitual, i que els havien fet fer maniobres. Aquella nit, un oficial els va recordar que es trobaven sota la llei militar i que,a  qui no obeís "se li engegaria un tret". Tot plegat, estrany, una situació molt tensa i desagradable. Diu que dies després algunes unitats encara apuntaven cap a Madrid, per si s'havia d'actuar.

El periodista Jacinto Anton va tenir l'estrany privilegi de ser al Congrés dels Diputats com a policia militar de la mateixa unitat.

En David, que no vol explicar a càmera la seva experiència, ens diu que a Tenerife van anar a detenir un tinent coronel conegut per les seves idees colpistes. I són molts els que recorden dormir amb el vestit de campanya i amb l'armament carregat dins la llitera. També a Melilla, com en Ferran, que era caporal al cos de Regulares.

"Ens van armar fins a les dents, amb carregadors, vestits de campanya com si anéssim a fer maniobres, ens van fer pujar en uns jeeps, i així fins a la mitjanit, que se'ns va acostar un brigada i ens va dir: 'No us preocupeu que això no anirà enlloc, com que no ho hem començat nosaltres no passarà d'aquí'."

 

En Mario, que es dirigia cap al seu destí a Ceuta aquell vespre, va veure des del tren els tancs circulant pels carrers de València. En arribar a l'estació els van rebre soldats armats a l'andana.

"Van pujar soldats i oficials al tren revisant els vagons i es veu que volien aquarterar els soldats que trobessin. Els quintos que estàvem allà els vam amagar en uns altells que hi havia al passadís dels vagons, i els vam tapar amb els 'petates' perquè no es vegessin. A nosaltres, amb la cara de quintos espantats que fèiem, no ens van fer ni cas, vam seguir el camí cap a Ceuta. Això sí, vaig pensar que si això funciona em menjo tres anys de mili."

 

L'Alfonso tornava a la caserna després d'haver passat la tarda de passeig per València.

"A l'oficina de la caixa de reclutes, on feia el servei, no sabien res. Fins i tot ens van deixar sortir de passeig a la tarda com si no passés res. Ja tornant, anava en cotxe amb el 2 CV i només circulaven els tancs que anaven al port, i quan vaig arribar a l'edifici militar em vaig trobar els oficials a la cantina mirant la tele a veure si s'assabentaven d'alguna cosa, perquè allà, a la caixa de reclutes, ningú sabia res."

 

De l'experiència dels soldats de lleva se'n desprèn que la majoria de comandaments no en sabien res, però que mentre uns ho van viure amb incredulitat, molts altres ho van celebrar, fins i tot amb ampolles de cava... només unes hores.

Anar al contingut