La participació cau 25 punts en el pitjor registre d'unes eleccions al Parlament
La participació se situa en un 53,55%, la més baixa de la història de les eleccions a Catalunya
La participació cau 25 punts en el pitjor registre d'unes eleccions al Parlament
Cues per votar al pavelló de Fontajau, a Girona
Cues per votar al pavelló de Fontajau, a Girona (EFE/ David Borrat)

La participació cau 25 punts en el pitjor registre d'unes eleccions al Parlament

La participació se situa en un 53,55%, la més baixa de la història de les eleccions a Catalunya

RedaccióActualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

La participació a les eleccions al Parlament d'aquest 14F marca una xifra històrica. Al tancament dels col·legis havien anat a votar el 53,55% dels electors cridats a les urnes. És la xifra més baixa en totes les eleccions a Catalunya des de 1980, només superada per les eleccions europees i el referèndum de la Constitució europea. Respecte al 2017, la participació cau més de 25 punts. Ara fa tres anys havien anat a votar el 79,09% dels electors.

 

Per demarcacions, on més cau és a Tarragona, amb 28 punts menys i un 50,4% de participació. On més s'ha votat és a Lleida, amb un 54,6% dels electors que han anat a les urnes.

 

Aquestes xifres, però, són provisionals a l'espera de tancar definitivament el recompte i sumar el vot exterior, que sempre fa caure algunes dècimes la dada final per les dificultats del vot pregat.

Per comparar amb altres processos electorals en plena pandèmia hauríem d'anar a buscar els comicis a Galícia i Euskadi de juliol de 2020. Al tancament dels col·legis, la participació va ser del 50,8% al País Basc i del 49% a Galícia.

 

Complint les previsions

Ja s'esperava una participació a la baixa. A més, a la por dels contagis de Covid, el "cansament pandèmic" i la crisi de confiança en els representants polítics, s'hi ha afegit un temps incert, amb fred i pluja en molts indrets del territori, que també pot haver fet desistir algun votant d'anar al col·legi electoral.


Mínim històric

La xifra més baixa de participació de la història de les eleccions a Catalunya des de 1980 és un 54,8% el 1992, en unes eleccions que va guanyar Jordi Pujol per majoria absoluta. La segona dada més baixa de la sèrie és el 56,04% del 2006.

A l'altra banda, la xifra més alta de l'històric és la dels comicis del 21 de desembre del 2017, ara fa poc més de tres anys. En ple 155, hi va haver una participació rècord del 79,09%. Van superar les del 2015, que van registrar una participació molt alta, amb un 74,95%. De fet, la participació ha anat pujant en cada cita electoral, coincidint amb el procés independentista a Catalunya.

Participació en mínims històrics al migdia

Al matí, la participació ha estat especialment baixa. Ha caigut 11,9 punts. Cal tenir en compte que fins a les 12 del migdia votaven les persones més vulnerables i no ha estat fins a partir d'aquesta hora que ho ha començat a fer la població en general.

A la tarda, un cop superades les franges horàries, la participació ha continuat caient. 22 punts menys a les sis de la tarda, però sense marcar un rècord històric. A les sis era del 45,7, per sobre del 45,31 de 2006.


Vot per correu

Un dels elements que expliquen una participació a la baixa tant al migdia com a la tarda en aquests comicis ha estat el gran nombre de persones que han decidit votar per correu. Aquest vot ha crescut exponencialment i aquests comicis arriba al 5,3% del total del cens. En la convocatòria del 2017, la xifra va ser de l'1,48%.

L'efecte Covid ha fet augmentar un 382% les peticions per votar per correu: mai des de les primeres eleccions autonòmiques, l'any 1980, hi havia hagut tantes peticions. En total, hi ha hagut 269.586 vots emesos per aquest sistema. Del total de vots emesos, prop de la meitat s'han lliurat al carter directament a casa i la resta s'han portat en persona a les oficines de Correus.


Davallada del vot exterior

Pel que fa al vot dels ciutadans residents a l'estranger, inscrits en el cens electoral dels residents absents (CERA), hi ha hagut una caiguda destacable en relació amb les eleccions anteriors. Només el 4,2 per cent dels catalans que viuen a l'exterior i tenen dret a vot el van exercir el 14 de febrer.

Això suposa unes 10.700 persones de les 255.163 que ho podien fer. La candidatura amb més suports des de l'estranger ha estat la de Junts, seguida del PSC i d'Esquerra, en tercer lloc. La participació exterior és habitualment baixa, però mai tant com aquesta vegada.

A les últimes eleccions al Parlament català del 21 de desembre de 2017 la participació va fregar el 20 per cent. Van votar 39.521 persones.

En una compareixença per informar de la dada de participació, el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha constatat que la primera part de la feina d'aquesta jornada electoral, la de la constitució de les meses, s'havia fet "molt bé" i que calia continuar perquè la resta de la jornada fos "segura".

El conseller també ha demanat que se segueixin totes les mesures de seguretat i que es faci servir l'aplicatiu disponible per saber l'afluència de votants en cada col·legi.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021
Anar al contingut