La moció de Pamplona, un pacte PSOE-Bildu que ja impacta en la política espanyola
La decisió dels socialistes de facilitar una alcaldia de l'esquerra abertzale provoca un terratrèmol a Navarra i dona munició al PP
Carles Castellnou
Periodista de la secció de Política de TV3
El 28 de desembre, el dia dels Sants innocents, Pamplona canviarà d'alcalde. El nou primer regidor de la capital navarresa serà Joseba Asiron, d'EH Bildu. El canvi ha suposat una tempesta en la vida política de la comunitat foral i de retruc també a Madrid.
Asiron i EH Bildu governaran Pamplona per una moció de censura que tindrà el suport del PSOE; de Geroa Bai, la marca navarresa del PNB, i de Podem. El fet que els socialistes propiciïn que Bildu, el partit d'Arnaldo Otegi, desbanqui de l'ajuntament pamplonès la coalició formada per Unió del Poble Navarrès (UPN) i el PP suposa un punt d'inflexió i, per primer cop, el Partit Socialista trenca aquell pacte no escrit d'impedir governar els que alguns consideren els hereus polítics d'ETA.
En campanya de les municipals, diversos dirigents socialistes fins i tot declaraven que Bildu encara no havia fet prou passos per ser considerat un soci de fiar.
Des de Brussel·les, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha qualificat el pas com "el pacte més miserable" de tots els que ha fet Pedro Sánchez des que és president, incloses la concessió dels indults, la supressió del delicte de sedició del Codi Penal o la futura llei d'amnistia acordada amb les forces independentistes catalanes.
El president d'UPN, Javier Esparza, ha anat més lluny i al Parlament foral ha arribat a denominar "escòria" els socialistes de Sánchez i de María Chivite, l'actual presidenta de la comunitat, que ho va ser gràcies a l'abstenció dels diputats de Bildu. Esparza també ha assegurat que després de l'acord entre el PSOE i Bildu a Pamplona "es concediran tercers graus com xurros", en referència a la política penitenciària que podria encetar ara el PSOE amb els presos d'ETA a canvi de l'ajut dels jeltzales.
Les dues Navarres i el nou alcalde
Navarra ha tingut en els últims anys continus canvis de govern, tant a la regió com en els seus municipis, una constant que demostra que en aquesta comunitat de 650.000 habitants hi ha una divisió gairebé perfecta entre votants de dretes i d'esquerres, entre la Navarra tradicional on és gairebé impossible avortar en un centre públic i la Navarra gamberra del grup de punk rock Barricada, entre la Navarra que se sent espanyola i la que se sent un territori més d'Euskadi.
Si donem un cop d'ull als resultats de les últimes eleccions a l'Ajuntament de Pamplona --les municipals del 28 de maig del 2023--, la victòria va ser per a Cristina Ibarrola, d'UPN, que va aconseguir nou regidors, superant els vuit que va obtenir Bildu. El Partit Socialista de Navarra va sumar cinc regidors; el PP i Geroa Bai, dos cadascun, i Podem es va quedar amb un representant al consistori. Tot i que l'eix progressista tenia més regidors, Ibarrola va ser nomenada alcaldessa. Set mesos després, però, perdrà la vara a favor del seu rival de Bildu.
Els socialistes s'han afanyat a dir que ajudaran a fer fora Ibarrola per la seva inacció i posen d'exemple que en els últims anys ha estat incapaç de negociar i aprovar uns pressupostos per a la ciutat.
A més, els socialistes destaquen la figura del futur alcalde, Joseba Asiron. Aquest historiador de 61 anys ja va ser alcalde de la ciutat entre el 2015 i el 2019. Tot i que molts li retreuen la seva pertinença a Bildu, Asiron procedeix d'Eusko Alkartasuna, una escissió del PNB feta als anys 80 i liderada per l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea.
Asiron, ja durant els anys durs del terrorisme d'ETA, va subscriure diversos comunicats de condemna pels assassinats de l'organització terrorista, uns fets que el van convertir en un dels defensors de la via pacífica de l'independentisme basc.
De Pamplona a Madrid i el Congrés
Els de Sánchez també contraposen aquest pacte amb Bildu, una formació que fa passos "en la bona direcció", amb els pactes que ha fet el PP amb l'extrema dreta de Vox, que, en veu del seu president, Santiago Abascal, ha desitjat que els espanyols "pengin pels peus Sánchez", un comentari gens ben dirigit, segons els socialistes.
I, finalment, el PSOE assegura que el que passa a Pamplona queda a Pamplona i de cap manera es pot traslladar aquest suport puntual a Bildu a altres casos i molt menys al País Basc.
Potser els socialistes són conscients que en les futures eleccions a Euskadi, previstes per al juny, se'ls presenta un trencaclosques enverinat. La majoria dels pronòstics auguren un frec a frec per la victòria entre el PNB i Bildu i, depenent dels possibles suports que doni el PSOE a Vitòria, els socialistes podrien perdre un dels dos partits que tenen com a socis fonamentals a Madrid.
En tot cas, el Partit Popular veu aquest moviment com un més dins d'una estratègia en la qual el PSOE està disposat a pactar amb qualsevol formació a canvi de governar o perquè no governin els de Núñez Feijóo.
El temps i les urnes tindran l'última paraula.
