La mesa tramita amb el vot de Junts i la CUP una ILP perquè el Parlament aprovi una DUI
La iniciativa ha passat el primer tràmit tot i l'informe desfavorable dels serveis jurídics de la cambra, que ho desaconsellaven perquè l'objectiu no forma part de les competències de la Generalitat
La mesa del Parlament ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que defensa declarar la independència de Catalunya de forma unilateral.
La proposta tira endavant amb els vots a favor de Junts per Catalunya i la CUP, mentre que Esquerra Republicana s'ha abstingut i el PSC hi ha votat en contra.
Això, malgrat l'informe desfavorable dels serveis jurídics de la cambra. Tot i no ser vinculant, recomana no admetre a tràmit la iniciativa perquè el seu objectiu, la independència, no forma part de les competències pròpies de la Generalitat.
A partir d'ara, els promotors hauran de recollir firmes. En necessiten 50.000 perquè es pugui debatre i votar al Parlament.
"Un revulsiu i una nova empenta cap a la llibertat"
Rere la iniciativa hi ha el partit extraparlamentari Solidaritat Catalana per la Independència, que ha celebrat que s'hagi admès a tràmit la seva proposta en un comunicat:
La ILP de Declaració d'Independència de Catalunya ha estat admesa per la Mesa del Parlament. Us enviem el nostre comunicat pic.twitter.com/EZitoBnCQ8
Solidaritat (SI) (@solidaritatcat) February 20, 2024
Des de l'entitat esperen que signifiqui un "revulsiu i una nova empenta cap a la llibertat":
"Aquesta decisió respecta la legalitat internacional, el dret a l'autodeterminació dels pobles, honra el referèndum del Primer d'Octubre i pot situar de nou el Parlament de Catalunya davant l'oportunitat de declarar la independència."
Solidaritat, que va arribar a tenir quatre diputats al Parlament en la legislatura 2010-2012, entre ells el president del FC Barcelona, Joan Laporta, es va incorporar a les llistes de Junts en les últimes eleccions catalanes del 2021.
Junts diu que s'ha de poder parlar de tot i ERC ho titlla de "carreró sense sortida"
Precisament, Junts ha explicat que han pres la mateixa decisió que el 2019 i el 2022, amb iniciatives semblants, i que defensen que al Parlament s'ha de poder parlar de tot. Amb tot, el partit reconeix que estan negociant a Madrid per desjudicialitzar la política.
Per la seva banda, fonts d'ERC apunten que s'han abstingut perquè volen escoltar totes les propostes però sense voler alimentar "carrerons sense sortida". En aquest sentit, refermen la seva aposta per votar en un referèndum sobre la independència i no jugar amb les expectatives de la gent.
PSC i Comuns ho consideren un debat del passat
Des del PSC consideren que és una proposta "extemporània" que persisteix en els errors del passat en un moment en què, segons els socialistes, la majoria de la societat catalana aposta per girar full.
En la mateixa línia s'han pronunciat els Comuns, que consideren que no hi ha una majoria suficient per materialitzar la independència. El portaveu del grup parlamentari, David Cid, ha criticat la ILP declarant que: "Catalunya no és aquí, el 2024 som en un altre moment".
Vox i Ciutadans aniran a la justícia
Ciutadans ja ha advertit que si la Fiscalia no actua d'ofici, denunciarà les tres persones de la mesa del Parlament, la presidenta Anna Erra i els secretaris Carles Riera i Aurora Madaula, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Tribunal Constitucional.
Ho ha anunciat el president del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que ha aprofitat per assenyalar que l'amnistia "no ha servit per a res" i que "la convivència torna a ser atacada avui".
En la mateixa línia trobem Vox, que ha advertit que "usarà tots els mitjans legals contra la mesa del Parlament".
La Moncloa no ho veu com un desafiament
Fonts del govern espanyol han assegurat aquest dimarts que no veuen el tràmit com un desafiament. Apunten que al Parlament hi ha posicions maximalistes que després no tenen traducció.
Segons diuen, això es veu en el fet que Junts i el PSOE continuen la negociació sobre la llei d'amnistia, i en la pròrroga de quinze dies més per arribar a un acord.
Procediment de la ILP
Després que la mesa hagi admès a tràmit la ILP, encara queda un llarg camí perquè es pugui arribar a votar al ple del Parlament.
Primer la comissió de control de la iniciativa legislativa popular ha de comprovar tota la documentació i designar les persones que es poden encarregar de recollir les firmes.
Segons la llei que regula les ILP, com a mínim n'han de recollir 50.000 en un termini de 120 dies, tot i que el grup promotor pot demanar una pròrroga per tenir més temps.
Després, caldrà verificar les signatures. La comissió de control és la que supervisa tot el procés i està formada per tres magistrats del TSJC, tres catedràtics de Dret Constitucional o Ciència Política i tres juristes designats a proposta dels grups.
Les ILP no decauen quan acaben les legislatures.
