La menopausa explica que algunes espècies de balenes visquin 40 anys més que les altres

Tot i que la menopausa és un fenomen ben minoritari en el regne animal --només afecta sis de les més de 5.000 espècies de mamífers-- una nova investigació científica ha confirmat que aquest període allarga l'esperança de vida de les femelles.

És la conclusió principal d'un estudi de les Universitats d'Exeter i York, al Regne Unit, i del Centre d'Investigació de Balenes, als Estats Units, publicat aquest dimecres a la revista Nature. Un dels seus autors, Sam Ellis, ho anunciava així a les xarxes:

Very pleased to see our paper taking a comparative approach to understand the evolution of menopause in toothed whales published today in @Nature . Couple of slides below talking through the key results but all the details here: https://t.co/L6Ri8DUWNE pic.twitter.com/7wenVl35iY

— Sam Ellis (@Samellisq) March 13, 2024

L'estudi, que dona continuïtat a d'altres que s'han fet en aquest mateix àmbit, s'ha centrat en cinc espècies de balenes dentades (calderons tropicals, falses orques, orques, narvals i belugues) que experimenten aquest fenomen excepcional, juntament amb els humans i un grup de ximpanzés d'Uganda. 

I després de dècades de seguiment i anàlisi de les dades recollides, ara s'ha pogut determinar que les femelles dels grups de cetacis que tenen la menopausa poden arribar a viure uns 40 anys més que les d'altres espècies de balena similars que no la tenen. 

Menys competència amb les filles

Segons els resultats de la investigació, la menopausa pot haver evolucionat en aquestes espècies per tal que les femelles ajudin a sobreviure les generacions més joves, limitant la competència amb filles i netes, tant per les parelles reproductives com pels recursos entre generacions.

Un dels autors de l'estudi, Darren Croft, destaca la importància del fet que mares i filles d'un mateix grup no intentin reproduir-se al mateix temps, allunyant la possibilitat de conflicte sobre els recursos, ja que "totes dues volen prioritzar els recursos per a la seva pròpia descendència".

"Això s'agreujaria si les femelles es reproduïssin durant més temps. Deixant de reproduir-se, les femelles grans minimitzen aquest conflicte".

També s'ha pogut demostrar que aquest allargament en l'esperança de vida provocat per la menopausa no afecta, tanmateix, la seva vida fèrtil, que és més o menys la mateixa en les femelles de tots els grups.

Això els ha permès, doncs, un clar avantatge intergeneracional, ja que en els grups sense menopausa, on mares i filles crien al mateix temps, les possibilitats de supervivència es veuen reduïdes.

L'"efecte àvia"

Tot i les clares diferències en l'evolució de balenes i humans, separats per 90 milions d'anys d'evolució, els científics creuen que la seva investigació demostra que ambdues espècies tenen importants similituds en la dinàmica de les estructures socials.

El procés d'evolució que ha incorporat el període menopàusic en aquestes balenes, ha ajudat al paper clau de les "àvies" en la supervivència dels grups. Així, vivint més temps sense que s'allargui la vida reproductiva, les femelles menopàusiques tenen més anys al davant per ajudar a fills i nets. És el que es coneix com "efecte àvia".

Sam Ellis afirma que "l'evolució ha seleccionat una vida femenina més llarga perquè les mares i les àvies puguin continuar donant suport a la seva família molt després de la reproducció".

"Veiem els mateixos patrons a les societats humanes on les dones tenen un període reproductiu similar al dels nostres parents primats més propers, però tenen una vida total molt més llarga".

Pels investigadors, els fills amb una àvia postreproductiva viva tenen una millor supervivència que els que no la tenen. Per exemple, en anys en què els recursos són escassos, "les femelles grans lideren el seu grup, suggerint un paper del coneixement ecològic que els permet dirigir el seu grup/família cap als recursos".

I és que des d'una perspectiva evolutiva --afegeixen-- la vida després de la reproducció és difícil d'explicar. Per a la majoria de les espècies, l'evolució afavoreix que les femelles es reprodueixin fins al final de la seva vida "per maximitzar la transmissió dels seus gens a les generacions futures".