Les orques menopàusiques cuiden els nets i els ajuden a sobreviure
La menopausa és un fenomen rar i poc estudiat entre els mamífers: només les dones, les orques i tres espècies de cetaci més la tenen
Les orques menopàusiques cuiden els nets i els ajuden a sobreviure

Les orques menopàusiques cuiden els nets i els ajuden a sobreviure

La menopausa és un fenomen rar i poc estudiat entre els mamífers: només les dones, les orques i tres espècies de cetaci més la tenen

Judith Casaprima Actualitzat
TEMA:
Ciència
La menopausa en les orques afavoreix la supervivència dels nets (Pixabay)

Les orques que tenen viva la seva àvia materna viuen un 4,5% més que les altres. Aquesta conclusió d'un estudi de la Universitat de York aporta nous elements que expliquen al trencaclosques evolutiu que continua sent la menopausa.

Només hi ha cinc espècies de mamífers que experimenten la menopausa: la humana, l'orca, la beluga, el narval i el cap d'olla negre d'aleta curta. La major part dels animals mantenen la capacitat reproductora durant tota la vida.

Un article publicat a la revista de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, PNAS, aporta una mica més de llum sobre el perquè aquestes espècies han evolucionat per sobreviure més enllà de l'edat reproductiva: una supervivència més alta.

 

L'"efecte àvia" entre les orques té beneficis en la supervivència i longevitat de la població (Pixabay)


L'autor principal de l'estudi, Daniel Franks, del Departament de Biologia de la Universitat de York, al Regne Unit, explica que les orques sobreviuen més enllà de la seva vida reproductiva perquè beneficia la supervivència i la longevitat de la seva espècie.

"Mostrem que les àvies augmenten la supervivència dels seus nets, i aquests efectes són més grans quan les àvies ja no es reprodueixen. Aquests descobriments poden ajudar a explicar per què les orques han evolucionat en la vida postreproductiva més llarga de tots els animals no humans."

Les orques femelles viuen entre 80 i 90 anys i deixen de reproduir-se a la meitat de la seva vida. Després de 30 o 40 anys de fecunditat, deixen de reproduir-se, però la seva vida s'allarga algunes dècades més. Ara, aquest fenomen, que s'anomena "efecte-àvia", fins ara només descrit en els humans, s'ha pogut demostrar entre les orques femelles postmenopàusiques.

"És el primer exemple no-humà d'un "efecte-àvia" en una espècie que ha evolucionat cap a la menopausa."

 

Les orques que tenen àvia viuen més

Segons l'investigador Sam Ellis, de la Universitat d'Exeter, en un estudi anterior publicat a Nature, juntament amb Daniel Franks, cal buscar la raó de la menopausa.

"Hi d'haver una raó perquè la menopausa tingui un sentit evolutiu. Una raó per deixar de reproduir-se i una altra per seguir vivint."

En els humans, les dones postreproductives obtenen beneficis genètics ajudant els membres de la família, sobretot augmentant el nombre de fills que sobreviuen. Ara, en les orques s'ha demostrat el mateix fenomen.

"Trobem indicis de l'efecte de l'àvia en les balenes assassines: la mort d'una àvia redueix la supervivència dels seus nets i netes en els dos anys posteriors a la seva mort. Els nets dels quals l'àvia materna va morir en els darrers dos anys tenen una mortalitat 4,5 vegades superior als individus amb una àvia viva, sobretot quan el seu principal aliment, el salmó, és escàs."

 

Les orques àvies aporten experiència i comparteixen l'aliment amb el grup (Gillfoto-Wikimedia Commons)

 

En el cas de les orques, tant els mascles com les femelles conviuen tota la vida amb les seves mares, formant un grup familiar cada vegada més gran. Si l'àvia deixa de tenir cries, deixa de competir amb les seves filles i aporta experiència a l'hora de trobar salmó, el principal aliment d'aquest cetaci.

"Investigacions anteriors han demostrat que les orques postreproductives actuen com a dipositàries del coneixement ecològic i que proporcionen un paper de lideratge important per al grup per trobar zones de salmó."

El fet de no tenir cries fa que puguin compartir l'aliment amb els més petits en comptes de necessitar-lo per a la seva pròpia cria o per a ella mateixa en temps de lactància.

"Les àvies amb cries és possible que restringissin els seus patrons de moviment i d'activitat, i no podrien actuar com a líders de la mateixa manera que les femelles postreproductives. Les àvies amb cries necessitarien més aliment per a la lactància  i serien menys propenses a compartir el menjar amb altres membres del grup."

També s'ha detectat que les orques àvies tenen cert comportament de "cangur", de cura de les cries, i no tenen preferències entre nets o netes, com passa amb les mares, que afavoreixen els mascles.

Les orques conviuen tota la vida amb la mare fent més gran el grup familiar (Pixabay)

 

Incògnites obertes per a l'estudi

Però, segons Daniel Franks, aquestes raons no són suficients per explicar la "utilitat de la menopausa".

"Aquest 'efecte-àvia' també s'ha observat entre els elefants, que tenen una vida molt llarga, però en el seu cas les femelles es poden reproduir fins al final de la seva vida."

Segons Franks, en els cas dels elefants, no s'ha demostrat que la reproducció continuada representi un cost per a l'espècie, mentre que entre les orques i les dones, hi ha un conflicte reproductor entre generacions que pot justificar la menopausa.

 

Dades recollides durant 40 anys

Per descobrir més coses sobre la raó de la menopausa, caldran més estudis com aquest, que continua obert. Els científics han utilitzat dades recollides durant 40 anys entre dos grups de població d'orques que viuen al llarg de la costa oest dels Estats Units i la Colúmbia britànica, al Canadà.

L'estudi, ha identificat els individus i ha fet el seguiment durant 7 anys de 378 cries. S'han vist 88 naixements, 38 morts i 26 femelles que han esdevingut postmenopàusiques. L'estudi separa els efectes a curt i llarg termini comparant les conseqüències de la mort d'una àvia en els anys més pròxims o de dècades, i els comportaments de les femelles com a mares o àvies.

ARXIVAT A:
Ciència Biomedicina
Anar al contingut