La majoria d'universitats públiques superen el nombre legal de professors associats

El professorat associat cada vegada creix més a les universitats públiques i està més precaritzat, segons l'últim informe de l'Observatori del Sistema Universitari. A Catalunya hi va haver un fort creixement, més del 38% de l'ús d'aquesta figura entre 2009-2010 i 2018-2019, períodes que coincideixen amb una reducció de la resta del professorat.

Catalunya: la comunitat on més augmenta aquest tipus de professorat

Catalunya és la comunitat on l'augment és més gran.  Els percentatges més alts corresponen a la Rovira i Virgili, on els associats representen el 58,7% del total del PDI, i la Pompeu Fabra, amb el 49,5%, tot i que en aquest cas, a diferència de la tendència general, el nombre d'aquests docents s'ha reduït respecte al curs 2009-10, quan eren el 63,3%. Destaca també la Universitat de Barcelona per la seva envergadura i pel fort creixement que ha tingut el personal associat, que ha passat del 25,1% al 43,9%.

 La comunitat amb menys presència de professorat associat és el País Basc, amb el 8,5%. Les diferències també són notables entre universitats.

Segons destaca l'estudi, el professorat associat es va reduir significativament durant la crisi, perquè era el més senzill d'acomiadar, però, a partir del 2013, no ha parat de créixer. Això indica que s'ha anat substituint professorat regular a temps complet per professorat associat temporal a temps parcial i sous fins a quatre vegades més baixos.

Segons, Alfonso Herranz, catedràtic d'Història Econòmica de la UB i  co autor de l'informe juntament amb Vera Sacristán, aquesta situació ha generat moltes diferències entre els diferents tipus de professorat:

La dramàtica expansió de treballar a temps parcial per satisfer la demanda derivada de la massificació, ha creat acadèmics de "segona classe", els salaris dels quals son significativament inferiors als del personal a temps complet.

"Entenem que part d'aquest procés pot tenir a veure amb el fet que sigui la comunitat autònoma on més va caure el finançament públic a les universitats -un terç del finançament desapareix durant la crisi-. D'alguna forma podem pensar que aquesta caiguda tan forta s'ha compensat, d'una banda, pujant els preus de matrícula més que en cap altra comunitat autònoma i, de l'altra, recorrent a la figura del professorat associat més que en cap altra comunitat autònoma"

Aquest tipus de professorat està pensat per captar professionals amb una feina principal fora de la universitat perquè aportin la seva experiència a l'aula, però molts, la majoria segons l'Herranz, no tenen aquest perfil:

Moltes persones que volen accedir a una carrera acadèmica es troben que no hi ha convocatòria de places, però sí necessitats docents que els departaments intenten cobrir com poden.

L'augment del professorat associat fa que 32 de les 48 universitats públiques de l'Estat incompleixin el límit legal de contractació de personal temporal, que és del 40%. Però des de l'Observatori asseguren que, mentre no augmenti el finançament públic, la precarització del professorat associat difícilment es revertirà.

També és significativa l'estructura per edats del professorat associat, més jove que la de la resta de categories. Això mostraria, segons l'informe, que aquesta figura "no s'està utilitzant per contractar especialistes de reconeguda competència perquè aportin coneixements i experiència professionals, sinó que s'ha convertit en molts casos en una etapa primerenca i precària de la carrera acadèmica ordinària".

Aquest col·lectiu de professorat és "massa sovint" segons l'estudi, "la resposta a les necessitats estructurals" fet que agreuja la situació d'aquests professionals que no veuen recompensada ni la seva dedicació real i els seus llocs de treball sempre estan en notable inseguretat ja que els contractes sempre son de caràcter temporal. 

Últim informe de l'Observatori del Sistema Universitari: