La llúdriga, en perill d'extinció, està repoblant tots els rius catalans (ACN/Enriqueta Rodríguez)

La llúdriga, de gairebé extingida a establerta en pràcticament tots els rius de Catalunya

L'èxit de la seva repoblació és un indicador de la bona qualitat de l'aigua dels rius catalans

RedaccióActualitzat

La llúdriga ha passat d'estar gairebé extingida a Catalunya fa 30 anys a haver-se assentat en pràcticament tots els rius catalans. Una recuperació que és una gran notícia, perquè vol dir que ha millorat la qualitat de l'aigua i s'ha reduït la contaminació en el seu hàbitat natural.

Ara que torna a estar còmoda al territori cal protegir el seu entorn vital, els rius i boscos de ribera, perquè la seva presència és bàsica per a la salut dels nostres ecosistemes.

Llúdriga captada a la conca del Besòs (ACN/Consorci Besòs Tordera)

Si hi ha llúdrigues vol dir que hi ha peixos, tortugues, ocells i molts tipus d'amfibis. Tota una cadena tròfica que en garanteix la supervivència i la vitalitat dels rius. 

Però perquè la llúdriga es pugui reproduir necessita que la intervenció humana sigui mínima. "No canalitzar rius ni netejar lleres i riberes sistemàticament, respectar que hi hagi fusta morta i matèria orgànica que els serveixen de refugi i crear microhàbitats", com explica l'investigador en ecologia fluvial Arnau Tolrà Montero.

Els membres de Capreolus, el Grup de Recerca i Natura d'Olesa de Montserrat, n'han enregistrat diversos exemplars a la riba olesana del Llobregat i n'han penjat les imatges a Twitter, on fins i tot se sent com es comuniquen.

 

El mateix ha passat al Noguera Pallaresa o la Tordera, a la Selva, on una gravació ha enxanpat una mare jugant amb les seves cries, com podem veure en aquest vídeo.


A la Tordera cada vegada es veuen més grups familiars a les riberes del riu que travessa el Vallès Oriental i el Maresme, com han constatat des del Consorci del Besòs-Tordera i el Zoo de Barcelona, que també en fan seguiment.


Una espècie protegida

La llúdriga és una espècie protegida en risc d'extinció i la seva caça està prohibida. La Unió Europea la va incloure, l'any 1992, entre les espècies que necessiten mesures especials de protecció i la Generalitat va aprovar, l'any 2002, un pla de conversació per a la seva supervivència i recuperació. El pla preveia la seva reintroducció en els hàbitats on havia desaparegut.

"Fins a la primera meitat del segle XX, la llúdriga habitava la pràctica totalitat dels cursos i masses d'aigua dolça de Catalunya. La persecució de què ha estat objecte, actualment erradicada, afegida a la destrucció del seu hàbitat i a l'increment dels nivells de contaminació de les aigües durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 han determinat la situació actual de l'espècie. A Catalunya aquest mustèlid actualment viu a les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i la Terra Alta, havent estat reintroduïda recentment a les de l'Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa."

Llúdriga al Parc del Segre, a la Seu d'Urgell (ACN/Enriqueta Rodríguez)

Els diversos plans de recuperació han estat un èxit, però cal mantenir-los per no tornar enrere, com demana Santi Palazón, biòleg del servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat.

"La llúdriga ha estat una espècie exitosa en la seva recuperació. La situació de fa 30 anys a ara no té res a veure. No hem d'abaixar la guàrdia, si augmenta la contaminació de l'aigua és una amenaça, intentar no destruir els boscos de ribera i recuperar algunes zones degradades."


I és que la llúdriga és un indicador del bon estat dels rius i el seu ecosistema, que cal mantenir net i tranquil.
 

 

ARXIVAT A:
Medi ambientEcologiaCatalunya
Anar al contingut