La justificació del terrorisme d'estat de Barrionuevo fa reviure el fantasma dels GAL

L'exministre de l'Interior reconeix que ell va ser qui va ordenar "alliberar Segundo Marey" en una entrevista a El País

RedaccióActualitzat

"Els etarres deien que era una guerra. Jo no puc actuar contra els que estan disparant des de la meva trinxera, encara que disparin algun tret equivocat. No puc, les normes són així."

L'exministre de l'Interior José Barrionuevo ha generat una onada d'indignació per una entrevista al diari El País en què justifica la guerra bruta contra ETA i admet que va ser ell qui va ordenar "alliberar Segundo Marey".

Segundo Marey era un venedor de mobiliari d'oficina que va ser segrestat el 4 de desembre a Hendaia, al País Basc francès, on vivia. Marey, que no tenia res a veure amb ETA, va ser una de les primeres víctimes dels GAL, que el van confondre amb el dirigent etarra Mikel Lujua.

En l'entrevista, Barrionuevo diu que Marey "no era etarra, però sí que era d'aquell ambient". El ministre de l'Interior del primer govern del PSOE assegura, però, que ell no tenia ni idea del segrest i que, quan ho va saber, va ordenar que se l'alliberés:

"Marey va estar detingut nou dies per un grup de la policia espanyola, que és cert que es va equivocar, i quan jo me n'assabento dic que cal deixar-lo anar."

L'any 2010, en una entrevista també a El País, l'expresident del govern espanyol Felipe González ja va assegurar que Barrinuevo era el responsable de l'alliberament del comercial d'Hendaia. "A Segundo Marey el salva l'ordre de Pepe Barrionuevo perquè el deixin anar quan s'assabenta que està detingut", va explicar González fa 12 anys.

En canvi, Barrionuevo sí que reconeix que va ordenar segrestar l'etarra Larretxea Goñi, considerat el cap del segrest del capità Alberto Martín Barrios, assassinat dues setmanes després que el capturessin. "Allò era guerra bruta o no?", li pregunten a Barrinuevo, que respon afirmativament.

L'exministre de l'Interior sí que remarca que "mai" ha reconegut, i "ara tampoc", que tingués "res a veure" amb la guerra bruta contra ETA.

José Barrionuevo, el de més a l'esquerra de la primera fila, en el primer govern de Felipe González, l'any 1982
José Barrionuevo, el de més a l'esquerra de la primera fila, en el primer govern de Felipe González, l'any 1982 (Wikimedia Commons / La Moncloa)

Rebuig a la guerra bruta

La justificació del terrorisme d'estat per part de Barrionuevo ha encès una onada d'indignació i condemnes en la política basca i estatal.

L'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha insistit que les accions dels GAL van ser actuacions terroristes, "com va dir la justícia", d'una "gravetat màxima".

Grande-Marlaska ha defensat que "els únics mitjans" que van fer possible la derrota d'ETA "van ser en els que sempre vam creure els demòcrates, que és l'estat de dret i l'aplicació de la llei, que és el que van fer els nostres cossos i forces de seguretat".

El portaveu del govern basc, Bingen Zupiria, ha exigit "reparació, justícia, veritat i solidaritat amb totes les víctimes". L'executiu del PNB i el PSE ha qualificat de "greus" les declaracions de Barrinuevo i ha assegurat que les víctimes dels GAL "només poden sentir humiliació" davant d'aquestes paraules.

El PNB ha demanat la compareixença al Senat del ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, per explicar si el govern espanyol "considera legítimes i democràtiques les actuacions" que explica l'exministre de l'Interior.

Per la seva banda, EH Bildu reclama que compareguin al Congrés tant Bolaños com Barrionuevo.

El secretari general del PSE, Eneko Andueza, ha qualificat d'"inacceptables" les declaracions de l'exministre de l'Interior i ha dit que van "contra la democràcia i contra l'estat de dret". Andueza creu que la justícia ha d'estudiar les paraules de Barrionuevo per "determinar si se'n deriva alguna responsabilitat":


Arnaldo Otegi, coordinador general de Bildu, ha denunciat que Barrionuevo "amb total impunitat reivindica el terrorisme d'estat", i ha afirmat que "el silenci de la majoria de jutges, mitjans de comunicació i partits és còmplice".

 

Crítiques d'associacions de víctimes d'ETA

Associacions de víctimes d'ETA s'han sumat a les crítiques a Barrionuevo. El col·lectiu de víctimes del terrorisme del País Basc, Covite, apunta que "qui defensa un terrorisme està deslegitimat per condemnar-ne d'altres" i afegeix que "els GAL no haurien d'haver existit mai".


La Fundació Fernando Buesa, creada en homenatge al polític socialista assassinat l'any 2000, considera "absolutament inacceptable i indigne defensar la guerra bruta contra ETA en un país democràtic".


María Jauregui, filla del regidor socialista assassinat per ETA Juan Mari Jauregui, ha escrit que "no hi ha raó d'estat que justifiqui la violència":


D'altra banda, el Fòrum Social Permanent, un col·lectiu que impulsa un procés de pau al País Basc, demanarà al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que reconegui que l'estat espanyol "va perpetrar greus conculcacions de drets humans" al País Basc.

Olga Tubau: "És desconcertant que no hi hagi cap mena de penediment"

La que va ser advocada de Segundo Marey, Olga Tubau, ha considerat "indecents" les declaracions de l'exministre de l'Interior. En una entrevista al programa "Més 324", Tubau ha dit que les paraules de Barrionuevo revelen que "té un absolut menyspreu pel que és un estat social i democràtic de dret".

"El que és desconcertant no és que reconegui aquests fets, que són uns fets provats, sinó que ho faci sense demostrar absolutament cap mena de remordiment ni reconeixement del que va ser no un error sinó un crim i que no hi hagi cap mena de penediment en relació als delictes gravíssims contra la vida i contra la llibertat que els GAL van portar a terme"

Segons Tubau, les paraules de Barrionuevo són una demostració "que ell està convençut que la ciutadania aplaudirà una conducta criminal de l'Estat amb la constitució d'un grup armat terrorista per combatre el terrorisme".

A més, ha dit que té el "convenciment" que Marey "va ser alliberat i no va ser assassinat perquè era un ciutadà francès":

"Si Segundo Marey hagués estat un ciutadà espanyol, l'haurien matat per encobrir els fets delictius que s'havien comès"

Tubau ha assenyalat que, durant el procediment i el judici oral pel segrest de Marey, Barrionuevo i Vera van dir que "desconeixien i no van tenir cap mena de participació en aquests fets".

L'advocada també ha recordat que es va oposar a l'indult de Barrionuevo i ha indicat que perquè hi hagi un indult cal que hi hagi un "reconeixement dels fets, que no es va produir en el cas de Barrionuevo i Vera".

"Que per uns fets tan greus, després de tres mesos de situació de presó s'indultessin uns ciutadans que han estat condemnats a deu anys, òbviament ens hi vam oposar"

 

 

ARXIVAT A:
País BascETATerrorisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut