Façana de l'entrada al TJUE
Les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no són recurribles (CCMA)

La justícia europea decideix sobre les euroordres, clau per al futur de Puigdemont

La sentència del TJUE determinarà quan un país pot rebutjar una euroordre d'un altre estat arran la negativa de Bèlgica d'entregar Lluís Puig

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

Actualització de la notícia: El TJUE limita la capacitat de Bèlgica per rebutjar l'extradició dels exiliats

Confiança mútua entre països, sí. Però confiança cega, no. La frase es va dir durant la vista del 5 d'abril a la Sala Gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg.

I resumeix molt bé el que els 15 jutges del tribunal hauran de decidir aquest dimarts al matí sobre les euroordres, que marcarà el futur del president Carles Puigdemont i dels altres exiliats a Bèlgica.

Quin marge de maniobra té un país per acceptar o per rebutjar la petició d'euroordre d'un altre estat? On són els límits?

Ja us aviso. El tema és extremament complex. Difícilment trobarem respostes de blanc o negre. No espereu saber a qui s'ha donat totalment la raó i a qui no. Tampoc qui ha guanyat i qui ha perdut. Avui tindrem una sentència interpretativa. I tal com permet preveure el seu nom, hi haurà molts grisos, molts matisos.

Ara mateix, l'única certesa que tenim és aquesta: a les 9:30 del matí es publicarà la sentència del TJUE. No hi ha hagut mai filtracions. Per tant, no se sabrà res fins a aquesta hora.

A aquella hora també hi haurà una petita lectura pública del text per part del president del TJUE, el belga Koen Lenaerts.

La sentència serà ferma i no admet vots particulars. Això vol dir que el text haurà estat consensuat pels 15 magistrats. Tornem a la indicació del principi: no espereu blancs o negres, serà un dia de molts grisos i matisos.

Immunitat de Junqueras: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronuncia avui
La sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea


D'on ve tot aquest cas?

Hem de recular dos anys, al 7 de gener del 2021. Aquell dia Bèlgica rebutja l'entrega a Espanya per malversació de l'exconseller Lluís Puig. Ho decideix amb dos arguments de pes.

Primer, creu que el Suprem espanyol no és el tribunal competent. Segon, sosté que hi ha risc de vulneració d'altres drets fonamentals, com la presumpció d'innocència, si se'l jutja a Espanya. No es presenta recurs i la no entrega de Puig esdevé ferma.

Avancem dos mesos. 9 de març del 2021. S'anuncia el resultat de la votació al Parlament Europeu sobre la immunitat del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats.

Pablo Llarena, el jutge que instrueix la causa del procés al Suprem espanyol, havia demanat que se'ls retirés aquesta protecció per poder-los extradir i jutjar a Espanya. La cambra vota a favor d'aquesta petició de Llarena. I el president Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la immunitat.

En aquest moment Llarena té els tres eurodiputats sense cap blindatge. Pot demanar-ne l'extradició. Però vol assegurar-se la jugada. Té el precedent de Lluís Puig molt present.

La justícia belga, la mateixa que hauria de pronunciar-se sobre l'extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, ja va rebutjar l'entrega de Puig. Llarena no vol que això es repeteixi i juga la seva última carta.


Les prejudicials: les preguntes de Llarena al TJUE

Llarena creu que la justícia belga s'ha extralimitat en les interpretacions que ha fet per rebutjar l'entrega de Lluís Puig. I és per això que presenta prejudicials al TJUE. Per entendre'ns, fa una consulta a la màxima autoritat en matèria d'euroordres. En concret, set preguntes.

I què ha de decidir ara el TJUE?

Els 15 magistrats de la Sala Gran del TJUE han d'establir criteris, límits, marges de maniobra. Quan pot un país rebutjar la petició d'euroordre d'un altre estat? Preval sempre el principi de confiança mútua o s'ha de vetllar, abans, per garantir drets humans fonamentals que es podrien veure vulnerats amb una eventual extradició?

Què ha dit l'advocat general del TJUE?

A l'espera de la sentència interpretativa d'aquest dimarts, tenim una pista. Al juliol ja es va pronunciar l'advocat general del TJUE, el francès Jean Richard de la Tour. El seu escrit no és vinculant, però en la majoria dels casos acaba coincidint amb el veredicte del tribunal.

Què va dir? Doncs que, per norma general, preval el principi de confiança mútua. És a dir, d'entrada, un país no ha de rebutjar la petició d'euroordre d'un altre estat.

Però en el món de grisos i matisos en què també ens mourem avui hi ha un però... Un país pot rebutjar una petició d'euroordre d'un altre estat si aprecia deficiències sistèmiques generalitzades en el seu sistema de justícia.

Com pot afectar la sentència d'avui als exiliats?

Primer escenari:

Si el TJUE dona, en major o menor mesura, la raó a Llarena, això li permetria tornar a activar les euroordres.

No ho podria fer contra el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El motiu és que estan protegits davant de qualsevol acció de la justícia europea per la immunitat com a eurodiputats. És una immunitat cautelar, fins que la mateixa justícia europea però en primera instància (TGUE) resolgui la qüestió.

Després encara podrien recórrer en segona instància. I durant tot aquest temps mantenen la immunitat i el blindatge davant de qualsevol euroordre.

El cas de l'exconseller Lluís Puig és totalment diferent. Ell no és eurodiputat. Per tant, no té la protecció de la immunitat.

Si el TJUE donés, en major o menor mesura, la raó a Llarena, aquest podria tornar a activar una altra euroordre, la quarta, per intentar extradir Lluís Puig per jutjar-lo per suposada malversació.

La pilota tornaria als tribunals belgues, que haurien de decidir un altre cop què fan. Això sí, aplicant els nous límits en la seva interpretació marcats pel TJUE en la sentència.

La Fiscalia demana a Llarena que reactivi les euroordres contra Comín, Puig i Ponsatí
Puig no és eurodiputat i, per tant, no té la protecció de la immunitat (ACN/Natàlia Segura)

Segon escenari:

Si el TJUE dona, en major o menor mesura, la raó a Bèlgica, i diu que va actuar de forma correcta rebutjant l'entrega de Lluís Puig, aleshores el futur de les euroordres es complicaria molt.

Bèlgica va rebutjar l'entrega de Puig per motius molt contundents, com la falta de competència del Suprem espanyol. I, amb tota probabilitat, aquests arguments es repetirien per tombar qualsevol intent d'extradició del president Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Però tornem a la idea principal. S'espera un matí de grisos, de matisos. Com a conseqüència, tant si s'imposa més el primer escenari o el segon, al costat hi haurà una llarga llista de sis, nos, peròs... Per tant, benvingudes les interpretacions!

ARXIVAT A:
JudicialProcés catalàCarles PuigdemontToni ComínLluís PuigClara PonsatíTJUE
Anar al contingut