La invenció de la píndola anticonceptiva, una de les conquestes del feminisme

Abans que comenci la setmana del 8 de març, l'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen sobre una de les lluites guanyades pel feminisme: la història de la planificació familiar i la invenció de la píndola anticonceptiva.

Roger Escapa: La setmana que ve serà la setmana de les reivindicacions de les dones. El Dia de la Dona Treballadora, el 8 de març, s'ha convocat una vaga...

Toni Cruanyes: Avui ens sumem a la falta de visibilització, des de sempre, dels problemes específics de les dones, i per això et proposo que ens fixem en un capítol històric que crec que molt poca gent coneix. I que, en canvi, va significar un dels canvis més importants del segle XX per a les dones i per a la humanitat.

Conceptes com l'educació sexual o el control de la natalitat històricament han estat un tabú

Sí, però des que hi ha textos escrits hem trobat exemples de com les dones han intentat evitar quedar embarassades, amb tot tipus de tècniques. Per exemple, a l'Antic Egipte, feien tampons amb fulles de te molles, amb paper humit amb oli o amb esponges sucades en vinagre. Més endavant, quan els homes també prenen consciència de la necessitat que les seves dones no quedin embarassades, apareixen els primers preservatius per als homes, condons fets de fulles o amb membranes de budells de xai.

Tot i així, a principis del segle XX, hi havia pocs homes que estiguessin preocupats per la planificació familiar. Eren les dones qui se n'ocupaven

Perquè elles n'eren les primeres víctimes. Tenien embarassos no desitjats, infeccions... En un llibre del 1920 es descriu les situacions de les dones que van anar al primer centre de planificació familiar que es va crear a Nova York, i diu: "Hi havia cues llarguíssimes de dones que venien amb roba vella i bruta, amb nens als braços, els cabells molt curts perquè no tenien temps ni diners per cuidar-se... les dones solteres d'aquella època a Manhattan compartien pisos minúsculs, en grups de sis o set. N'hi havia una a la fila que explicava que havia tingut quinze fills, dels quals només n'havien sobreviscut sis. Una altra li deia a la infermera: 'si no m'ajudeu, trencaré un got de vidre a trossos i me'ls empassaré aquesta mateixa nit!'"

Moltes dones vivien una situació desesperada i els homes que tenien poder no en feien cas...

La moral tradicional no permetia que s'afrontessin de cara aquests problemes. De fet, el puritanisme nord-americà d'aquella època prohibia per llei que es publiqués i s'enviés per correu informació sobre control de natalitat per obscena. En aquell moment, perquè ens situem, és quan el moviment feminista estava immers en les campanyes per aconseguir el vot. És el temps de les sufragistes!

Les dones, als Estats Units, no van aconseguir el dret a vot fins al 1920

D'aquelles campanyes protagonitzades per dones de totes les condicions, destacarem l'amistat que va néixer a Nova York entre una infermera d'origen irlandès i humil, Margaret Sanger, i una rica hereva, Katharine McCormick, propietària d'empreses tan grans i conegudes encara com Pullman, Otis o Kellogg. La infermera i la milionària van compartir manifestacions als carrers de Nova York a favor del dret a votar de les dones. Però van continuar col·laborant durant dècades. La infermera, Margaret Sanger, tenia l'ímpetu i les idees clares sobre cap on calia encaminar la lluita de les dones: el control de la natalitat. I la milionària, Katharine McCormick, tenia els diners, els contactes i la influència per aconseguir-ho.

La infermera i la milionària es van aliar per tirar endavant una causa comuna

Durant la dècada dels 20 van jugar al límit de la legalitat: van organitzar conferències sobre anticoncepció i van publicar butlletins de planificació familiar.

Això, els puritans no s'ho devien prendre gaire bé

Gens! De fet, van aconseguir posar la infermera, Margaret Sanger, a la presó. Potser l'aventura més esbojarrada va ser quan McCormick -la milionària- va traslladar-se uns mesos a Suïssa i des d'allà va comprar milers i milers de diafragmes per a dones, perquè allà sí que eren legals. Els va fer cosir en el folre interior d'abrics i vestits que també havia comprat per a ella i per a altres amigues riques americanes i feministes. Així va importar, de contraban, anticonceptius europeus que van portar a la clínica de la infermera Sanger.

Margaret Sanger i Katharine McCormick

En definitiva, eren dones valentes i avançades al seu temps, que van salvar moltes vides d'altres dones.

Tot i que la contribució més important a la història i al feminisme va ser el 1950, quan totes dues rondaven ja els 70 anys. Margaret Sanger creia que la supervivència del món i de les dones dependria de la invenció d'un anticonceptiu que fos fàcil, barat i segur, i que el poguessin fer servir totes les dones. Katharine McCormick va buscar entre la gent influent que coneixia i va trobar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts el millor expert del món en òvuls de mamífers, que es deia Gregory Pincus. Li va proposar que investigués per aconseguir el que demanava Margaret Sanger: una píndola anticonceptiva.

Fins llavors, ningú no havia estudiat la píndola anticonceptiva...

La indústria farmacèutica era encara incipient, si la comparem amb com és ara. I les investigacions es feien si ho volien ens governs o segons la demanda del mercat, i el puritanisme no havia permès que cap govern hagués demanat o finançat aquest tipus d'investigació, ni tampoc els empresaris farmacèutics ni les autoritats mèdiques.

Com van aconseguir que es desenvolupés la píndola, doncs?

A través d'una cosa que llavors sí que demanaven els laboratoris: estudis amb hormones sintètiques. Gregory Picus va parlar amb un especialista que estava produint una hormona per la fertilització d'animals de granja per evitar embarassos múltiples, i un altre científic que buscava un tractament hormonal que ajudés dones que no podien tenir fills.

O sigui que cap dels especialistes no tenia com a objectiu arribar a la píndola...

Ni s'ho havien plantejat. De fet, quan van aconseguir-ho i ho van fer públic, van trigar anys a tenir el reconeixement suficient de la indústria farmacèutica per acabar produint i venent l'ara ja conegudíssima píndola anticonceptiva.

Imagino que la indústria farmacèutica devia tenir por de comercialitzar-la...

Exacte, les dues amigues, Sanger i McCormick, es van gastar dos milions de dòlars de la seva butxaca per a la investigació. I després de tots els obstacles, la indústria nord-americana va adonar-se que a la dècada del 1960 ja hi havia una massa crítica de dones que demanaven alliberar-se i que estaven disposades a comprar i fer servir la píndola. I darrere de les dones, els homes també ho van entendre. De fet, es calcula que 5 anys després de la sortida al mercat de la píndola, una quarta part de les dones casades dels Estats Units ja la prenien.

Una autèntica revolució!

Un invent molt petit, una píndola, que va fer un canvi enorme per a les dones de tot el planeta.