La innovació en tecnologia mèdica impulsa la creació d'empreses

El sector de la medicina ha consolidat el seu pes en l'economia catalana durant els últims anys, de manera que les ciències de la vida i la recerca ja representen pràcticament el 8% del PIB.

En conjunt, donen feina a més de 260.000 persones, amb 1.400 empreses i 91 centres de recerca. I això vol dir des de grans multinacionals, locals i estrangeres, fins a petites start-ups que tot just comencen. Al "Valor Afegit" ens hem volgut fixar en aquest sector.

Moltes d'aquestes iniciatives neixen o es desenvolupen al voltant de centres de recerca, com és el cas d'Eurecat, que dona suport a projectes a partir de tecnologies del mateix centre, amb altres empreses o en activitats de transferència tecnològiques. 
 

Sensors per avaluar problemes de mobilitat

Una d'aquestes iniciatives és Ephion, una empresa de programari que treballa a les instal·lacions d'Eurecat. El seu objectiu és millorar l'avaluació clínica dels pacients amb problemes de mobilitat causats per malalties neurològiques.

L'avaluació es fa amb uns sensors electrònics que es posen sobre les cames del pacient, al qual es demana que faci una sèrie d'exercicis físics. 

Quique Llaudet, director general Ephion, explica que adquireixen sensors que ja estan en el mercat i l'integren en el seu software, a través de bluetooth, de manera que es connecten diversos sensors a la vegada i recullen les dades que generen durant un exercici físic, normalment caminar. 

Elba Pascual, neuròloga de l'Hospital de Sant Pau, explica que les dades recollides pels sensors es correlacionen amb altres escales clíniques que els serveixen per monitorar els pacients. Amb totes aquestes dades recollides poden classificar millor el grau de gravetat de la malaltia.

En Josep Maria Gràcia fa dotze anys que pateix una malaltia rara que li afecta la mielina i que l'ha deixat assegut a una cadira de rodes en alguns episodis. En Josep Maria explica com Ephion i l'institut de recerca de Sant Pau estan analitzant ara les dades per validar la tecnologia.

"Quan jo camino, passejo o faig esport, ells ho poden veure i si això es fa de forma continuada, el pacient està controlat"

Eurecat és un centre tecnològic amb tretze centres territorials en els quals treballen vuit-centes persones. L'Àngel Garcia, director de valorització, explica el paper de Catalunya en l'I+D+I.

"En el camp de la salut, Catalunya és pionera i, per tant, se'ns acosten moltes empreses que ens fan encàrrecs d'I+D+I. Per altra banda, de la tecnologia pròpia d'Eurecat hem creat tres spinoffs relacionades amb l'àmbit de la salut, el que es coneix com a dispositius mèdics".

Un respirador artificial per salvar vides fora de l'hospital

A un laboratori d'Eurecat de Cerdanyola mostren el prototip d'un respirador artificial portàtil que ha d'ajudar les persones que pateixin una parada cardiorespiratòria fora de l'hospital. 

El director general de Dipneo, Xavier Castells, explica que l'aparell que han dissenyat està pensat perquè el puguin fer servir persones no especialitzades en la ressuscitació.

"Quan hi ha una aturada cardiorespiratòria al carrer, aquella persona està morta. Qualsevol cosa que fem no empitjorarem, sinó que millorarem la situació. Per l'ús professional, per les persones que no en sabem, hem dissenyat un dispositiu que és bàsdicament posa la mascareta obre l'ampolla, prem un botó i ell ho fa tot"

Els atacs de cor o les aturades cardiorespiratòries poden sorprendre a qualsevol lloc i, per això, els últims anys s'ha iniciat el desplegament d'aparells desfibril·ladors que poden salvar una vida amb una descàrrega que reactivi el cor.

Marc Bausili, president del consell assessor de Dipneo i anestesiòleg a l'Hospital de Mútua Terrassa, explica que Dipneo proposa completar els desfibril·ladors amb aquest respirador artificial en llocs on hi hagi personal amb alguna preparació sense ser especialistes.

Un exemple són "centres mèdics i centres de salut que no tenen una alta especialització en donar resposta a pacients que tenen un esdeveniment crític o una situació d'alta gravetat", centres com "consultes externes, centres de dia, consultoris mèdics o dentals". La seva iniciativa, explica Bausili, vol cobrir aquest dèficit i que, amb molt poca formació prèvia, aquests centres puguin donar resposta a aquestes situacions. 

El projecte de respirador artificial portable va néixer durant la pandèmia al garatge de dos enginyers que volien contribuir a la lluita contra la covid. Aquella idea inicial va anar a parar al centre tecnològic Eurecat, on es va crear l'empresa Dipneo. El seu director general, Xavier Castells, explica com ara treballen en les exigents fases de prova i certificació abans de sortir al mercat.

"Ja hem fet el primer prototip, que ens ha servit per validar que la tecnologia funciona i ara estem desenvolupant el prototip comercial per poder fer les proves clíniques i pre clíniques i obtenir el marcador CEE, tota la fase regulatòria. Això farà que el dispositiu no estigui a la venda fins l'any 2026."

La implantació de dispositius mèdics

Pablo Clavel és un neurocirurgià que opera a l'Hospital Quiron de Barcelona a través de l'institut que porta el seu cognom. Des de fa anys, col·labora també amb una empresa tecnològica per dissenyar els dispositius que cal implantar al cos dels pacients en cirurgies com les que necessiten obrir i tancar l'estèrnum per accedir al cor.

"Per nosaltres, els cirurgians, ha estat una oportunitat poder parlar de forma contínua amb els enginyers i explicar-los les necessitats que tenim. Això és molt reconfortant i és bo per tots."

Rosa Maria Pau va passar per quiròfan i porta un d'aquests implants a l'esquena.

"I el clau es nota, quan et vas recuperant notes que tens una cosa. Però, més o menys a partir de l'any no he notat ni que el tingui."

L'empresa que dissenya i fabrica aquests dispositius implantables es diu Neos Surgery i és una spin-off nascuda al centre tecnològic Eurecat. A més dels implants per l'estèrnum en fan altres pel crani i també per la columna vertebral. En aquest cas es tracta d'evitar que les hèrnies discals es tornin a obrir, com passa en una quarta part dels casos.

Lluís Chico, director general de Neos Surgery, explica que l'empresa ven els seus productes a uns preus que van dels 500 als 5.000 euros, en funció del mercat.

"Som un exemple de transferència de coneixement d'un centre tecnològic cap a l'empresa transformant aquest coneixement en producte patentable al que li afegim una capa molt rellevant en la que necessitem una experiència molt alta de desenvolupament i assajos clínics; una capa regulatòria imprescindible per saber com s'ha d'aprovar legalment el producte per poder-lo vendre a Europa, els Estats Units o la Xina".

L'àrea de la salut és una de les prioritats del centre tecnològic Eurecat que ha impulsat la creació d'una desena d'empreses a partir de la recerca que es fa a les seves instal·lacions.

L'Àngel Garcia, director de valorització d'Eurecat, diu que "l'objectiu últim no és crear spin-offs, sinó que estem també interessats a llicenciar tecnologies a empreses que estiguin ben posicionades i consolidades al mercat. Per nosaltres els dos camins són igual de vàlids: llicenciament i creació de spin-offs."