La incògnita de la fi dels peatges: qui pagarà el manteniment de l'autopista

Ja fa un any que va acabar la primera concessió d'una autopista de peatge espanyola, entre Burgos i Àlaba, però en pocs dies en finalitzen dues més. El pròxim dia 31 serà l'últim en què pagaran peatge els vehicles que circulin pel tram de l'AP-7, entre Alacant i Tarragona, i també els que ho facin per l'AP-4, de Sevilla a Cadis. Anar de Tarragona a Alacant permetrà un estalvi de prop de 27 euros.

Les pròximes concessions que vencen, l'agost del 2021, afectaran encara molts més quilòmetres en territori català: la resta de l'AP-7, fins a la frontera francesa, i l'AP-2, entre Saragossa i el Vendrell.  Això pel que fa a les vies propietat de l'Estat, perquè aquella mateixa data també han de deixar de ser de pagament dues autopistes de la Generalitat: la C-32 al Maresme i la C-33 de Barcelona a Montmeló.

En un any i mig, les autopistes d'aquest mapa seran gratuïtes, tal com reclamen molts dels conductors que hi passen cada dia. Però falta veure qui pagarà el manteniment de les vies a partir d'ara i com es regularà el previsible increment de trànsit i contaminació.

De tot plegat, n'hem parlat amb representants dels governs català i espanyol i amb experts com Salvador Alemany, que durant 20 anys, fins al 2018, va estar al capdavant de la principal concessionària, Abertis.

És viable que el manteniment d'aquestes vies, fins ara a càrrec de les concessionàries, l'assumeixi l'Estat?

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat: "Mantenir una autopista té un cost que va d'entre els 50.000 i els 100.000 euros per quilòmetres, depenent de la utilització que tingui aquesta autopista. Això, cal dir-ho alt i clar i amb normalitat, que amb pressupostos no s'aguanta"

Salvador Alemany, president d'Acesa i Abertis: "Avui per avui, ni aquest ni cap estat s'ho pot permetre. Cal buscar la manera que el manteniment no hagi de competir amb espai pressupostari amb altres necessitats socials. Les pensions, per exemple"

Julián López Milla, secretari general d'Infraestructures: "Hi ha hagut etapes en la conservació de la xarxa de carreteres de l'estat en la que es destinaven bastant més recursos que ara. Si els grups parlamentaris acorden que han de ser els Pressupostos Generals de l'Estat els que assumeixin la conservació i manteniment, el que no es pot fer després és fer-se el desentès"

El govern espanyol trasllada la decisió a una subcomissió parlamentària encara no constituïda, però recorda que mai ha apostat pel pagament per ús. A diferència de la Generalitat, que té el seu model, la vinyeta, una tarifa plana temporal, però com a transició cap a un pagament per distància, defensat per la nova Comissió Europea.

Alemany: "Europa no vol tarifes planes. La vinyeta seria un procediment adequat per les àreas metropolitanes. Jo crec en la vinyeta metropolitana i fora de la vinyeta metropolitana, el recorregut per distància"

 

Calvet: "Vinyeta en primera instància temporal, per facilitat. Però que pugui evolucionar cap a una vinyeta en funció de la distància recorreguda. Amb el que concepte: 'qui usi més que pagui més'"

López Milla: "No té perquè ser només eurovinyetes o pagament per ús, poden ser també impostos ambientals o, com hi ha en alguns països, taxes específiques sobre els combustibles. El plantejament del governs és que un cop acabat el contracte, barreres aixecades"

Un cop alliberat el peatge de l'AP-7 sud s'activa el compte enrere perquè l'agost del 2021 s'acabi una concessió que és tot un símbol: la C-32 al Maresme, la primera autopista de pagament de Catalunya i de tot l'Estat. Té 50 anys. Es va inaugurar l'estiu del 1969.