Esperant el miracle, quatre dels actors de "La societat de la neu" que no han pogut ser a la gala (3cat)

La gala dels que no han pogut anar als Oscars: la nit dels catalans a Hollywood

Passada poc més d'una hora de cerimònia, ja se sabia que el cinema català tornaria amb les mans buides: el premi, haver arribat fins aquí

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Pere Gaviria

Periodista de la secció de Cultura dels Serveis Informatius de TV3

Actualitzat

Sortint de Hollywood i tirant dret per Sunset Boulevard, passant per Bel Air i Beberly Hills en direcció a Santa Mònica, i després de 45 minuts de cotxe arribem a Telefèric Barcelona, un restaurant i espai gastronòmic que en aquesta edició dels Oscars s'ha convertit en l'epicentre del cinema català.

Només arribar ens trobem una catifa vermella que indica clarament que, aquí, se celebren els Oscars. És la gala dels que no poden anar a la gala. Una festa organitzada per l'associació de productors Egeda amb 600 convidats entre els quals, familiars, amics i també alguns dels actors de "La societat de la neu" que no han pogut anar a la gala. 

Han estat les estrelles almenys de la primera part de la festa. Joveníssims, emocionadíssims i agraïdíssims amb un director, Juan Antonio Bayona, que els ha obert tot un nou món interpretatiu i els ha convertit en "celebrities" als seus països, l'Uruguai i l'Argentina.

A l'entrada del local no hi ha faltat ni "photocall", ni catifa vermella (3Cat)

El premi d'haver arribat fins aquí

A dins del local, unes teles grans, però que no se sentien, han dificultat molt el seguiment de la cerimònia.

De seguida ha arribat la primera decepció. "Robot Dreams" no aconseguia l'estatueta, es complien els pronòstics i l'acadèmia ha premiat el mestre japonès Hayao Miyazaki per "El chico y la garza". I, sí, ha quedat el consol de saber que ja ha estat un miracle que aquesta producció catalana de Pablo Berger hagi arribat fins aquí. 

Encara quedava tarda per endavant. Aviat se sabrien les categories de "La societat de la neu", maquillatge i perruqueria i pel·lícula internacional.

Els primers a saber que no tenien premi ha estat l'equip de "Robot Dreams" (3Cat)

Mentrestant, hem vist les nebodes i les germanes de Jota Bayona, Maite i Eva, atenent els mitjans de comunicació (també a nosaltres) i explicant que tot plegat els sembla un miracle i que el més emocionant és veure els pares acompanyant el director barceloní als Oscars.

Quatre membres de l'equip de maquillatge han arribat pels pèls i entre aplaudiments a l'anunci del premi. I s'ha viscut la segona decepció. La impressionant feinada de Montse Ribé, David Martí i les germanes López Puigcerver tampoc aconseguia l'Oscar.

Han arribat pels pèls algunes nominades al millor maquillatge, per saber que l'Oscar també les ha esquivat (3Cat)

Només quedava una oportunitat, el premi més gros, el de millor pel·lícula internacional. Els actors s'agafaven de les mans. Hi havia qui plorava abans de la pura emoció d'imaginar-se que podria passar, que aquesta pel·lícula que ja han vist 200 milions de persones i que s'ha convertit en tot un fenomen mundial podia rebre el reconeixement de Hollywood.

Però tampoc ha pogut ser. I les previsions s'han tornat a complir en aquest cas atorgant l'Oscar a "La zona de interés", del britànic Jonathan Glazer.

Ara sí que estava claríssim. Havia passat poc més d'una hora de cerimònia i ja se sabia que el cinema català tornaria amb les mans buides de Los Angeles. Era el moment de refer-se. De deixar passar una estona i de començar a gaudir de la festa i del premi d'haver arribat fins aquí.

Just després de saber-se que no hi havia premis, arribava a la festa el supervivent de l'accident als Andes, Roberto Canessa que, amb una mica de sorna els deia: i què si no tenim l'Oscar? "La societat de la neu" és una contribució a la Humanitat.

Aplaudiments als nominats

I arribats a aquest punt, cap a les 6 de la tarda d'un diumenge 10 de març quedava molta feina al davant, molta gala encara per mirar, i moltes hores per esperar que els nominats vinguessin al Telefèric.

Juan Antonio Bayona, les productores, la família, l'equip de maquillatge, l'equip de "Robot Dreams" encapçalat per Pablo Berger i l'equip de producció de la catalana Arcàdia… després de la gala han de fer visita obligada a la festa del governador.

Després, l'equip de "La societat de la neu" s'han d'apropar a la festa de Netflix, la gran productora que ha permès a Bayona tornar a fer el cinema que té ganes de fer. Finalment, al Telefèric, a trobar-se amb els seus.

Els pares de J.A.Bayona han estat a la gala dels Oscars amb el seu fill, i després s'han afegit a la festa (3Cat)

I amb la premsa, per demanar-los com havien viscut la gran nit. Un tret comú és que tots han arribat encantats. I tots han estat rebuts amb forts aplaudiments. Primer han arribat Pablo Berger i la productora Sandra Tàpia conformats que, almenys, ha guanyat el mestre Miyazaki. I convençuts que "Robot Dreams" encara té molt recorregut, especialment als Estats Units, on encara no s'ha estrenat.

Després ha arribat la família Bayona, amb els pares emocionats d'haver assistit a la gala amb el seu fill. Jota encara no hi era, ha arribat més tard i ha assegurat que estava feliç perquè, després de vuit mesos d'intensa promoció, ara ja podia descansar.

Jota Bayona, l'últim d'arribar a la festa, cansat i feliç de saber que ara tindrà una mica de descans (3Cat)
ARXIVAT A:
Estats UnitsCinemaPremis Oscar
Anar al contingut