La física de partícules penetra a la piràmide de Kheops i hi descobreix una nova cambra

És un dels monuments més antics del món, construït fa uns 4.500 anys. Però el seu estudi s'ha beneficiat de la ciència més avançada. Un equip internacional de científics japonesos, francesos i egipcis ha descobert, gràcies a la física de partícules, que la gran piràmide de Kheops conté un espai interior fins ara desconegut.

Kunihiro Morishima, de la Universitat de Nagoya (Japó), és el primer signant de l'article que publica la revista "Nature". L'objecte d'estudi és la piràmide de Kheops, la més gran de les tres que hi ha Gizeh. Porta el nom del faraó que la fer construir, que va regnar entre els anys 2509 i 2483 abans de la nostra era.

La piràmide fa 139 metres d'altura i 230 metres de costat. Des del segle XIX, del seu interior es coneixen tres cambres -la del rei, la de la reina i una de subterrània-, connectades per diversos corredors.

Una part de la seva estructura es va fer visible gràcies als robots que s'hi van introduir entre els anys 1990 i 2010, que van capturar imatges per elaborar-ne un mapa. Aquesta vegada, el que s'hi ha introduït ha estat molt més subtil i invisible a ull nu: unes partícules anomenades muons.

Els muons s'originen quan els raigs còsmics interactuen amb els àtoms de l'alta atmosfera. N'arriben constantment a la superfície, amb velocitats properes a les de la llum i amb un flux d'uns deu mil muons per metre quadrat cada minut. Per avançar no necessiten espai buit, sinó que tenen la capacitat de travessar centenars de metres de pedra gairebé sense desviar-se, fins que es desintegren o són absorbits.

Els investigadors han utilitzat detectors per registrar, de manera molt precisa, la direcció que seguien aquests milers de muons. Quan troben un espai amb menor densitat, com ara un espai buit, la seva trajectòria és lleugerament diferent de quan travessen la roca. El flux de partícules també augmenta. Això permet elaborar una imatge tridimensional sobre l'estructura interna del cos estudiat -en aquest cas, la piràmide.

D'aquesta forma els científics han entrat de manera virtual per Kheops, sense haver d'arrossegar-se, com els arqueòlegs de segles passats, per passadissos baixos i estrets i on l'aire escàs i enrarit a penes donava per bleixar. El resultat ha estat el descobriment d'un espai interior que té almenys 30 metres de longitud i una secció semblant a la que té la Gran Galeria -8,6 metres d'altura i entre un i dos metres d'amplada.

A l'espai interior se li ha donat el nom de ScanPyramids Great Vaud, pel nom del projecte en què s'emmarca aquest treball. Per comprovar els resultats, el mateix mètode amb muons s'ha fet servir per identificar les dues grans cambres ja conegudes més grans: la del rei i la de la reina.

Els autors destaquen així que els mètodes desenvolupats en física de partícules poden fer conèixer millor alguns grans elements arquitectònics. I acaben demanant més treballs conjunts:

"Aquest descobriment serveix de crida per més col·laboracions interdisciplinàries, per ajudar a la comprensió de les piràmides i del seu procés de construcció".

Foto: CEA's muon telescope setup in front of Khufu's Pyramid North Face. Credit: .