La Fiscalia investiga set denúncies per comportaments sectaris a CREA-UB
Les denúncies són per presumptes comportaments de secta, manipulació i invasió de la intimitat que haurien comès membres del Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, el CREA (sigles en anglès)
La Fiscalia de Barcelona investiga set denúncies per presumptes comportaments de secta, manipulació i invasió de la intimitat que haurien comès membres del Centre Especial en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, el CREA (sigles en anglès).
Fonts del ministeri públic han informat que, després que al juny passat la Universitat de Barcelona, de qui depèn el CREA, va rebre set denúncies, s'ha acordat incoar diligències d'investigació.
Aquestes diligències les porta el coordinador d'odi i discriminació de la Fiscalia, Miguel Ángel Aguilar, que ja ha sol·licitat informació sobre les denúncies a la UB.
Així ho han explicat fonts de la universitat, que han indicat que, a més de les set denúncies, hi ha una vuitena persona que ha demanat quedar al marge de la investigació judicial, ja que vol "absoluta reserva" sobre el seu cas concret.
El fins ahir rector de la UB, Dídac Ramírez, va indicar aquest divendres en roda de premsa que aquest és "un tema molt delicat" i ha afegit que "no podia ser susceptible d'un tractament inadequat". És per això que la universitat va posar les denúncies en coneixement de la Fiscalia.
"Quan es tinguin els resultats de Fiscalia, es farà el que correspongui", ha considerat Ramírez, que ha deixat el càrrec per jubilació, i que serà substituït per Jordi Alberch, fins ara vicerector d'Investigació, fins que s'elegeixi un nou rector a les eleccions previstes per a finals de novembre.
Al juny passat, la UB va portar davant la Fiscalia de Barcelona les denúncies de tres persones que havien fet arribar les seves queixes a les més altes instàncies de la universitat al maig, i a les quals se'n van sumar quatre més en dies posteriors.
Les denúncies es van presentar coincidint amb la realització a la Facultat d'Educació de la UB, situada al Campus Mundet, d'una jornada sobre el comportament de les sectes en l'àmbit educatiu amb diversos experts, a mitjans de maig, i impulsada per un docent d'aquesta universitat i antic membre del CREA.
Després que es fessin públiques les denúncies, el CREA contestava que es devien al fet que aquest centre "va trencar el silenci" el 2004 sobre l'assetjament sexual en les universitats i va elaborar una investigació pionera a Espanya sobre la violència de gènere a les universitats catalanes i espanyoles.
Des d'aquell any, segons s'indicava en el comunicat, "hem rebut atacs i difamacions constants i sistemàtiques des de l'anonimat per part d'aquells que volen mantenir el silenci sobre l'assetjament en les universitats, que estan afectant les nostres vides personals i professionals".
Els membres de CREA, alguns de la UB però també de les universitats Autònoma i Rovira i Virgili de Tarragona, consideren que aquestes "calúmnies vénen anònimament d'altres persones que, per diferents motius, com enveges professionals, es posicionen contra el CREA".
La directora del CREA, Marta Soler, va presentar aquest passat mes de setembre en una roda de premsa a Barcelona un estudi extern que, segons va explicar, volia demostrar la falta de fonament de la manipulació informativa d'alguns mitjans sobre el CREA.
L'estudi ha estat realitzat pel psicòleg José Fernández Aguado, que ha parlat amb el 80% dels membres actuals del CREA -59 persones, 27 familiars de membres i set exmembres. S'ha basat en un estudi previ sobre l'anàlisi de víctimes de grups abusius fet per dos investigadors de la UB i una de la Universitat Autònoma de Madrid.
El psicòleg concloïa que no existeix aïllament de l'entorn i la família entre els membres del CREA, que el grup no és abusiu, que no existeix control de la vida personal dels membres i que és fàcil deixar-lo.
