La desafecció política creix a Catalunya, sobretot entre els joves
El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió recull que la percepció dels catalans sobre la política és negativa i va en augment els últims mesos
"Quan veig els polítics, apago la tele" o "és com veure una pel·lícula de guerra". Són frases de ciutadans que estan desencantats amb la política. I és que, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), els catalans no estan satisfets ni amb la política ni amb els polítics.
El darrer baròmetre d'aquest òrgan recull que gairebé 8 de cada 10 dels enquestats, en concret un 78,5%, creuen que els polítics només busquen el benefici propi. A més, fins a un 67% dels preguntats pensen que a vegades la política els sembla tan complicada que se'ls fa difícil entendre el que està passant.
El director del CEO, Jordi Muñoz, percep una tendència generalitzada en les últimes enquestes:
"Constatem que efectivament el que de vegades en diem la desafecció política o el desencantament amb la política han crescut i són consistentment elevats al nostre país."
Així ho demostren les dades: tan sols un 24% dels catalans es mostren satisfets amb el funcionament de la nostra democràcia. És una avaluació que baixa cinc punts percentuals respecte al baròmetre del mes de març --n'hi ha tres cada any--, quan la satisfacció era d'un 29%.
Els enquestats puntuen el govern de Catalunya i el govern espanyol amb la mateixa nota: un 3,5 sobre 10, mentre que al març les puntuacions eren una mica més altes: 4,3 i 4,0 respectivament. En aquest sentit, la valoració dels polítics catalans és també de 3,5 sobre 10 i, si la comparem amb baròmetres d'anys anteriors, es tracta d'una puntuació que ha descendit significativament. Per exemple, el març del 2019 aquesta nota era de 4,4 i l'octubre del 2017, de 4,7.
Els més distanciats amb la política són els joves. En la franja d'entre 18 i 24 anys, a gairebé la meitat dels enquestats, exactament un 47,6%, la política els interessa poc i a un 10,4%, gens.
Tot plegat són dades negatives, però no inèdites a Catalunya. De fet, segons Muñoz, la desconfiança amb la política és estructural en els països del sud d'Europa. Això passa, diu, per diversos factors i un és la història política d'aquests països, ja que tenen "passats autoritaris recents" i han viscut "transicions que generen desencantament".
A Catalunya, assenyala Muñoz, els últims anys hi ha hagut dos moments de retrobament entre la política i els polítics. Un és el 15M, quan milers de ciutadans es van mobilitzar el 2011 clamant contra la gestió de la crisi econòmica; i l'altre, el procés d'independència de Catalunya, el 2017.
Són situacions en què "la insatisfacció acumulada prèvia es canalitza no a través de l'apatia sinó amb manifestacions, participació, la gent surt al carrer, ..." Tal com apunta el director del CEO, els anys de procés van ser moments d'ebullició política, tot i que creu que la pandèmia va suposar un tall a aquesta efervescència i, des de llavors, la població no ha tornat a recuperar la connexió amb la política.
Malgrat aquest desencís, hi ha ciutadans que creuen en la política i s'hi interessen, com ara els integrants de Beers & Politics, un conjunt de persones que queden per parlar de política. Organitzen ponències i xerrades amb un to informal i cervesa. L'Àlex Llonch n'és un membre i creu que la política és el motor de canvi més gran que hi ha:
"Sovint caiem en el parany de dir, ostres, com si la política fos el problema, i potser el problema és com s'està duent a terme la política. Però la política hi és, hi serà, i llavors hem de ser partícips d'aquests processos polítics."
Justament per incidir en els processos polítics i que els dirigents governamentals prenguin mesures, hi ha hagut mostres de participació ciutadana en els darrers mesos i milers de persones han omplert els carrers per fer front a problemes com ara la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i de l'habitatge i la violència masclista.
