La crisi climàtica pot acabar encarint el preu de les assegurances de salut o de la llar

Un dels efectes més evidents del canvi climàtic són els episodis meteorològics extrems. Els que han causat danys més abundants durant l'any passat han estat les gelades de principis d'abril, que van obligar les asseguradores a pagar 221 milions d'euros, i la sequera que va afectar bona part les comarques de Lleida i Castella i que les ha obligat a desembutxacar més de 92 milions en indemnitzacions.

Aquests són només dos exemples d'una llarga llista on també trobem inundacions, pluges, pedra i onades de calor.

La factura total d'aquests fenòmens extrems va pujar l'any passat fins als 1.496 milions d'euros; es tracta del tercer pitjor any de la sèrie, on destaca el 2021, quan van coincidir el temporal Filomena i l'erupció volcànica a La Palma.

Ara bé, aquesta xifra només recull l'impacte per a les asseguradores, però el cost econòmic final va ser major. Hem de sumar-hi la factura de protecció civil, la unitat militar d'emergències i la Creu Roja, que l'any passat va pujar als 166 milions d'euros, i l'estimació de l'impacte que aquestes catàstrofes naturals van tenir sobre el PIB (que es xifra en més de 1.200 milions).

Tot plegat fa que la factura final fregui els 2.900 milions d'euros, segons el Baròmetre de les Catàstrofes a Espanya, publicat per la Fundació AON.

Què passarà amb les assegurances de la llar o el cotxe?

Els efectes s'estenen com una taca d'oli. El canvi climàtic afectarà tota mena d'assegurances, les del cotxe, la llar, el transport o la salut.

En el cas de la salut, Josep Maria Carulla, director general de Marsh i responsable de l'àrea de consultoria de riscos, ho deixa clar: "Si l'entorn canvia, l'evolució de les malalties derivades d'un nou entorn climàtic afectaran realment les persones."

"El mercat assegurador ho està incorporant per entendre quins efectes tenen sobre la salut i sobre la longevitat de les persones."

El sector assegurador a escala mundial, explica Carulla, fa dos anys que tanca l'exercici amb pèrdues de més de 100.000 milions d'euros, "una xifra que no s'havia assolit mai". És evident que les primes que s'estan subscrivint no estan cobrint adientment la sinistralitat que s'està assolint.

Com funcionen les asseguradores?

El sistema assegurador fa front als anomenats riscos primaris que, segons explica Carulla, són aquells fàcilment previsibles, com ara un terratrèmol, un huracà a determinades zones ja conegudes. Però després també ha de fer front als anomenats riscos secundaris, que són sinistres inesperats, per als quals el sistema encara no compta amb models que els permetin preveure'ls, però que cada vegada són més habituals.

Perquè ens en fem una idea, "el 2017 els danys derivats d'aquests riscos secundaris se situaven per sota del 30% de les pèrdues; el 2021, les pèrdues registrades per aquesta tipologia d'esdeveniments estan superant el 65% de les pèrdues".

El sector s'enfronta, per tant, cada cop a més fenòmens difícils de preveure i haurà de buscar fórmules per repensar el negoci.

Què podem esperar en aquest context? El futur passa per revisar les primes a l'alça, rebaixar els límits d'indemnització o l'abast de la cobertura o compartir el risc amb l'assegurat.

"És un tema que aquí no s'està donant d'una manera tan gran com en altres països, perquè aquí comptem amb el Consorci de Compensació d'Assegurances, que per definició es fa càrrec d'aquest tipus d'esdeveniments meteorològics." Ara bé, només cobreix una tipologia concreta d'aquests esdeveniments, i molts dels que estan succeint els darrers anys queden fora del seu abast.

El camp, principal damnificat

"Jo d'ençà que porto fent aquesta feina, que ja fa més de sis anys, d'anys bons no n'hem tingut cap, però tan dolent com aquest mai", explica Jennifer López, una jove agricultora.

"La campanya passada ha sigut fatídica, no s'ha agafat res, res, es va morir tot, zero."

El sector agrícola és avui el més vulnerable a les catàstrofes naturals. I aquest any tampoc pinta bé, continua sense ploure. La Jennifer no havia assegurat mai les terres, però després de la sequera de l'any passat no té més remei.

Necessita assegurar-se la collita; si no, no podrà pagar la llavor amb què plantarà els camps aquesta temporada: "A la cooperativa me'l financen, sense pagar em donen el gra, però, clar, al final de campanya l'hauré de pagar, i si aquest any no agafem res, doncs m'hauré d'agafar l'assegurança perquè pagui aquest deute."

Més de la meitat dels costos assegurats l'any passat van ser coberts per Agroseguro. El sistema d'assegurances, explica Francisco Javier Joana Calaf, director territorial d'Agroseguro a Catalunya, és un sistema de compensacions entre territoris i cultius: "Funciona de tal manera que quan ens passa alguna cosa als fruiters, tenim els cítrics que ens ho compensen; quan passa a Catalunya, normalment a Andalusia no passa."

"Un territori compensa l'altre, el problema d'aquests últims anys és que els sinistres abasten de punta a punta."

N'hi ha més, més violents i cada vegada més extensos. Per això les primes han pujat els darrers anys, tot i que la majoria dels increments els ha assumit l'administració, ja que el sistema és mixt, però a la llarga també hauran d'ajustar-se les cobertures.

No tot es podrà assegurar

Algunes companyies ja comencen a replegar-se després de veure com determinats sinistres fan trontollar el seu compte de resultats.

Un exemple recent el trobem a Califòrnia, assolada els darrers anys per violents incendis, on algunes companyies ja han anunciat que deixen d'oferir cobertures a la zona, mentre que la resta han apujat les primes almenys un 20%.