La cova de la Foradada de Calafell canvia la història dels neandertals a la Península

Eines de caça de fa 40.000 anys trobades a la cova de la Foradada de Calafell, al Baix Penedès, canvien el panorama geogràfic i cronològic que es tenia fins ara per entendre el contacte entre els neandertals i els humans moderns, els "Homo sapiens sapiens".

Un equip del Seminari d'Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona ha trobat en aquesta cova, d'uns 25 metres, eines de caça de la cultura châtelperroniana. Aquestes són, per ara, les eines amb aquestes característiques trobades més al sud d'Europa.

Juan Ignacio Morales, director de l'excavació:

"La troballa implica una expansió cap al sud molt significativa del Châtelperron a Europa, més enllà de l'àrea que tradicionalment havien establert els investigadors."

A la península Ibèrica, fins ara només s'havien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers d'anys més que a la resta d'Europa sense contacte amb l'"Homo sapiens sapiens" i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà.

La cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals van entrar en contacte amb els "Homo sapiens sapiens", que s'expandien per Europa des de l'Orient Mitjà. Va ser aleshores quan els neandertals van fabricar aquest tipus d'eines, fruit dels contactes entre les dues espècies.

El nom de cultura châtelperroniana deriva del jaciment de Châtelperron, al Perigord, que és la zona on s'han trobat més exemplars d'aquesta indústria lítica.
 
La cova de la Foradada és a prop de la depressió de l'Ebre, i diversos investigadors l'han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l'"Homo sapiens sapiens" per la Península.

Juan Ignacio Morales:

"S'amplia fins a la depressió de l'Ebre el territori en què es va produir el canvi del paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i possiblement la interacció entre les dues espècies d'humans, els neandertals i els Homo sapiens sapiens. La cova Foradada va ser probablement un dels últims llocs on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens."

La Foradada, utilitzada per a la caça

Les restes trobades a la cova inclouen vuit làmines de sílex característiques del Châtelperron, que tècnicament es coneixen com "puntes de Châtelperron", i que es podien usar com a puntes de llança, però també com a ganivets per tallar.

També s'han trobat eines de pedra i de banya d'època posterior, pertanyents a l'"Homo sapiens sapiens" de fa uns 38.000 anys, corresponents a l'aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià.

Les restes del jaciment indiquen que tant els últims neandertals com els primers "Homo sapiens sapiens" usaven la cova La Foradada per a activitats relacionades amb la caça: hi feien estades curtes, hi reparaven eines i, a la vegada, hi deixaven les que ja eren inservibles.