La causa secreta sobre Tsunami, al descobert: el qui és qui, el finançament i l'engranatge

TV3 té accés a una part del sumari de la investigació de l'Audiència Nacional en què s'identifiquen els rols del lideratge, la logística i la campanya comunicativa amb noms i cognoms a partir de converses dels investigats

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto47

Roger Rovira

Periodista de la secció de Societat de TV3 especialitzat en tribunals

@RogRovi
Actualitzat

Quatre anys després de les massives mobilitzacions amb el tall a la Jonquera i la protesta a l'aeroport del Prat, Tsunami Democràtic continua en el punt de mira de la justícia. A finals del 2019, mentre al carrer es vivien les protestes per la sentència del procés, a l'Audiencia Nacional s'engegava una investigació per terrorisme i organització criminal per saber qui hi havia al darrere de Tsunami.

La causa s'ha mantingut secreta fins fa poc --TV3 ha tingut accés a una part--, i mai s'havia fet públic cap documentació del cas fins ara.

Durant tots aquests anys, el jutjat número 6 de l'Audiència Nacional ha actuat sense que cap de les persones a qui s'implica poguessin saber com s'investigava el cas.


La identificació dels presumptes responsables

No és fins passat dos anys de l'inici del cas que la investigació del jutjat 6 de l'Audiència Nacional pot assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtic.

Una altra investigació d'un jutjat de Barcelona, coneguda com a Volhov, és la que aporta els noms a l'Audiencia Nacional. En aquest cas del jutjat 1 de Barcelona s'investiga la presumpta trama russa del procés i el seu finançament, en què estaven implicats l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'editor Oriol Soler, l'empresari gironí Josep Campmajó, l'exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l'Oficina del l'expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d'altres.

El 2021 una branca d'aquesta causa relacionada amb Tsunami Democràtic és traslladada a l'Audiència Nacional. Des d'aleshores, però, la investigació de l'Audiència Nacional ha evolucionat poc i no ha aconseguit incriminar més persones a la causa.


La cúpula, segons la Guàrdia Civil: Xaviel Vendrell, Oriol Soler i Josep Campmajó

A la part del sumari del cas del jutjat d'instruccio 6 de l'Audiència Nacional sobre Tsunami Democràtic a què ha pogut accedir TV3 també hi ha alguns dels fragments de les conclusions que fa la Guàrdia Civil sobre els investigats. Unes valoracions finals en què s'atribueix els rols de cadascun dels investigats segons el buidatge dels seus telèfons i missatges enviats a través d'aplicacions de missatgeria xifrada com Wire i Threema.

CAC: La cobertura de la sentència del procés dels mitjans públics, la més equilibrada
La protesta a l'aeroport del Prat és una de les que apareixen a la causa

- Xavier Vendrell, àlies Indigo, segons la Guàrdia Civil. A l'exconseller d'Esquerra la investigació de l'Audiencia Nacional el situa dalt de tot de la cúpula de Tsunami Democràtic i l'etiqueta com la persona encarregada de la direcció i comandament. També se li atribueix la tasca de ser l'encarregat d'impulsar i dirigir els inicis de la plataforma. Per la Guàrdia Civil, segons els missatges de grups de missatgeria instantània, Xavier Vendrell prenia decisions en temps reals de diverses accions de Tsunami. Una de les que li atribueixen directament com a possible responsable és la protesta a l'aeroport del Prat el 14 d'octubre.

- Josep Campmajó, àlies Canalla, segons la Guàrdia Civil. A l'empresari gironí se li atribueixen tasques directives i organitzatives sobre el terreny i el fet d'haver participat directament en la vaga general del 18 d'octubre del 2019, la protesta en el partit del clàssic Barça-Madrid i el tall de l'autopista AP7. Segons l'informe, Campmajó s'encarregava de planificar prèviament les accions de Tsunami i per això comptava amb una xarxa de col·laboradors en l'àmbit policial i informàtic. Alguns d'aquests col·laboradors, segons l'informe, són dos mossos d'esquadra que li haurien aportat informació sobre matrícules i sobre l'existència de controls policials, i un caporal de la Policia Municipal de Girona. També se'l relaciona amb altres moviments independentistes com els CDR, l'Estaca i Segona Onada.

- Oriol Soler, àlies Rigoberto, segons la Guàrdia Civil. La investigació de l'Audiència Nacional li atribueix la responsabilitat de les necessitats tècniques, logístiques i de comunicació. Una peça fonamental que la Guàrdia Civil descriu a l'informe com a estratègica. També se'l relaciona amb l'elaboració dels comunicats oficials de Tsunami i l'estratègia comunicativa a seguir.

- Josep Lluís Alay. Al responsable de l'oficina de Puigdemont la Guàrdia Civil el situa com la persona responsable de fer d'enllaç entre Tsunami Democràtic i l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. També se li atribueix les tasques d'ajudar les persones que vulguin fer aportacions econòmiques a contactar amb Tsunami. A la part de l'informe, a què ha tingut accés TV3, també es diu que va demanar a un mosso d'esquadra conegut que li consultés si sobre ell hi havia cap requeriment policial o judicial pendent.

- Marta Molina, àlies Mandela, segons la Guàrdia Civil. A l'informe final del cas conclou que no s'han pogut trobar dades rellevants contra ella. En el document es conclou que estava al cas de les protestes de Tsunami Democràtic i que hauria esborrat informació segons la Guàrdia Civil compromesa.

- David Madí. Pel que fa a l'empresari i exresponsable de Convergència Democràtica, la Guàrdia Civil conclou que no s'ha trobat informació que el relacioni directament amb Tsunami Democràtic.


Marta Rovira també apareix al sumari

La persona amb el càrrec polític més rellevant que apareix en aquesta part del sumari és Marta Rovira, secretària general d'ERC. De totes maneres, la Guàrdia Civil no aporta proves que permetin assignar-li cap paper dins l'organització i es limita a citar-la en converses amb els suposats líders.

El responsable d'Òmnium Oleguer Serra, àlies Pare Carbasser, i el diputat Rubén Wagensberg, àlies Konan, són altres dels noms que surten a la part del sumari del cas a què ha tingut accés TV3 i que apareixen en diversos missatges enviats pels investigats en la causa. Segons els fragments de sumari a què ha pogut accedir TV3, la Guàrdia Civil té sospites de la seva relació amb Tsunami Democràtic, però no acaba arribant a cap conclusió sobre el rol que hi van tenir.
 

La investigació sobre l'engranatge de Tsunami Democràtic

L'anonimat de les xarxes socials, a través de les quals Tsunami organitzava les seves protestes i accions, va ser una de les primeres complicacions que es va trobar la Guàrdia Civil.

La falta d'un cap visible en les protestes feia que la investigació de l'Audiència Nacional se centrés a indagar sobre el finançament de Tsunami Democràtic i les webs que la plataforma havia posat en marxa.

Mossos desplegats a l'AP-7 durant el desallotjament
Tall de l'AP-7 a Salt de Tsunami Democràtic (ACN/Xavier Pi)

La informació, repartida per tot el món i dispersa en diversos països, va obligar l'Audiència Nacional a fer diverses comissions rogatòries (peticions d'informació a altres estats). Suïssa, el Canadà, els Estats Units i els Països Baixos en són alguns exemples.

Sovint, però, el resultat de les peticions que fa la justícia espanyola no van ser acceptades i alguns països no van voler col·laborar amb l'Audiència Nacional.

El finançament de Tsunami Democràtic

Saber com es vehiculen els diners que rep Tsunami a través d'una web que va posar en marxa i on es podien fer donacions va ser una de les prioritats de la investigació. La pàgina encara existeix, diu que s'hi poden fer aportacions econòmiques i que "Tsunami ha gastat fins ara 135.818 euros".

Els diners estaven destinats en les despeses relacionades --segons la mateixa web-- amb conceptes com ara infraestructura audiovisual, seguretat, propaganda, entre d'altres.

L'altra branca de la investigació de la Guàrdia Civil se centrava en un compte corrent ubicat a Suïssa, a l'entitat CIM Banque o coneguda com la Banque Geneve-Wollerau-Lugano. Un compte, segons la investigació, utilitzat per ingressar els diners per pagar les seves accions.


Les pàgines web de Tsunami i la seva aplicació

L'altre vessant de les indagacions per saber qui hi ha al darrere de Tsunami Democràtic se centra en la infraestructura posada en marxa a internet.

La investigació es fixa en l'aplicació per a mòbils que feia servir Tsunami per fer les crides a la mobilització i generar codis QR amb informació sensible només accessible per a persones autoritzades per Tsunami.

Per això l'Audiencia Nacional, a través de l'Estat espanyol, demana als Estats Units informació sobre diversos usuaris de la web Github.com que han participat en l'elaboració de l'app https://tsunamidemocratic.github.io/app.html

L'Audiència Nacional diu que aquests usuaris fan servir els pseudònims de Serrallonga, Cdritcat, Fuckspain... entre d'altres. És precisament en aquesta petició d'informació als Estats Units en què es barreja en el relat l'operació Judes, en què un grup de CDR van ser detinguts per terrorisme.

També es demana saber qui ha donat d'alta diversos dominis web com Tsunamidemocratic.net, Tsunamidemocratic.com, Tsunamidemocratic.org, Democratictsunami.org, Democratictsunami.com.


Per Suïssa és un delicte polític i no col·labora amb Espanya

Entre tots els països a què l'Estat espanyol fa una comissió rogatòria destaca la resposta que dona Suïssa a la petició de donar les dades de la persona o persones titulars d'un compte corrent en el CIM Banque vinculat amb Tsunami Democràtic.

Tot i que en el seu escrit l'Audiència Nacional fa un extens relat sobre les actuacions de Tsunami, les autoritats helvètiques no fan cas de la petició i rebutgen col·laborar-hi.

Les pancartes del Tsunami van arribar fins i tot al Palau de la Música
Les pancartes del Tsunami van arribar fins i tot al Palau de la Música (CCMA)

No serveix de res la llista de les protestes que es descriuen a la petició com el tall de l'AP-7 a la Jonquera, la protesta a l'aeroport o les accions de protesta contra els reis d'Espanya en una visita a Catalunya per l'entrega dels premis Princesa de Girona, entre d'altres. Suïssa, segons la seva llei, considera aquests fets un delicte de caràcter polític i no pas com a terrorisme o com a organització criminal.

Això, segons Suïssa, no fa possible la seva cooperació amb Espanya i per això rebutja donar-li la informació demanada.

Per Suïssa, els fets denunciats per Espanya sobre Tsunami Democràtic només podrien ser considerats com a terrorisme en el cas que s'haguessin produït actes criminals amb violència, com ara assassinat, el segrest d'un avió, la presa d'ostatges o que s'hagués posat en perill la vida de persones.


El Canadà no pot donar informació i els EUA volen més aclariments

A les dificultats que l'Audiència Nacional troba per aconseguir informació a Suïssa se n'hi afegeixen d'altres. És el cas del Canadà, a qui Espanya demana saber qui va registrar diversos dominis d'internet. En aquest cas, però, l'empresa encarregada, tucows.com, respon a Espanya que no li pot donar aquesta informació perquè el registre dels clients que donen d'alta una web el gestiona una altra empresa col·laboradora, Njalla, que té la seu en un altre país, en una illa situada al mar del Carib, coneguda amb el nom d'Illa Nevis.

Pel que fa als Estats Units, en dues ocasions respon a Espanya que li cal més informació per decidir si els dona la informació demanada.

Així ho firma la delegada del Departament de Justícia de l'Oficina d'Afers Internacionals, que en dos correus electrònics a què ha tingut accés TV3, sol·licita més detalls sobre els motius de la petició i les afectacions que van provocar les protestes de Tsunami Democràtic. Finalment els Estats Units acabaran traslladant aquesta informació a l'Audiència Nacional.

Els Països Baixos són un altre dels països a qui la justícia espanyola també demana informació i accepta la petició. En la seva resposta diu que donarà les dades dels usuaris que van donar d'alta webs que replicaven la que inicialment va posar en marxa Tsunami Democràtic.


"Això hauria de quedar aquí"

En una entrevista al programa Els matins de TV3, l'advocat d'Oriol Soler, Benet Salellas, ha assegurat: "La Guàrdia Civil està deixant clar que no té elements per enviar aquestes persones a judici per terrorisme, però tampoc per desordres", pel fet que a les conclusions de la investigació policial no s'apunta a cap delicte, sinó que només es relaten comunicacions entre els investigats.

Durant l'entrevista, Salellas també ha dit que el fet que el delicte de sedició s'hagi derogat "elimina una possible imputació". I sobre els desordres públics, ha afirmat que "no queda clar si la nova regulació ha millorat o no la situació".

L'advocat i exdiputat de la CUP considera: "Això hauria de quedar aquí". I ha afegit: "Tot el que no sigui això continuarà sent recargolar el dret, lawfare, un passat jurídic que hauríem de començar a superar".


Ara, aquest procediment judicial hauria de continuar amb la personació en la causa dels investigats, que el jutge decideixi quin d'ells ha d'anar a judici, i que la Fiscalia digui per quins delictes els acusa. En funció de si és per terrorisme o per aldarulls el cas pot acabar sent jutjat o bé a l'Audiència Nacional o bé en un jutjat ordinari a Catalunya.

ARXIVAT A:
Tsunami DemocràticProcés catalàAudiència Nacional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut