La cara B de les playlists: com han canviat la forma de fer cançons

L'MTV va ser qui, a partir dels anys 80, va marcar la pauta en la indústria musical a escala planetària. Es va instaurar la cultura mainstream i un artista sense videoclip que passés la cadena no era pràcticament res. La televisió va matar l'estrella de la ràdio i, de fet, les cançons es van adaptar al llenguatge audiovisual, fins i tot, amb clips molt llargs i gairebé cinematogràfics, com el cèlebre "Thriller", de Michael Jackson.

Quatre dècades després, l'MTV potser encara manté una gran quota de poder, però ha hagut de canviar de canal. Arribar ara a la gran audiència suposa passar pel filtre de les plataformes de streaming. I això ha comportat i està comportant molts canvis en el món musical.

Canvis per als artistes

Les plataformes marquen unes noves regles del joc. Un clar exemple és la norma dels 30 segons. L'artista cobra si aconsegueix que l'usuari escolti almenys mig minut de la seva cançó. Això, com explica la periodista especialitzada en tecnologia i autora del llibre "El enemigo conoce el sistema", Marta Peirano, ha provocat que molts artistes estiguin retallant les seves cançons.

"Les cançons són cada cop més curtes, es llancen més singles i cada cop hi ha menys LPs que, al final, acaben sent agrupacions de cançons de diferents estils per arribar a més audiència."

Els canvis arriben també a afectar l'estructura de les cançons. La tendència, ara és posar tota la carn a la graella al principi, ja sigui posant elements de la tornada i tota mena de recursos musicals en els primers compassos. Peirano apunta que "un model de negoci amb uns objectius concrets ha canviat la manera de fer música per primer cop en 70 anys".

Els artistes, doncs, s'han adaptat a la nova lògica que els "força" a llançar-se a la recerca del clic, de les reproduccions i a augmentar els seus seguidors i la seva popularitat digital.

Impacte en l'audiència i playlists

El "model MTV" només donava una informació molt limitada de l'opinió dels televidents. Audímetres, enquestes i vendes de discos eren algunes de les eines per mesurar l'èxit o no dels videoclips. Ara, en canvi, les plataformes tenen informació, en temps real i molt més acurada, de les preferències dels usuaris.

Peirano adverteix que "el negoci de totes les plataformes digitals és vendre atenció. És que tu els diguis què t'agrada i què no." Una recerca d'informació que encara poden afinar més coneixent l'estat d'ànim de l'usuari a través de playlists. I per això, la periodista i assagista conclou que "estan aprenent a manipular-nos emocionalment a través d'un mitjà... musical."
 

El paper dels algoritmes

En aquest escenari, hi ha un element clau: els algoritmes que recomanen música a l'usuari basant-se en el seu historial de reproduccions. "Els algoritmes no són neutrals", adverteix Lorenzo Porcaro, investigador del grup de recerca en Tecnologia Musical de la UPF.

Han fet un estudi sobre les dades de la plataforma Last.fm i han comprovat l'efecte altaveu que provoca la lògica d'aquests algoritmes. Amplifiquen els tics que ja hi ha ara en la indústria musical.

Així, segons Dougal Shakespeare, estudiant del Master in Sound and Music Computing (UPF), "els artistes que són molt populars reben una atenció desproporcionada i les dones artistes estan infrarepresentades". Un biaix de gènere que ja existeix, però que els algoritmes encara emfasitzen més i que també passa amb altres aspectes com la raça dels artistes o la predominància de les grans discogràfiques per sobre de les independents.

Un cercle viciós que, de fet ja existia als 80, que acaba retroalimentant una oferta limitada d'artistes molt populars i que, ara, doncs, les plataformes de música digital sembla que perpetuen.