La biodiversitat de les zones humides catalanes, en risc: dos terços estan en mal estat

El 22 de maig és el Dia Internacional de la Biodiversitat, celebrat per les Nacions Unides des del 1993. Entenem per biodiversitat l'amplíssim ventall de plantes, animals i microorganismes existents a la Terra. I és, precisament, en les zones humides del planeta, on podem trobar una part significant d'aquesta diversitat biològica.

Les zones humides són ecosistemes a cavall del medi aquàtic i del medi terrestre. Es caracteritzen per tenir una làmina d'aigua poc profunda, permanent o estacional, que pot adoptar forma de llacuna, estany, maresma o prat humit. Tot i que només cobreixen al voltant del 4% de la superfície terrestre, hi habiten el 40% de les espècies animals i vegetals del món. Són tan biodiverses com sensibles als canvis climàtics i a les pressions de l'entorn. A Catalunya comptaríem amb unes 23.000 hectàrees de zones humides, i si bé no arriben a cobrir l'1% del territori, s'hi dediquen esforços per detectar-ne amenaces i preservar-ne el capital ecològic.

Un terç de les zones humides, en mal estat 

En concret, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa mostrejos periòdics en una setantena de zones humides de Catalunya. Al territori n'hi ha moltes més -centenars-, però d'aquestes 70 en fa el seguiment exhaustiu. Tres anys enrere ja van detectar que només 20 es conservaven en bon estat i 45, en deficient o mal estat. És el cas de la desembocadura del Gaià, que acaba de rebre la visita dels consultors ambientals de l'ACA. L'Elvira Romans treballa com a consultora ambiental i ens explica que de l'aigua de cada zona humida prenen "mesures de temperatura, conductivitat, PH, terbolesa i oxigen" a diferents fondàries. N'estudien les algues, amb el fitoplàncton, i en treuen "mostres de macroinvertebrats i microinvertebrats". També observen els usos "antropogènics" que tenen les masses d'aigua.

El recull i anàlisi de les mostres físiques, químiques i biològiques els permetrà diagnosticar la salut de la zona humida i què l'amenaça. Segons explica Carolina Solà, cap de la Unitat d'Aigües Superficials del Departament de Control i Qualitat d'Aigües de l'ACA, "les pressions que més afecten la salut de les zones humides són els usos del sòl que es fan al seu voltant", tant agrícoles com urbans o industrials.

Albert Sorolla, director tècnic de la consultora ambiental Naturalea, assenyala que "el canvi climàtic també les està afectant", perquè modifica "la seqüència d'arribades d'aigua". Sorolla, a més, posa el focus en el perill que suposen les espècies exòtiques invasores, "sobretot de tortugues i peixos", que la gent no hauria de llançar mai, per exemple, ni a un llac ni a un estany. "Són un dels problemes més grans que tenim", afirma Sorolla. A tot això, Carolina Solà afegeix que, en certs llocs, detecten, a més, "una sobrefreqüentació humana".

Com es poden millorar les zones humides?

No ha d'estranyar, doncs, que dos terços de les zones humides catalanes tinguin un estat ecològic deficient. Com es pot revertir la situació? Albert Sorolla proposa que en les més impactades s'hi poden fer "petites intervencions" com "reposar-hi vegetació en un format més madur" o "introduir-hi espècies a les quals no els sigui fàcil d'arribar d'una forma natural". Això milloraria molt aquests ecosistemes.

Un exemple: si es replanta canyís, les libèl·lules s'hi establiran com a hàbitat, i aquests insectes atrauran els seus depredadors, com ara peixos o ocells. Així les zones humides van recuperant capital ecològic. Solà en destaca la importància perquè "atrauen gran part de la biodiversitat", i Sorolla recorda que "hi ha moltes espècies que encara que no visquin sempre en una zona humida, en alguna fase de la seva vida la necessiten per criar". Cal tenir en compte que gairebé la meitat de les espècies vulnerables de Catalunya són pròpies d'aiguamolls.

Un segon i darrer exemple il·lustra la importància de mantenir les zones humides i conservar-les adequadament: a Santpedor, fa uns anys, van reconvertir un antiga fàbrica de totxos, una bòbila, en un aiguamoll amb tres hectàrees de zona inundable. Actualment, ja s'hi han albirat més de 200 espècies d'ocells. Un projecte modest que ha obtingut grans resultats.