Els humans ja cosíem fa 40.000 anys: ho revela un os perforat trobat a Gavà

Un os de fa 40.000 anys trobat en un jaciment paleolític de Gavà, al Baix Llobregat, ha revelat com els humans que hi vivien a l'època glacial ja confeccionaven peces per vestir-se i protegir-se del fred intens 15.000 anys abans que es fessin servir les agulles d'os a Europa.

Es tracta d'uns fragments d'os d'uns deu centímetres trobats al jaciment de les terrasses de la riera dels Canyars i que, segons els investigadors, es podrien haver utilitzat com a tauler per perforar cuir i confeccionar peces de vestir.

Un estudi publicat a la revista Science Advances en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha conclòs que "per la disposició i l'orientació de les punxades" l'objecte es pot interpretar com "la placa perforadora de cuir més antiga coneguda", utilitzada per fer una costura lineal, molt abans que es fessin servir agulles d'os.  

"Els caçadors recol·lectors de l'aurinyacià van utilitzar aquesta tecnologia per produir treballs de cuir i probablement roba a mida molt abans de la introducció de les agulles d'ull d'os a Europa, 15.000 anys després."

Aquest sistema permetia als humans del paleolític superior fabricar peces com roba, calçat o tendes per protegir-se del fred. Montserrat Sanz Borràs, del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i coautora de l'estudi, explica que el domini d'aquesta tecnologia incipient demostra la capacitat d'aquells primers homes per adaptar-se a un entorn canviant i d'unes condicions ambientals extremes pròpies del que es coneix com a esdeveniment Heinrich, "un fenomen puntual de màxim fred en què la Península i el que avui és Barcelona es van convertir en una àrida i enorme estepa".

"Aquesta peça ens demostra que els 'Homo sapiens' anaven vestits i tindrien roba o accessoris que els van permetre protegir-se d'aquest fred intens."

Nova interpretació d'uns ossos amb marques

El jaciment dels Canyars, a Gavà, és un cubicle amb abundants restes de fauna, sobretot carnívors i especialment hienes. També s'hi han trobat algunes evidències de presència humana, com eines de pedra i alguns ossos cremats, entre els quals els arqueòlegs van localitzar-ne un amb unes marques diferents de les que es fan quan es processa la carn o la pell, diu Sanz Borràs.

"Trobar-lo va ser tota una sorpresa, però així que el vam veure vam saber que calia estudiar-lo bé, perquè les marques no són freqüents en absolut. Eren molt característiques."

Aquest tipus de marques s'havia documentat abans en altres jaciments europeus i s'havien interpretat com a anotacions numèriques, decoracions o fins i tot calendaris del cicle lunar, però pocs treballs havien estudiat altres possibles funcions.

L'os, datat de fa 39.600 anys, és el fragment d'un os coxal de mamífer, probablement d'un cavall o un gran bòvid, que té 28 perforacions fetes amb burins de pedra. Hi ha uns 10 forats equidistants amb uns 5 mil·límetres entre cadascun, que serien per fer una línia de puntades, i hi ha cinc marques més de perforació, per donar dues o tres puntades cadascuna.

Segons els investigadors, la forma, orientació i disposició descarta la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d'informació numèrica, per la qual cosa argumenten que l'explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o la reparació d'articles de cuir.

Reproduir el procés de costura

L'equip de científics liderat per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, va dur a terme una sèrie d'experiments amb materials actuals per intentar replicar les marques i esbrinar quin procés les va poder fer.

Van reproduir les perforacions --unes d'agrupades i unes altres d'alineades-- amb cisells i burins, i van deduir que les puncions es van haver de fer en diferents sessions per fer forats al cuir i cosir les peces després, explica Sanz Borràs.

"Vam veure que les marques podien haver estat fetes per un burí, un utensili de pedra usat per fabricar peces d'os i fer gravats i que, en aquest cas, creiem que servien per perforar la pell. Aquest os es posava a sota i servia de suport o plataforma i això va produir les marques."

Els punxons d'os ja estaven documentats a l'Àfrica del Sud --datats de fa uns 73.000 anys-- i en jaciments neandertals tardans a Europa, però no se sabia que es fessin servir per perforar el cuir.

"El que ara s'ha trobat per primera vegada és l'evidència de la utilització dels burins per perforar la pell; és a dir, a l'os dels Canyars ha quedat l'empremta d'aquesta activitat", ha explicat la investigadora Montserrat Sanz.

Molt abans que es fessin servir les agulles d'os

Hi ha poca informació sobre les eines i tècniques usades per fer roba ajustada abans de la invenció de les agulles de cosir fetes d'os. Pels arqueòlegs, la troballa evidencia que aquests primers humans moderns manejaven aquesta tècnica de punció i que estava ben establerta a principis de paleolític superior a la zona, uns 15.000 anys abans de l'arribada de les agulles d'os a Europa.

Les primeres agulles d'os van aparèixer a Sibèria i al nord de la Xina fa entre 45.000 i 35.000 anys, mentre que a Europa hi van arribar fa uns 26.000 anys.

Fins ara, els arqueòlegs equiparaven l'aparició de roba ajustada a l'aparició de les agulles, perquè només servien per cosir roba fina, ja que no són prou resistents per perforar repetidament el cuir gruixut.

Ara, la troballa demostra que molt abans els caçadors recol·lectors paleolítics, que vivien a la costa est de la península Ibèrica, podien fabricar articles de cuir ajustats i fer-los servir durant els episodis climàtics rigorosos.