Islam a l'escola: com és el pla pilot de classes de religió musulmana
Sis centres públics han començat a impartir religió musulmana com a matèria optativa
Islam a l'escola: com és el pla pilot de classes de religió musulmana

Islam a l'escola: com és el pla pilot de classes de religió musulmana

Sis centres públics han començat a impartir religió musulmana com a matèria optativa

Àgatha Fàbregas / Mireia Prats Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Acaba d'arrencar un pla pilot engegat pel Departament d'Educació per impartir religió musulmana en escoles i instituts públics. La matèria arriba als centres després d'anys de reclamacions per part de la comunitat musulmana.

Tres mestres, proposats per la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, i validats des d'Educació, impartiran aquesta matèria optativa en sis centres educatius. Hi ha 90 alumnes inscrits.

Com la resta de docents, es tracta de graduats en educació primària -en el cas de les escoles- o titulats que tenen el màster de secundària -en el cas dels instituts- amb el nivell C de català, i a qui la Comissió Islàmica ha certificat la idoenïtat en el coneixement de la religió per impartir-ne classes.

S'han triat els centres en funció de la demanda. El nombre mínim per impartir la classe d'Islam és de 10 alumnes apuntats. I s'ofereix en escoles i instituts on ja s'imparteix alguna altra religió: o catòlica o evangèlica. Aquests sis centres estan repartits entre la demarcació de Girona, la de Tarragona i al Baix Llobregat.


Un dret a llei

Per llei, a les escoles públiques, es pot triar fer classe de religió catòlica, jueva, musulmana o evangèlica. Catòlics i evangèlics ja fa temps que fan classe. I els jueus no ho han demanat mai. Els musulmans fa anys que ho reclamen.

Pel Departament d'Educació, aquest pla pilot es fa en compliment de la llei. Ho veuen com un element normalitzador per trencar estereotips i conviure amb la diversitat. I recorden que en algunes comunitats autònomes s'ha acabat impartint religió musulmana per ordre judicial. No es vol arribar a aquest extrem, que, asseguren, generaria una tibantor innecessària.

La directora general de Currículum i Personalització del Departament d'Educació, Maite Aymerich, defensa que les famílies que practiquen l'islam tenen els mateixos drets que les de la catòlica o les quatre que tenen opció de triar. Creu que la millor opció seria posar en marxa la matèria "cultura de les religions", prevista des de fa anys.

S'eliminaria l'opció d'haver de triar una de les quatre religions, i es donaria una mirada global. Però la llei espanyola, supeditada al Concordat amb el Vaticà, obliga a fer-ho així. Espanya i el Vaticà van signar aquest acord internacional el 1953, en ple franquisme, un acord que es va renovar l'any 79.

"Si ens donessin a triar, l'opció seria que el sistema educatiu aportés la dimensió de la religiositat sense casar-se amb ningú", afirma Aimerich.

Són partidaris que cada religió formi part de l'àmbit privat i que l'escola estigui lliure de religió.

Les classes s'imparteixen en català i es fan a primer de primària i a primer de l'ESO. El contingut està recollit en el currículum publicat al BOE de desembre del 2014 per a primària i de març del 2016 per a secundària.


85.000 alumnes musulmans

Per la comunitat islàmica de Catalunya, la matèria arriba a les aules després d'anys de reclamacions. Així, per primera vegada, i complint un acord que té l'estat espanyol amb les principals religions, els musulmans podran fer classe d'islam, un dret que tenen reconegut des de fa més de 30 anys. Busquen així trencar estereotips i prejudicis.

Mohammed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats islàmiques de Catalunya, assegura que el que volen és que aquesta pràctica religiosa "sigui normalitzada i visibilitzada en la nostra societat".

A Catalunya hi ha 85.000 alumnes musulmans. Fins ara aprenen religió musulmana a les mesquites, en associacions islàmiques o en centres privats.

No es tanquen a la implementació d'una "cultura de les religions" si es dona el cas, però, ara per ara, asseguren, que "estem en una altra realitat".


Les religions, fora de l'escola

L'entrada d'una nova religió en escoles i instituts públics ha posat el crit al cel d'associacions de mestres, pedagogs, i entitats laïcistes. La Fundació Ferrer i Guàrdia rebutja la iniciativa en un comunicat.

"Hi estem en desacord perquè pensem que és un pas enrere", diu el predident de la fundació, Joan Francesc Pont. "El coneixement i la ciència, a l'escola; la religió, al temple. Com a mal menor acceptaríem una història de la religió, no confessional", aclareix.

Lamenten que no s'hagi avançat per treure la religió de l'escola i, en canvi, se n'incorporin de noves, i temen que sigui un element de divisió entre l'alumnat. Recorden que la Constitució remarca que cap confessió té caràcter estatal.

Són escèptics davant d'una possible matèria de cultura de les religions, perquè asseguren que la societat no té una visió cultural de la religió, i caldrien, asseguren, professors de teologia formats en universitats públiques.

Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més estudiants que cursen assignatures alternatives a la religió.

Segons un informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia, 4 de cada 10 persones a Catalunya es declaren atees, agnòstiques o no creients.


La cultura de les religions, a les concertades

La paradoxa és que en aquests moments hi ha escoles concertades religioses que fan aquesta matèria de cultura de les religions que voldria el govern, i, en canvi, als centres públics no ho poden fer perquè la llei espanyola no ho permet. El debat de com tractar la religió a les escoles és complex i ja fa temps que s'ha encetat.

 

 

 

ARXIVAT A:
Educació Religió

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut