Intel farà els superordinadors del futur a Barcelona i crearà 300 llocs de treball

El projecte neix gràcies a un acord amb el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona i suposarà 300 nous llocs de treball qualificat i una inversió de 400 milions d'euros

Crear un bessó digital de la Terra de gran precisió per explorar l'impacte del canvi climàtic; o un doble digital del cos humà per prevenir i tractar malalties com el càncer; o saber cap a on va l'univers, si es continuarà expandint o es contraurà en el futur; tot això serà possible aviat gràcies als nous superordinadors d'alt rendiment que es faran a Barcelona.

Seran mil cops més ràpids que els més potents que hi ha ara i es dissenyaran en un nou laboratori que impulsaran, de forma conjunta, el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS) i l'empresa nord-americana Intel.

Una col·laboració que farà que Europa sigui autònoma en la creació de microprocessadors o xips d'alt rendiment, tant per a consum propi com per exportar-los a nivell mundial. Ara per ara, les empreses europees depenen sobretot dels xips dissenyats i comercialitzats als Estats Units, que es fabriquen en països com Taiwan, Corea del Sud o la Xina.

Es calcula que el nou laboratori, que s'ubicarà al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, on també hi ha les instal·lacions del BSC-CNS, crearà 300 nous llocs de treball altament qualificats.

El nou laboratori s'instal·larà al Campus Nord de la UPC, on hi ha el BSC (ACN/David Cobo)

El cor de dispositius estratègics

Els xips que es preveu dissenyar a Barcelona són el cor de dispositius estratègics per a cadenes de valor industrials i estan presents en tota mena d'aparells i sectors, des de mòbils a cotxes autònoms o aplicacions d'intel·ligència artificial, inclosos equipaments hospitalaris o supercomputadors com el MareNostrum.

Aquests xips contenen les instruccions bàsiques per al funcionament de tota mena de dispositius electrònics amb capacitat de càlcul i es preveu que atreguin inversions de tot el món i ajudin a crear noves empreses i llocs de treball.

Es dissenyaran amb una tecnologia basada en hardware obert del tipus RISC-V, uns microprocessadors que s'incorporaran als futurs superordinadors zettascale, els que trencaran la barrera de les 1021 operacions per segon. Això permetrà resoldre problemes que la tecnologia actual encara no pot afrontar.

Imatge d'arxiu del supercomputador Mare Nostrum 4
El supercomputador MareNostrum 4 (Europa Press/BSC-CNS)

Per Mateo Valero, director del BSC-CNS, el nou laboratori "serà referent mundial en el disseny de xips". Valero creu que el fet que aquí es fabriquin els circuits i softwards més ràpids del món "ajudarà a crear un pol d'innovació i formació per a noves empreses".

Valero veu els xips fabricats a Barcelona en aparells de tot el món:

"Un dels objectius serà que els futurs computadors europeus com el MareNostrum 6 d'aquí a 5 anys, i molts d'altres a nivell mundial, incorporin tecnologia desenvolupada en aquest laboratori."


Inversions multimilionàries

En la creació del nou laboratori, Intel hi invertirà 200 milions d'euros i el govern espanyol 200 milions més, provinents dels fons europeus a través del PERTE Chip, el pla de Transformació Econòmica de Microelectrònica i Semiconductors aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El pla del govern espanyol preveu iniciatives que van des del disseny fins a la fabricació. Des de la Generalitat estan oberts a tot tipus d'inversió en aquest camp.

El vicepresident i director general d'Intel, Jeff McVeigh, creu que aquest projecte permetrà abordar reptes fins ara impensables:

"La computació d'alt rendiment és la clau per resoldre els problemes més desafiants del món. Estem entusiasmats d'associar-nos amb el Barcelona Supercomputing Center per emprendre aquest viatge."

La companyia nord-americana ha presentat oficialment el projecte aquest dimarts a la Fira de Computació d'Alt Rendiment ISC, la més prestigiosa del sector, que se celebra a Hamburg.

 

ARXIVAT A:
Tecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut