Harvard busca un destí digne a la pell humana que enquadernava un llibre del segle XIX
Enquadernat per un metge francès amb la pell d'una pacient morta, ara la universitat es disculpa per tractar manera de poc ètica el llibre, objecte fins i tot de novatades
La Universitat Harvard ha acabat retirant l'enquadernació d'un llibre del segle XIX, deu anys després de saber que era de pell humana. La institució nord-americana ha demanat també disculpes pel tractament "poc ètic" que fins ara s'havia donat al volum que guarda la biblioteca de Houghton.
El llibre havia estat objectiu fins i tot de quintades dels estudiants, han admès els responsables de la biblioteca de Houghton, com Tom Hyry, arxiver.
"Creiem que és hora de deixar reposar les restes."
"A causa de la càrrega ètica dels orígens i la història del llibre", la universitat va retirar aquest mes de març la cobertura de pell humana de l'edició del 1880 que conserven del llibre "Des destinées de l'âme" ("Dels destins de l'ànima"), de l'escriptor francès Arsène Houssaye, una meditació sobre l'ànima i la vida després de la mort, publicada per primera vegada el 1879.
El 2014 es va confirmar que l'enquadernació era de pell humana, i el 2015 se'n va començar a restringir la consulta. El 2022 les recomanacions publicades per la direcció de Harvard sobre restes humanes a les col·leccions dels museus universitaris van obligar a fer-ne la revisió.
"La revisió va confirmar que podem tenir una certesa raonable que Bouland va treure i utilitzar la pell sense consentiment", diu Anne-Marie Eze, bibliotecària associada de la biblioteca de Houghton, cosa que ha generat un problema ètic.
La conclusió ha portat no només a retirar la pell de l'enquadernació, sinó a retirar aquesta cobertura del catàleg de la universitat de manera que no es pot consultar ni presencial ni en línia, i se n'han retirat totes les fotografies. El que sí que es troba a disposició és el llibre en qualsevol forma de consulta.
Per què enquadernar el llibre amb pell humana?
El metge i bibliòfil francès Ludovic Bouland (18391933) va ser el primer propietari del volum. Com demostra la dedicatòria que hi ha al llibre, Bouland era amic de l'autor. Una nota de Bouland a les primeres pàgines del volum confirma que va fer enquadernar el llibre amb pell humana:
"Un llibre sobre l'ànima humana bé mereix que el cobrim amb un vestit humà."
La nota parla fins i tot del procediment emprat, però no dona cap pista sobre a qui va pertànyer la pell.
L'única indicació apareixia en una nota, ara perduda, que acompanyava el llibre quan va arribar a Harvard el 1934. "Una nota escrita per John Stetson, que s'ha perdut, ens va dir que Bouland va treure aquesta pell del cos d'una pacient desconeguda morta d'un hospital psiquiàtric francès", on Boulard va treballar com a estudiant de medicina a la dècada de 1860, diu Hyvy en un Q&A sobre la decisió de retirar la cobertura.
"El problema principal amb la creació del volum va ser un metge que no va veure una persona sencera davant seu i va dur a terme l'acte odiós de treure un tros de pell d'una pacient morta, gairebé segur sense consentiment, i el va utilitzar per enquadernar un llibre que han manejat moltes persones durant més d'un segle."
Després de la mort de Boulard el 1933, el volum de "Des destinées de l'âme" va passar a mans de John B. Stetson, Jr., diplomàtic nord-americà, home de negocis i antic alumne de Harvard, que el va deixar en dipòsit fa 90 anys, fins que el 1954 la seva vídua, Ruby F. Stetson, en va fer donació a la Biblioteca Houghton.
Tracte morbós i novatades
La biblioteca de Harvard ha demanat disculpes oficials per "la gestió del llibre" i no haver preservat la "dignitat de l'ésser humà del qual es van utilitzar les restes".
En la revisió, Anne-Marie Eze admet que des del 2014, quan es va saber que es tractava de pell humana, no hi ha hagut un tracte ètic. Com quan es va "utilitzar un to sensacionalista, morbós i humorístic" per donar la notícia, diu Eze:
"Es van centrar en la naturalesa morbosa de l'objecte, més que en la persona la pell de la qual es va usar sense consentiment o les seves implicacions morals. La publicació va alimentar una cobertura mediàtica internacional similar."
Aleshores es va qualificar el descobriment com "una bona notícia per als aficionats a la bibliopègia antropodèrmica, els bibliomaníacs i els caníbals". La bibliopègia antropodèrmica és l'enquadernació de llibres amb pell humana, una pràctica força popular al segle XIX, però que s'ha trobat des del segle XVI.
"El to és una cosa que lamentem profundament", afegeix Eze, que també recorda que durant dècades, els estudiants que treballaven amb les col·leccions de Houghton se'ls feia anar a buscar el volum sense dir-los que estava enquadernat amb pell humana.
Un destí respectuós
Ara, la biblioteca continua les investigacions bibliogràfiques d'aquest llibre i per descobrir qui era la pacient anònima a qui se li va treure la pell per a l'enquadernació.
Les restes humanes que cobrien el llibre es troben dipositades en condicions adequades a la Universitat Harvard, mentre es consulta les autoritats de la institució i de França per determinar una disposició final respectuosa d'aquestes restes humanes.
